L’expresident d’ Aragó, Javier Lambán, va morir ahir al seu poble natal, Ejea de los Caballeros ( Saragossa). Apassionat de la història i la cultura, de profunds valors democràtics i defensor dels interessos d’Aragó per sobre dels del seu partit
–solia descriure’s com a “militant aragonesista” per damunt de tot–, l’històric baró socialista va sucumbir després d’anys de lluita contra el càncer, quatre dies abans de fer 68 anys. Deixa darrere seu una carrera política en què va ser referent indiscutible a la seva terra, amb una “veu pròpia” que reconeixia minoritària en el seu partit però a què no va renunciar mai.
Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i doctor en Història per la Universitat de Saragossa, va deixar de banda el seu credo anarquista per afiliar-se al PSOE després d’ anar a un míting de Felipe González. Va ser l’inici d’una carrera que el va portar a copar tots els càrrecs rellevants de la política aragonesa: regidor i alcalde del seu poble, diputat, president de la Diputació de Saragossa i, finalment, de la comunitat durant dues legislatures (2015-2023). L’última, al capdavant d’un quadripartit (PSOE, PAR, Chunta i Podem) que, sumant forces de dreta i esquerra, va anticipar en certa manera el que ara es viu a Madrid.
Lambán sempre va dir que defensava els interessos d’Aragó per sobre dels del seu propi partit
D’aquells vuit intensos anys, amb covid inclosa, destaca la seva tasca per rellançar l’economia de la comunitat, amb la implantació d’energies renovables per bandera, i la recuperació d’uns serveis públics que la seva antecessora, la popular Luisa Fernanda Rudi havia deixat molt minvats. Tot i això, era més conegut per les contínues topades amb la direcció del seu partit en temes com els indults, l’amnistia, els Jocs d’ hivern o el finançament i la seva aposta pels grans pactes entre PSOE-PP per no dependre de formacions com Podem o els independentistes. Un enfrontament continu que no agradava a tothom en la seva comunitat i que va provocar sonats conflictes interns, sobretot amb la federació d’ Osca.
Després de la seva derrota en les autonòmiques del 2023 i un breu pas pel Senat, el gener d’aquest any va anunciar que es retirava de manera definitiva de la política poc després que es confirmés que la seva aliada temps enrere, la ministra Pilar Alegría, amb qui va acabar enfrontat, aconseguia les regnes del PSOE a la comunitat. Des d’aleshores, no va desistir en les seves escasses compareixences públiques de criticar les polítiques de Sánchez i el que considerava la “deriva” del seu partit. “Em sento orfe de representació”, solia repetir.
Casat, amb una filla i dues netes, Lambán patia des de fa anys de greus problemes de salut, com l’esclerosi múltiple o el càncer de còlon que li van detectar el 2021 i contra el qual no va deixar de lluitar mai. Ahir, polítics, tant d’esquerra com de dreta, li van donar l’últim adeu destacant la seva honestedat, compromís i coherència fins al final. Aragó, que tant li “alegrava el cor”, va decretar tres dies de dol oficial.
