Nuno Mendes va cosir la pilota a la xarxa en l'últim penal i el PSG ho va celebrar en gran a Udine. Havia igualat un 0-2 advers davant un Tottenham superior, amb una marxa més i amb la copa a la seva mà; però es va fer enrere i li va donar vida els de Luis Enrique, a qui li van faltar cames però no talent. Un gol de Gonçalo Ramos en l'afegit va forçar una tanda en la qual Chevalier, el porter que ha desbancat Donnarumma, va ser clau. Un títol de Supercopa d'Europa en xancletes com a aperitiu dels parisencs en un curs en el qual de nou aspiren a tot.
Mai una final no es va disputar amb tanta desigualtat de condicions. El Tottenham va arribar amb el dipòsit ple en un 40 dies de dobles sessions i partits (fins a sis). El PSG fa nou dies estava a a qualsevol platja de la costa francesa. I un mes enrere perdia de mala manera el Mundial de Clubs davant el Chelsea després d'una temporada en què va acabar empatxat d'èxit amb l'anhelada Champions. Massa condicionants per jugar-te la vida en aquesta Supercopa descafeïnada, una altra bogeria del calendari. Però nedi va ser el que semblava. El que estava menys preparat va acabar millor que el que arribava sobrat. El futbol és més mental que físic, i el pas enrere del Tottenham el va condemnar als penals.
Precisament, i abans d'això, els spurs van copiar des del començament la recepta dels blues a Nova York, en l'últim record futbolístic del PSG. Pressió asfixiant a la sortida de pilota que va curtcircuitar la màquina de Luis Enrique. Si el tècnic li va obrir la porta de sortida a Gigi Donnarumma pel seu joc de peus, Chevalier, el porter meravella del futbol francès de 23 anys, es va veure obligat a jugar llarg. No va lluir en la seva virtut més gran, va demostrar els seus notables reflexos, però va sortir en la fotografia del 0-2.
Abans que arribés aquell gol que semblava definitori, els ‘spurs’ van demostrar aquella marxa més que els va fer superar en totes les facetes al PSG.
Enmig de la pesadesa francesa, amb els seus jugadors amb grillons als turmells, només Barcola era un far des de la dreta. Li va guanyar la partida a Pedro Porro, però les seves internades no van trobar rematador. Dembélé endarreria massa la seva posició, Kvarashtelia no arribava a zona de rematada i Doue va jugar d'interior. Els ‘spurs’ van neutralitzar qualsevol acció.
Lee también
A poc a poc, el Tottenham va anar creixent. Va trobar una mina a la pilota aturada i en la velocitat de Kudus, un empipament fins i tot per a Nuno Mendes. Va treure petroli d'una acció al costat dret i en aquella falta va néixer el 0-1. Un centre al segon pal rematat per Porro, tocat per Palhina i reblat, després d'una bona mà de Chevalier, per Van de Ven. El VAR no va intervenir malgrat que hi va poder haver falta en el salt a Marquinos. Amb aquell gol, tot va anar baixada per als ‘spurs’ a cinc minuts del descans.
I, tot just començar el segon acte, de nou una acció a pilota aturada, botada frontalment per Porro, la va rematar Romaní de cap a gol. Chevalier va mesurar malament el pot. Luis Enrique va moure la banqueta, però no hi va haver manera; al PSG li va faltar fluïdesa, joc i, quan pis àrea en posicions favorables, apareixia abans una cama anglesa per frenar l'acció. Les desenes de segon determinen els guanyadors de cada guerrilla, i el Tottenham sempre arribava abans.
A la que no va arribar va anar a la rematada de Kang-in Lee, un cop amb l'esquerra a falta de quatre minuts per al final que va afegir cert picant a la Supercopa i va castigar l'excés de por del Tottenham. Una altra genialitat de Dembélé la va rematar a gol Gonçalo Ramos. Veure per creure. La gasolina del PSG estava en la seva ment i va alçar un títol gairebé impossible.