El mercat cripto va com un coet des que Donald Trump va aconseguir al novembre la presidència dels Estats Units. Des de llavors, la reina de les criptomonedes, el bitcoin, s’ha revaloritzat més d’un 40% i ha marcat nous màxims. L’últim rècord va arribar ahir dijous, quan va superar per uns instants els 124.400 dòlars, tot i que poc després va tornar a caure per sota del llindar dels 120.000 dòlars.
Les victòries regulatòries per al sector no han parat de succeir-se des que hi va haver canvi d’ inquilí a la Casa Blanca. Al març, Trump va ordenar de crear una “reserva estratègica” de criptomonedes i fa pocs dies va firmar una altra ordre executiva per permetre que els plans de pensions promoguts per les empreses, coneguts amb el nom de plans 401( k),puguin invertir en actius alternatius, com ara criptomonedes.
Les expectatives de més liquiditat i el nou marc regulatori impulsen les compres de criptomonedes
Així mateix, fa un mes el Congrés va aprovar la primera gran legislació nacional sobre criptomonedes. Una important fita per a la indústria, que va gastar milions en els últims comicis presidencials per brindar el seu suport a candidats com Trump, que tot i que en el passat havia arribat a dir que les criptomonedes són “una estafa”, ara es proposa de convertir els EUA en “la capital cripto del món”. Tan convençut està de l’aposta que tant ell com la seva família s’han involucrat en negocis al sector.
Segons dades de CoinMarketCap, la capitalització borsària global de les criptomonedes s’ha disparat fins a superar en l’actualitat els 4 bilions de dòlars, davant els 2,5 bilions del novembre del 2024, mes en què Trump va guanyar les eleccions.
Altres factors que estan afavorint el creixement del bitcoin “són l’adopció per part d’institucions com ara gestores de fons cotitzats”, explica Eloi Noya, director d’ Innovació i Tecnologia de la Barcelona Finance School de l’ IEF. En aquest sentit, no s’ha d’oblidar que el gener de l’any passat el regulador dels mercats de valors nord-americà va aprovar el llançament dels primers fons cotitzats a la borsa que inverteixen en bitcoins. A
això s’hi afegeix que a finals del 2024 la Unió Europea va
acabar d’implementar el reglament MiCA, normativa que té com a finalitat regular el mercat de criptoactius.
Tot això, juntament amb les expectatives d’una relaxació de la política monetària a l’altre costat de l’ Atlàntic, ha generat una tendència alcista per al sector. “Les condicions macroeconòmiques continuen sent estables i favorables: les accions nord-americanes estan en màxims històrics i els mercats estan valorant una probable retallada de tipus d’interès per part de la Reserva Federal al setembre, tots dos són forts vents de cua per a actius de risc com ara el bitcoin”, explica Thomas Perfumo, director global d’ Estratègia de la plataforma de criptoactius Kraken.
La tendència també és beneficiosa per a altres criptomonedes. La segona criptomoneda amb més capitalització de mercat, Ether, cotitza per sobre dels 4.500 dòlars després d’haver-se revaloritzat al voltant d’un 70% l’últim any. Tot i això, no s’ha de passar per alt que el mercat de criptoactius continua sent molt arriscat i volàtil.
Malgrat això, “ni s’esperen alces que en multipliquin el valor per deu en poc temps, com ha passat altres vegades, ni tampoc baixes de fins al 80%” perquè la demanda “sembla molt superior a l’oferta” –de 21 milions quan arribi el 2140–, diu Noya. “Si acaba passant com en els últims cicles de quatre anys del bitcoin, el 2026 començaria l’inici del mercat baixista”, augura l’expert en criptomonedes Pepe Díaz. “I ara estaríem en els últims mesos de l’etapa alcista”, afegeix Noya.
