L’anunci de quin contingut tindrà l’edició de Bayreuth del 2026 és tot un caramel per al wagnerià més àvid i també per als curiosos que no han anat mai al festival. Fundat l’agost del 1876 amb una primera edició de L’ anell del nibelung , el festival ha tingut aturades a causa del context històric de la família Wagner i de les dues guerres mundials, en què Alemanya va ser protagonista. Així doncs, l’any que ve, en la 114a edició, celebra un segle i mig d’història.
El festival continua en mans de la família, amb Katharina Wagner al capdavant, que té contracte fins al 2030. La besnetíssima es mostra segura i orgullosa de poder oferir dos espectacles únics que només es podran veure en aquesta edició del jubileu. Una nova producció de Rienzi , òpera de joventut del compositor que està fora del cànon de Bayreuth, amb muntatge de dues joves directores d’escena hongareses, Magdolna Parditka i Alexandra Szemerédy, i amb una altra dona a l’orquestra, la francesa Nathalie Stutzmann, que torna després de l’aclamat Tannhäuser . Com a Rienzi, un dels papers de tenor més exigents i difícils de Wagner, hi haurà l’austríac Andreas Schager, un habitual del festival.
Els cantants interactuaran amb projeccions d’IA en record dels muntatges del ‘Ring’ des del 1876
La producció augura una lectura política compromesa per a una òpera rara, que es presenta com un gest cap al talent de joventut de Wagner, que la va estrenar a Dresden el 1842. Al Festspielhaus hi sonarà una versió d’unes tres hores i mitja d’aquesta tercera òpera composta pel compositor, just abans de L’ holandès errant (1843).
L’anunci d’un nou Ring , que només es podrà veure en aquesta edició, suposa un altre gest cap a la tetralogia wagneriana, una fita de més de 15 hores de música que va néixer per ser vista només a Bayreuth. Aquest Anell s’oferirà complet, amb el totpoderós Christian Thielemann al podi i amb els cantants que interactuaran amb projeccions creades per intel·ligència artificial que rememoraran la història de les posades en escena del Ring , des de la primera, el 1876.
Com a Wotan s’ha anunciat el veterà Michael Volle, el tenor preferit del festival els últims anys; hi haurà l’alemany Klaus Florian Vogt, que cantarà a les quatre òperes com a Loge, Siegmund i Siegfried; la finlandesa Miina-Liisa Värelä, que hi ha debutat aquest any com a Ortrud, farà de Brünnhilde.
Són dues propostes inusuals, exclusives només per a l’edició del 2026 i que mostren una de les senyes d’identitat de Katharina Wagner com a directora artística: l’obertura al món mitjançant l’ús de les últimes tecnologies disponibles i trencar amb certes tradicions, com obrir, encara que sigui puntualment, el cànon de Bayreuth a una òpera de joventut que el mateix Wagner va rebutjar com a no digna de representar-se a la seva Festspielhaus.
Anar al Festival de Bayreuth, el més antic del món, amb permís del de l’ Òpera de Múnic, que aquest estiu ha celebrat els 150 anys, continua sent un privilegi per als melòmans. La seva acústica, única i d’un equilibri i una perfecció sorprenents, és reconeguda com la millor per sentir Wagner. La seva orquestra i cor, formacions itinerants que es creen exclusivament per al festival, inclouen músics de les millors orquestres, cosa que la col·loca com a orquestra top mundial. I, per descomptat, les seves noves produccions, només visibles en la Festspielhaus, i que es repeteixen durant quatre o cinc anys, cíclicament, per després tornar a presentar noves produccions del repertori, des de L’ holandès errant fins a Parsifal .
Katharina Wagner ha apostat per una línia d’obertura que inclou retransmissions de cinema el dia de la inauguració, streaming des de plataformes de clàssica de les noves produccions –la venda d’entrades per internet per al 2026 ofereix paquets complets– o muntatges per a nens, una iniciativa creada el 2009 que es manté amb èxit cada estiu, així com concerts a l’aire lliure i de franc als jardins del festival amb l’orquestra de la Festspielhaus.
Aquest estiu el concert a l’aire lliure amb l’orquestra ha estat amb la direcció de Pablo Heras-Casado, protagonista a l’orquestra del Parsifal amb què debutar fa tres anys i que l’ha confirmat com un director preferit de Bayreuth, per èxit de públic i crítica. El granadí preveu dirigir el nou Ring el 2028, una fita històrica per al músic espanyol.
Aquest any també es confirma la col·laboració del Club Wagner de Barcelona, associació fundada el 2018, que ha enviat les sopranos Maria Isart i Alba Valdivieso com a becades assistents al festival. El futur wagnerià està més que confirmat i amb músics espanyols a les futures edicions com a protagonistes.