La península Ibèrica crema aquest estiu amb onades de calor extrema que alimenten una successió d’incendis forestals voraços i simultanis arreu de la geografia. El canvi climàtic ha convertit aquest mes d’agost en el més càlid des que hi ha registres meteorològics i, així mateix, en un dels que s’han calcinat més hectàrees a causa dels incendis forestals. Des de començament d’any, ha cremat a Espanya la mateixa superfície que el 2023 i el 2024 junts.
Amb aquesta situació, cal reforçar la col·laboració entre totes les administracions públiques i els efectius disponibles per frenar l’expansió de les flames que amenacen vides i propietats en diversos llocs del país. La catàstrofe d’aquest estiu ha de servir per conscienciar definitivament les autoritats sobre la necessitat de prevenir els incendis forestals amb l’adequada gestió dels boscos i dels entorns rurals. No s’ha d’oblidar mai el lema que els incendis de l’estiu s’han d’apagar a l’hivern, abans que s’encenguin les flames, i ajustar-lo a les noves condicions que imposa el canvi climàtic.
L’ onada d’incendis forestals d’aquests dies ha costat dues vides, deixa diversos ferits greus, milers de persones desallotjades de casa seva i desenes de milers d’hectàrees cremades. Alguns incendis ja estan controlats, però d’altres seguien ahir actius en set comunitats autònomes: Galícia, Castella i Lleó, Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia, Madrid i Astúries. Amb els recursos de les comunitats hi estan treballant efectius de la Unitat Militar d’ Emergències (UME) i el Govern central va efectuar una crida a la UE per demanar la tramesa d’ajuda si calgués.
El balanç des de començament d’any és d’un total de 199 incendis forestals que han cremat més de 100.000 hectàrees a Espanya, segons dades del Sistema Europeu d’ Informació sobre Incendis Forestals. La superfície calcinada és més del doble que la que va cremar en aquest mateix període el 2024, quan s’havien registrat 219 focs que van arrasar 42.615 hectàrees, però el pitjor any continua sent el 2022, quan per aquestes dates havien cremat 306.555 hectàrees.
La prioritat no és cap altra que contenir els focs, s’ha d’imposar la col·laboració a la picabaralla política
Tot fa pensar que les coses aniran a pitjor els propers anys. Un recent informe de les Nacions Unides adverteix sobre el risc de més incendis forestals i més intensos (per culpa de l’escalfament global, que cada vegada hi ha més zones boscoses abandonades...) i demana als governs un canvi radical en les polítiques contra el foc als boscos. Els demana que destinin dos terços de la despesa a la planificació, prevenció, preparació i recuperació, i el terç restant del pressupost a la resposta, és a dir, a apagar els incendis.
Espanya ha de prendre nota d’aquesta recomanació perquè és un dels països europeus amb més risc d’incendis i de desertificació. L’organització Greenpeace ha calculat que una inversió de mil milions d’euros anuals en prevenció i gestió d’incendis forestals podria estalviar fins a 99.000 milions d’euros en extinció i permetria salvar 9,9 milions d’hectàrees, una superfície gairebé equivalent a la de Portugal o prop d’una cinquena part d’ Espanya.
La ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, va dir ahir que té clar que s’han d’emprendre totes les actuacions en matèria de prevenció perquè, quan arribi la temporada d’incendis, els danys siguin els mínims possibles. La teoria de com cal actuar està clara i, per tant, cal posar fil a l’agulla amb la definició d’una política forestal adequada, que impliqui a més la unitat i la coordinació entre totes les administracions, així com amb el sector privat, els propietaris dels boscos i les organitzacions agràries.
A part dels mitjans, cal insistir en la necessària lleialtat institucional perquè aquests dies, quan la prioritat no és cap altra que contenir els focs i evitar danys, ha tornat a posar-se de manifest l’espectacle poc edificant de la picabaralla política i les discrepàncies competencials entre l’ Administració central i algunes comunitats autònomes. Haurien de quedar molt clars definitivament els mecanismes i protocols d’actuació política i administrativa respecte a les catàstrofes i que tothom assumís les seves responsabilitats.
El canvi climàtic obliga a ajustar plans de prevenció i augmentar la gestió dels boscos
El pitjor error que es pot cometre és utilitzar també aquests focs com una arma sistemàtica més de confrontació política, com han fet representants de diferents partits. Amb les flames arrasant la Península, la ciutadania no comprèn ni accepta que la lluita contra el foc es faci servir per dividir i no per unir.