El bon moment de la borsa té molts guanyadors, també l’ Estat, les inversions del qual en companyies cotitzades han elevat un 46% el seu valor en un any i ja supera amb escreix els 40.000 milions d’euros. Ara estan valorades en una mica més de 42.000 milions, fruit de les fortes pujades a la borsa de les mateixes empreses i també dels moviments amb què s’ha reforçat a Telefónica.
La presència pública a les cotitzades s’articula a través de la SEPI, Enaire i el FROB, i es distribueix a través de nou companyies. Són, per ordre del valor de la participació, Aena, CaixaBank, Airbus, Telefónica, Redeia, Indra, IAG, Ebro Foods i Enagás. Totes tenen en comú la seva importància estratègica i en cap no hi ha hagut desinversions els últims anys.
Malgrat la mida de les cotitzades, Loteries continua sent l’empresa pública que dona més dividends
L’Ibex ha depassat aquesta setmana, per primera vegada des de la crisi financera, els 15.000 punts i continua transmetent bones vibracions. La recent presentació de resultats semestrals de les empreses, l’ impuls de les borses americanes i les perspectives sobre tipus d’interès animen el mercat. A això s’hi afegeix el bon moment econòmic d’ Espanya, corroborat aquesta setmana per l’Eurostat.
Les participades de l’ Estat estan a ple rendiment, amb Aena al capdavant. La companyia presidida per Maurici Lucena acaba de batre un nou rècord de passatgers als seus aeroports i es prepara per abordar grans inversions, incloent-hi l’ampliació del Prat. Es consolida ara com una de les grans fonts d’ingressos via dividends, després de les dificultats de la pandèmia. La seva idea és repartir el 80% dels guanys entre els seus accionistes, un dels pay out més elevats.
Fora dels mercats borsaris, Correos, Renfe i Navantia continuen donant pèrdues
Tot i això, les dues apostes en què l’ Estat s’ha mostrat més actiu són Telefónica i Indra. En la primera va completar l’any passat la compra del 10% del capital per 2.285 milions per contrarestar la irrupció de Saudi Telecom, controlada per capital públic. La revalorització ha estat del 17% en un any i ha anat a l’alça des que a començaments del 2025 Marc Murtra va assumir la presidència, animada ara per les expectatives entorn del pla estratègic que es publicarà a finals d’any. Telefónica aporta a l’any a l’ Estat 170 milions en dividends, amb els quals s’anirà amortitzant la inversió.
Indra ha estat, en el seu comportament borsari, un dels revulsius més grans per a les inversions de la SEPI. El 2022, amb el negoci de la defensa en ple enlairament entre amenaces com la de Rússia, la SEPI va arribar al 28% del capital i va anar formant un nou nucli accionarial amb suport dels Escribano, la família Aperribay i l’inversor Joseph Oughourlian, la sintonia del qual amb el Govern espanyol s’ha esvaït en part per les diferències entorn de Prisa. Amb ingents recursos a la vista per a la defensa, Indra s’ha revaloritzat un 109% en un any i afronta ara l’absorció per fusió d’EM&E, l’empresa dels Escribano.
L’Ibex ha recuperat aquesta setmanaels nivells previsa la crisi financeradel 2008
Una altra de les grans inversions és la que procedeix de la crisi financera i, més en concret, de la presència del FROB a Bankia. Integrada ara en forma d’un 16% de CaixaBank, la participació s’ha revaloritzat un 72% en tot just un any i ha depassat els 10.000 milions d’euros de valor. El FROB té un mandat de desinversió, però el Govern espanyol ha anat endarrerint la seva sortida conforme guanyen relleu la importància estratègica i la rendibilitat de CaixaBank.
De la resta de cotitzades, els últims dotze mesos han estat excepcionals per a IAG, amb pujades del 129% a la borsa. En canvi, Redeia no aixeca el cap des de l’apagada del 28 d’abril. Ha perdut el 15% del seu valor des d’aquell dia.
La tornada a Telefónica, el perfil militar d’Indra i la permanència a CaixaBank marquen el pas
Els bons resultats empresarials també s’aprecien en el repartiment de dividends. Amb càrrec als resultats del 2024, l’ Estat ha ingressat 3.942 milions d’euros, un 26% més que a l’exercici anterior. És una xifra que supera amb escreix els 2.700 milions registrats abans de la pandèmia.
Tot i això, la màquina de dividends més gran per a les arques públiques no cotitza a la borsa. És Loteries, que aporta aquest any 2.275 milions al seu accionista únic, el Ministeri d’Hisenda. De les empreses no cotitzades, Tragsa també dona dividends, per 25 milions. Adif va guanyar 382 milions el 2024, però no informa en els seus comptes anuals de dividends. Navantia, Renfe i Correos estan en pèrdues per 197,3 i 94 milions d’euros, respectivament.
