L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que a més a més és president de la Conferència Episcopal Tarragoní ( CET), que aplega les diòcesis catalanes, va sortir ahir al pas de les andanades del líder de Vox, Santiago Abascal, contra els bisbes amb motiu de la immigració i va remarcar que “un xenòfob no pot ser un veritable cristià”. D’aquesta manera va respondre al líder ultranacionalista, que la setmana passada va retreure a l’ Església la seva oposició al veto dels actes organitzats pels musulmans de Jumella, una iniciativa promoguda pel seu partit i aprovada pel PP.
“Com pot ser xenòfob un catòlic? Quina és la posició de l’ evangeli sobre aquest punt?”, es va preguntar en declaracions a Catalunya Ràdio l’arquebisbe de Tarragona, que considera que “parlar de xenofòbia i vincular-la al catolicisme seria una cosa completament fora de lloc”. “Podríem dir que més aviat poden fer servir aquest filó catòlic, que són procatòlics, però en definitiva no ho són. Un xenòfob no pot ser un veritable cristià. I em sembla que s’ha de dir amb tota la contundència”, va concloure Planellas sobre Vox i els vincles de l’organització política amb l’ Església.
La ultradreta també preveu impulsar a l’Aragó la prohibició de la celebració de festes musulmanes
Aquestes paraules de l’arquebisbe Planellas van obtenir unes hores més tard la resposta del partit ultradretà per mitjà de
Joan Garriga, el portaveu de Vox al Parlament de Catalunya, que a les seves xarxes socials va afirmar que no “és cristià ni correcte no estimar i defensar el que és propi”. Ni és de “bon pastor no guiar, alimentar, protegir o estar disposat a donar la seva vida per les teves ovelles”, va afegir. En paral·lel Abascal publicava una informació que recordava que l’avui arquebisbe de Tarragona se’l va acusar durant el procés de permetre que una estelada onegés a la seva parròquia, tot vinculant-lo amb l’independentisme.
En qualsevol cas, la rèplica de Planellas contrasta amb el silenci oficial de la Conferència Episcopal Espanyola, que considera que tot el que havia de dir sobre l’afer de la immigració i la moció de Jumella –que va ser el detonant que va desencadenar els atacs del dirigent polític d’ultradreta– ja ho va dir en el comunicat de fa uns dies en què defensava la llibertat de culte i feia costat a la comunitat islàmica d’ Espanya. Així doncs, no està previst un nou comunicat de l’ Església espanyola, que
considera que l’arena política
no és el seu terreny i, a més, que no hi ha espai per al matís.
El líder de Vox, tot i que té una base de votants sociològicament cristians –com el PP– i ell es declara catòlic, no ha estalviat en el passat en crítiques a l’anterior bisbe de Roma, al difunt papa Francesc, per la seva posició envers la immigració i s’havia referit a ell com a “ciutadà Bergoglio” més d’una vegada, fomentant el seuvacantisme, o bé havia encoratjat veus contràries a ell al si de l’ Església, com ara la del cardenal Robert Sarah, de l’ala més conservadora i combativa amb Francesc.
Ara, després de la censura de la CEE a la moció, ha posat en el punt de mira l’ Església espanyola.
D’altra banda, igual que a la localitat murciana de Jumella, Vox també vol que es prohibeixi a l’ Aragó la celebració de festivitats musulmanes com la festa del Fai en espais públics. Amb aquest propòsit, la formació té registrada des del juny a les Corts una proposició no de llei –sense efectes legals, com a Jumella– sobre la qüestió i espera que es debati a l’inici del nou curs polític, al setembre.
