L’Administració Trump té el sector dels semiconductors en el focus. Mentre que el mateix mandatari va afirmar ahir abans de partir a la cimera a Alaska amb Vladímir Putin que la setmana que ve aprovarà els aranzels per a aquesta indústria, els rumors d’una possible entrada del seu govern en l’accionariat del fabricant de microprocessadors Intel van disparar el valor de les accions de la companyia.
Els semiconductors són una indústria estratègica per als EUA. La irrupció de la intel·ligència artificial generativa i els centres de dades els situen com una peça clau per a l’economia del futur i per competir en el lideratge tecnològic amb la Xina. Trump fa mesos que intenta marcar el ritme en la indústria. El president ha amenaçat amb aranzels del 100% a aquesta tecnologia si els fabricants no fan inversions milionàries als Estats Units.
“Tindré un aranzel que serà més baix al principi –cosa que els dona l’oportunitat de venir i construir– i molt alt després d’un període de temps”, va assenyalar mostrant la confiança que les empreses optin per fabricar als EUA en lloc d’enfrontar-se a aranzels alts. De moment, la taiwanesa TSMC i Apple ja han claudicat. D’altra banda, el Govern ha establert un impost del 15% sobre Nvidia i AMD per a la comercialització de xips amb la Xina.
D’altra banda, les accions d’ Intel es van disparar dijous més d’un 7% en saber-se una informació publicada per l’agència Bloomberg en què s’assenyalava que el Govern dels EUA estudiava entrar al seu accionariat. Les fonts citades van apuntar que un potencial acord ajudaria a reforçar el centre de fabricació planificat d’ Intel a Ohio, que l’empresa es va comprometre en el seu moment a convertir en la planta de manufactura de xips més gran del món, però el projecte s’ha endarrerit repetidament.
L’eventual entrada dels EUA en el capital suposa un gir de 180 graus a les relacions entre la companyia i el Govern en tot just uns quants dies. Trump ha passat de demanar la destitució del seu conseller delegat, Lip-Bu Tan, per presumptament haver venut tecnologia prohibida a la Xina a la seva anterior empresa, a complimentar-lo amb afalacs. Ara, l’eventual inversió a la companyia sembla que va un pas més enllà de les bones paraules.
De moment, no hi ha confirmació oficial. “Les converses sobre acords hipotètics han de considerar-se especulacions llevat que l’ Administració les anunciï oficialment”, va dir el portaveu de la Casa Blanca, Kush Desai. Intel va declinar fer comentaris. En un comunicat va afirmar que està “profundament compromesa a donar suport als esforços del president Trump per enfortir el lideratge tecnològic i manufacturer dels EUA”.
