La princesa que no es va creure el conte

Família Reïal

Anna d’Anglaterra fa 75 anys, marcats per la seva feina constant sense necessitat d’atenció

LONDON, UNITED KINGDOM - JUNE 16: (EMBARGOED FOR PUBLICATION IN UK NEWSPAPERS UNTIL 24 HOURS AFTER CREATE DATE AND TIME) Princess Anne, Princess Royal (Colonel of the Blues and Royals) takes part, riding on horseback, in the annual Trooping the Colour Parade on June 16, 2007 in London, England. Trooping the Colour is an annual ceremony, believed to have first been performed during the reign of King Charles II. The parade marks the official birthday of the Sovereign, even though the Queen's actual birthday is on April 21st. (Photo by Max Mumby/Indigo/Getty Images)

Eqüestre.

Max Mumby/Indigo / Getty

Hereva de la flegma britànica de la seva mare, potser l’episodi que millor defineix la forta persona­litat de la princesa Anna d’An­glaterra és la seva reacció davant l’intent de segrest que va patir el 1974 als voltants del palau de Buckingham. Tornava d’una cita benèfica amb cotxe quan l’atacant Ian Ball la va interceptar i va disparar contra l’escorta i el conductor que l’acompanyaven. Apuntant-la amb una pistola se li va acostar per demanar-li que sortís del cotxe, a la qual cosa ella va respondre: “No és gaire probable” ( “Not bloody likely”, en anglès). Anna es va escapar sortint per l’altra porta i anys després va explicar que durant la seva conversa amb Ball va ser “escrupolosament educada”, ja que va pensar que seria “una ximpleria ser massa grollera en aquell moment”.

Avui la princesa reial Anna d’Anglaterra fa 75 anys sent un clar referent dins de la família reial britànica. El seu pes institucional i el volum d’actes als quals acudeix en nom dels Windsor no es mesura en nombrosos titulars de premsa –que acaparen els membres més joves de la família–, sinó en la fiabilitat i eficàcia de la seva feina durant dècades. Es va guanyar el títol de la més treballadora per ser la que més compromisos atén anualment. La seva dedicació, malgrat passar desapercebuda, fa que parlin d’ella com la reina que no va ser i que molts britànics comparin el seu tarannà amb el d’ Elisabet II, que amb el seu exemple li va ensenyar que la feina constant és més ben aliada que els personalismes i la gesticulació.

Amb l’arribada de lady Di, la dedicació d’Anna va quedar eclipsada per l’estil novel·ler de la seva cunyada

Anna ha rebutjat qualsevol gran celebració pública pel seu 75è aniversari. Va refusar propostes de retrats oficials i entrevistes. L’únic reconeixement oficial serà una moneda commemorativa emesa per la Reial Casa de la Moneda britànica, de cinc lliures esterlines, on hi ha el seu rostre i el lema “ Deure i devoció”. I el compte d’ Instagram de la família reial britànica l’ha homenatjada al llarg d’aquesta setmana amb imatges i detalls sobre els seus 75 anys de vida. En vigílies del seu aniversari va revelar que no té plans de retirar-se completament de les seves activitats fins als 90 anys, però que a partir dels 80 els reduirà gradualment.

És patrona o presidenta de més de 300 organitzacions, moltes de centrades en la infantesa, l’esport, la salut i la cooperació internacional. Destaca la seva implicació a Save the Children o Riders for Health, i combina el seu amor pels cavalls amb l’ajuda sanitària en països en desenvolupament. En la infantesa ja va mostrar una afinitat natural per l’equitació, i més tard va ser campiona europea i la primera Windsor que va competir en uns Jocs Olímpics, els de Montreal’76.

Amb l’arribada de Diana de Gal·les, van ser evidents les diferències d’estil entre l’una i l’altra. Anna, amb un caràcter directe i poc donat a les vel·leïtats, va quedar eclipsada per la seva cunyada, que representava la romàntica princesa del conte. Per destacar la tasca d’ Anna, se li va atorgar el títol de princesa reial el 1987, un honor que per mèrits propis rep la filla gran del monarca anglès.

Una altra mostra de la sòbria personalitat d’ Anna va ser que, tot i ser la primera a donar nets als seus pares, no va voler per als seus fills cap títol reial. L’únic escàndol que ha protagonitzat fins ara va ser el seu divorci el 1992 de Mark Phillips, amb qui va tenir els seus dos fills, Zara Tindall i Peter Phillips. Abans d’acabar aquell any, Anna ja s’havia tornat a casar amb el oficial naval Timothy Laurence, el seu actual marit, a qui va conèixer mentre ell servia com a escuder de la reina. El casament es va celebrar a Escòcia, on es permet el matrimoni religiós de persones divorciades.

Els seus fills l’han feta àvia de cinc nens. Zara, casada amb l’exjugador de rugbi Mike Tindall, té Mia (2014), Lena (2018) i Lucas (2021). I Peter va tenir Savannah (2010) i Isla (2012) mentre va durar el seu matrimoni amb Autumn Kelly. Pròximament la princesa Anna tornarà a ser padrina de casaments: el seu fill acaba d’anunciar el seu enllaç amb la infermera pediàtrica Harriet Sperling.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...