La ment de Vladímir Putin pot ser indesxifrable per a Occident, però Tatiana Stanovaia (Moscou, 1978) és capaç de fer una mica de llum sobre aquest tema. Investigadora principal del Centre Carnegie Rússia Euràsia i directora del grup d’anàlisi independent R. Politik, aquesta politòloga establerta actualment a França disposa d’una informació fiable sobre el que passa darrere dels murs del Kremlin gràcies a les seves bones connexions. Stanovaia atén La Vanguardia per telèfon poques hores abans que Putin es desplaci a Alaska per reunir-se amb Donald Trump.
L’elecció d’Alaska
Per a Rússia suposa una mostra de respecte, una confirmació del seu gran poder”
Quina significació té per a Putin que la cimera sigui a Alaska, als EUA? Ja suposa una primera victòria per a ell?
Per als russos suposa una mostra de respecte, una confirmació del seu gran poder. A més, obre la porta que Trump pugui venir a Rússia. Però tenint en compte la magnitud de la crisi i les poques expectatives que aquesta cimera realment pugui canviar les coses, el fet per si mateix que Alaska sigui l’escenari de la reunió no aporta gaire.
I quina importància té per a Putin la cimera per si mateixa?
Rebaixaria molt la importància que té per a Putin. Amb la cimera no n’hi ha prou per aconseguir una victòria en sentit general. Putin està en una posició contradictòria: guanya sobre el terreny a Ucraïna, però això no és el que busca. Conquerir més territori no ha estat mai el seu objectiu. Des del principi, la idea era que, així que els russos travessessin la frontera, el règim de Kíiv s’ensorrés. Aquest era el pla. Putin és molt conscient del preu que Rússia paga per aquesta guerra, i realment hi vol posar fi. Però el problema és que exigeix molt a canvi, i ningú no l’hi pot proporcionar. Per això és probable que, després de certs intents d’arribar a un acord amb els nord-americans i els ucraïnesos, tornem a la fase més intensa del conflicte, i que hi hagi una altra escalada. Putin està disposat a continuar lluitant, ja que podria sentir que no té cap altra solució.
I com afronta Putin la cimera? Quin és el seu objectiu?
Els últims mesos el Kremlin era reticent a organitzar una cimera amb Trump, perquè considerava que no hi havia prou condicions per a una reunió d’aquesta mena. A més d’ Ucraïna, hi ha la relació bilateral, temes com l’ Iran, que requereixen molta feina preparatòria. Putin s’estimava més esperar que Rússia i els EUA tinguessin una cosa substancial sobre la qual estar d’acord. Però quan Witkoff va visitar Moscou el 6 d’agost, va canviar d’idea: Trump s’ha esforçat per obrir una finestra d’oportunitat a Rússia, i el Kremlin no volia una confrontació. Per tant, Putin va proposar la cimera com una sortida. Però no té grans esperances: les dues parts no han preparat un acord, cadascuna sap quins objectius voldria aconseguir, però no coincideixen. Putin vol posar fi a la guerra, però només sota les seves condicions, que són maximalistes, i inacceptables per a Ucraïna i els EUA. Putin segurament presentarà una narrativa atractiva per a Trump, provarà d’arrossegar-lo a un acord preliminar, un marc general. Això és el màxim que pot obtenir.
Putin sempre ha insistit en la idea d’obtenir garanties de seguretat. És a dir, que Ucraïna no formi part de l’OTAN. Trump pot transigir en aquest punt?
Trump i Putin estan d’acord que Ucraïna no ha de formar part de l’OTAN, però després, quan s’entra en els detalls, la situació es complica, perquè Rússia busca garanties sòlides dels EUA, i els EUA no volen ni poden donar-les-hi. Fins i tot si Washington considerés la idea de proporcionar un compromís unilateral per escrit que no donarà suport a l’extensió de l’OTAN cap a l’est, dubto que Putin l’acceptés, perquè hi ha la preocupació que, després de Trump, aquest compromís es pugui cancel·lar o revisat. Putin demanarà alguna cosa més que això. I fins i tot si hi hagués un acord marc a la cimera, no veig com es podria implementar a Ucraïna.
Trump ha plantejat la idea d’“intercanvi de territoris”. És prou incentiu per a Putin?
El territori és important. Sembla que Putin vol que Ucraïna es retiri de les regions de Donetsk i Luhansk, i ell podria acceptar la retirada russa de Khàrkiv, Sumi i Dnipropetrovsk. A Kherson i Zaporíjia, el front hauria de quedar congelat. Però Putin no ha lluitat per aconseguir això. El seu principal objectiu és destruir un projecte antirús en territori ucraïnès, segons el seu punt de vista. Per això, té tres peticions: la desmilitarització d’ Ucraïna, un conjunt d’exigències polítiques que fan referència a la prohibició del nacionalisme ucraïnès i els drets de la població russoparlant i mantenir Ucraïna fora de l’OTAN. Per tant, Putin exigeix molt.
Els últims mesos sembla que la tàctica de Putin ha estat provar de convèncer Trump que el Govern ucraïnès és l’únic obstacle per a la pau. Ho tornarem a veure ara?
Crec que Putin farà servir la narrativa que Zelenski és un obstacle, i vol que els EUA, en primer lloc, s’abstinguin d’ajudar militarment Ucraïna. No demanarà a Trump que es desfaci de Zelenski, sinó que intentarà explicar-li de manera més abstracta que Ucraïna no deixarà de lluitar mai contra Rússia. I aquest és el problema per a Putin, perquè aquest llenguatge històric i geopolític és poc comprensible per a Trump. No ho entén.
Aquesta cimera pot suposar un punt d’inflexió?
Des de la perspectiva russa, aquesta cimera no es considera un moment crucial. Hi ha una profunda comprensió de la complexitat del conflicte, i això no es pot resoldre en una sola reunió. Crec que el conflicte en si mateix –no em refereixo a la fase àlgida, a la guerra– durarà anys, potser dècades. Fins i tot si Trump i Putin arribessin a un acord 100%, com Putin voldria, no veig com cap líder ucraïnès podria implementar-lo. Seria un suïcidi per a ells.
