Crema sobre cremat a la serra de la Culebra, a Zamora, on l’estiu del 2022 més de 66.000 hectàrees (ha) van ser calcinades per les flames en dos dels incendis més grans de la història d’ Espanya. Va acabar amb quatre morts, més de mig centenar de municipis afectats, desenes de poblacions evacuades i una catàstrofe a la reserva de la biosfera, paradís del llop ibèric. Aquell any va cremar el 6% de la superfície de la província de Zamora i va ser el més devastador a Espanya d’ençà que hi ha registres, l’any 1968, amb més de 306.000 ha cremades, el triple de la mitjana anual de les últimes dues dècades.
Entre el 2014 i el 2023 la mitjana de la superfície cremada al país es va reduir un 13% respecte a la dècada anterior. La xifra de focs ha disminuït durant aquest període, però incrementa un 25% la quantitat dels anomenats grans incendis forestals ( GIF), els que superen les 500 ha afectades. Segons WWF, malgrat que amb prou feines representen el 0,2% dels sinistres (23 a l’any de mitjana l’última dècada), els GIF són responsables del 50% de la devastació, amb greus conseqüències ecològiques, socials i econòmiques.
Com a Zamora, també crema sobre cremat a Galícia, on els incendis actius ja han cremat més de 31.000 hectàrees. Entre el 2001 i el 2014 aquesta regió va patir el 38% (87.367) dels focs comptabilitzats a Espanya (223.818). Especialment devastadors van ser els de l’octubre del 2017, una onada de més de 350 focs d’alta intensitat i sorprenent velocitat de propagació que van arrasar 47.000 ha a les quatre províncies gallegues.
L’any passat va ser una meravellosa excepció. No hi va haver cap incendi de magnituds de rècord a Espanya. Però les últimes dues dècades és estrany l’estiu sense sinistre de proporcions històriques. El 2023 va ser el d’ Arafo-Candelaria, a Tenerife, que va arruïnar 13.600 ha, la major part al parc nacional de la Corona Forestal, l’espai protegit més gran de les Canàries. També a l’arxipèlag, l’incendi de Valleseco el 2019 va calcinar 10.000 hectàrees, l’equivalent al 6,5% de la superfície de l’illa de Gran Canària.
A més del foc de la serra de la Culebra, el 2022 va destacar el de Begís ( Castelló), amb 19.000 ha de bosc i la declaració de zona catastròfica. El 2011, Navacruz ( Àvila) va patir el considerat fins ara quart incendi més gran a Espanya, amb 22.000 ha cremades, mentre a Sierra Bermeja ( Màlaga) cremaven 7.500 ha i 3.000 persones eren evacuades per un incendi considerat paradigma dels de sisena generació (provoquen una variació de les condicions climatològiques). El 2017 van cremar 8.000 ha a Donaña, bona part en zones protegides. El 2015, 7.800 ha, també de gran valor ecològic, a la serra de Gata (Càceres). El 2004, 35.000 ha de muntanya de Huelva i Sevilla van cremar en l’esfereïdor incendi de Minas de Riotinto, que va fer dos morts.
