El preu dels lloguers deixa l'emancipació juvenil en mínims: només un 15% de menors de 30 anys viu fora de la llar familiar
A Espanya
Els joves n'han de destinar més del 92% del seu sou per llogar sols i un de cada cinc dels quals treballen està en risc de pobresa
Gairebé un terç dels joves que viuen de lloguer comparteix pis per poder assumir els gatos
Emancipar-se mai va ser tasca fàcil, però per a la majoria dels joves d'avui és una missió gairebé impossible. Amb el preu mitjà del lloguer en màxims històrics (1.080 euros mensuals) i uns salaris que no creixen tant, viure només suposa haver de dedicar més del 92% del sou a pagar aquella renda, i almenys el 35% si s'opta per apanyar-se amb una habitació en un pis compartido.
Però és que, a més, encara que l'atur juvenil ha baixat el 19%, entre els menors de 25 anys encara és del 25%, i més d'un terç dels que treballen compagina ocupació amb estudis, la qual cosa repercuteix en els seus ingressos. De fet, un de cada cinc joves està en risc de pobresa i exclusió social a pesar estar treballant.
Un grup de joves espera per fer una entrevista de trabajo
Aquest és l'escenari que descriu l'últim informe de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut a Espanya (corresponent al segon semestre del 2024) i que explica, en gran manera, per què només el 15,2% dels menors de 30 anys viu fora de la llar familiar.
És la pitjor dada d'emancipació per a un segon semestre des que existeixen registres, i situa la taxa d'emancipació 11 punts percentuals per sota del màxim registrat abans de la gran recessió del 2008 i 3,5 punts per sota del nivell prepandèmia.
Cal pensar que una part important d'aquells joves no se'n va de casa perquè encara està estudiant i els mantenen els seus pares, però la taxa d'emancipació amb prou feines supera el 26% entre els que ja tenen feina.
Comprar un habitatge exigeix dedicar el salari íntegre durant 14 anys
Perquè si els lloguers són cars, la compra d'habitatge tampoc no està al seu abast: prenent com a referència el preu mitjà de compravenda, un jove hauria de dedicar tot el seu salari durant 14 anys per poder accedir a una propietat.
Per això, pràcticament sis de cada deu joves emancipats són inquilins, i pràcticament la meitat d'ells comparteix pis. Només un 19,7% dels joves emancipats viu sol.
De tota manera, l'informe de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut a Espanya també constata que ha diferències significatives en funció de la comunitat autònoma on resideixen. A finals del 2024, la Comunitat de Madrid i Catalunya presentaven les taxes d'emancipació juvenil més alta (17,9% i 17,6%, respectivament) mentre que Castella-la Manxa i Andalusia registraven les xifres més baixes (10,6% i 12%, respectivament).
No obstant això, si es compara amb un any abans, Catalunya és, juntament amb les illes Canàries, la comunitat on més ha disminuït l'emancipació juvenil.
Els joves que ni estudien ni treballen són menys del 3%, davant més del 35% que compagina les dues cosas
Les dades recollides pel Consell de la Joventut d'Espanya desmunten també la imatge d'una joventut passiva, que ni estudia ni treballa. “Menys del 3% dels joves estan en aquella situació, davant un 35,5% que compagina estudis i feina”, emfatitzen l'informe.
Des del Consell critiquen que les administracions no facin res mentre els joves veuen com empitjoren les seves condicions de vida, com unes quantes persones es lucren amb el negoci de l'habitatge mentre ells no tenen accés a ella, a un espai mínim i segur per poder desenvolupar-se.
I recorden l'impacte que té per a la salut mental, en termes d'ansietat, depressió i estrès, el viure amb la incertesa que comporten els llocs de treball precaris, els habitatges inadequats i la por de no arribar a fi de mes.