Segons el nomenclàtor, el carrer de Muntaner homenatja Ramon Muntaner, cronista, almogàver, camarlenc, batlle d’Eivissa, amb una biografia que justificaria una sèrie tipus Joc de trons . El carrer és notícia perquè, durant tretze mesos, les obres de perllongament de la L8 del metro n’interrompran, en nom de la sostenibilitat, la fluïdesa habitual. Que consti que els tretze mesos són una estimació. Això vol dir que li haurem d’aplicar el principi corrector del nou Camp Nou o de la ja vella plaça de les Glòries: “qualsevol obra oficial submergida en una estimació anunciada experimenta un retard igual a la malaptesa dels que en van establir els terminis”.
Per repartir – esponjar, en diuen ara– el trànsit que fins ara assumia el carrer Muntaner, l’Ajuntament ha pres unes mesures prèviament anunciades i que van començar dilluns. Els vehicles que baixen per Muntaner s’hauran de desviar primer pel carrer Madrazo (a la dreta) i després (a l’esquerra) pel carrer Amigó, que, des de fa uns dies, ha canviat de sentit. Com a període de prova, el canvi d’Amigó ha provocat algun ensurt entre els veïns i, sobretot, el temor que, a partir de setembre, aquesta modificació rebaixi encara més les places d’aparcament d’una zona en què ja era molt difícil aparcar.
Els cotxes que baixen per Muntaner s’hauran de desviar per carrers adjacents
Dilluns al matí, però, tot funcionava prou bé. Els vehicles acataven el missatge de les senyalitzacions i l’autobús de la línia V13 podia girar per Madrazo i Amigó sense practicar la conducció de revolt psicopàtic.
Lee tambiénQuan la pau és una ànsia
¿Les obres? Han començat a foc lent. Tot està pensat per respectar la circulació dels carrers transversals (Madrazo, Laforja, Marià Cubí i Avenir) i, amb bon criteri, hi ha rètols que, per si de cas, ens recorden: “preguem disculpin les molèsties”. Dilluns les molèsties era la calor, que afectava la mobilitat no pas dels vehicles sinó dels treballadors, que buscaven l’ombra per preparar el desplegament que s’intueix imminent. Hi ha una rasa al carril dret que s’anirà ampliant fins a completar l’abisme. Un abisme que atraurà tota mena de maquinària i, per extensió, les inevitables lamentacions i exabruptes de vianants, veïns i conductors poc disposats a disculpar les molèsties.