Aquest diumenge compleix els seus primers dos anys de vida la legislatura que va néixer de les eleccions generals del 23 de juliol del 2023. Una cita amb les urnes precipitada per Pedro Sánchez, abans que es fes realitat el pronòstic demoscòpic del canvi de cicle polític a Espanya, i que va acabar amb un triomf insuficient d’Alberto Núñez Feijóo, que va permetre al líder del PSOE revalidar el càrrec de president del Govern espanyol.
El 17 d’agost del 2023 es va celebrar la sessió constitutiva d’aquesta XV legislatura al Congrés, que va néixer sota el signe de la incertesa, ja que els set diputats de la formació de Carles Puigdemont, Junts per Catalunya, van aconseguir la clau de la governabilitat.
La socialista Francina Armengol va guanyar en aquella sessió la presidència de la Cambra Baixa per una majoria absoluta de 178 vots. I ja va segellar amb un vers de Salvador Espriu l’ arrencada de la primera legislatura plurilingüística de la democràcia, després de normalitzar l’ús del català, l’eusquera i el gallec en el debat parlamentari.
“Queda molta legislatura al davant, Espanya avança”, assegura el cap de l’Executiu
El 30 d’octubre d’aquell any, el llavors número tres del PSOE, Santos Cerdán –avui a la presó acusat de delictes de corrupció–, es va reunir per primer cop en públic a Brussel·les amb Puigdemont, fora de l’abast de la justícia espanyola des del 2017. El 13 de novembre del 2023, el grup socialista, finalment en solitari, va registrar la proposició de llei d’ Amnistia. I el 16 de novembre Sánchez va guanyar per una majoria absoluta de 179 vots la seva nova investidura com a president del Govern espanyol. I per segona vegada en democràcia, va formar un Executiu de coalició, aquesta vegada amb Sumar.
Aquests dos anys de legislatura, no obstant això, no han aconseguit aclarir la incertesa amb què va néixer, enmig d’una tempesta perfecta, i ara accentuada pels escàndols de corrupció que esquitxen el PSOE. Feijóo, que continua esperant el seu torn en l’oposició, ja el va batejar com un “bienni negre”.
La paradoxa, com va evidenciar la compareixença de tancament del curs que Sánchez va protagonitzar el 28 de juliol, és que, mentre que el creixement econòmic i la creació d’ocupació baten rècords –“el nostre país viu una de les èpoques de més prosperitat de la seva història democràtica”, va destacar–, el president va haver d’esforçar-se a assegurar que esgotarà el mandat el 2027 i que no convocarà eleccions anticipades.
La paradoxa: malgrat la “prosperitat” de l’economia, Sánchez s’esforça a descartar un avançament electoral
“ Travessem l’equador de la legislatura, i per tant, som a meitat de camí, queda molta feina per fer i molta legislatura al davant”, va advertir Sánchez. “Els dos anys que resten fins a les eleccions generals l’any 2027, el Govern de coalició progressista els afronta amb la mateixa determinació i energia que els set anys anteriors. Les dades no enganyen: davant el catastrofisme dels de sempre, l’optimisme de les dades. Espanya avança amb força i en la millor de les direccions. Espanya va endavant i això no és tot”, va subratllar.
Aquests dos anys de legislatura s’han vist sacsejats per la successió de causes judicials obertes contra l’entorn familiar i polític del president. De fet, segons confessió pròpia, aquests dos anys, Sánchez ha estudiat la seva dimissió dues vegades.
La primera vegada va ser el 24 d’abril del 2024, quan el president va anunciar en una carta a la ciutadania que es prenia cinc jornades de reflexió, en resposta a la investigació judicial contra la seva dona, Begoña Gómez. La segona, el 12 de juny del 2025, quan finalment es va revelar el demolidor informe de la unitat central operativa ( UCO) de la Guàrdia Civil sobre el fins en aquell moment secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, acusat de cobrar suborns en contractes d’obra pública amb l’exministre José Luis Ábalos i el seu antic assistent, Koldo García, que ja havia estat detingut el 21 de febrer del 2024.
Aquests dos anys, segons confessió pròpia, el presidentva estudiar la dimissió dues vegades
Les dues crisis, que van estar a punt de dinamitar la legislatura, es van concloure de la mateixa manera: Sánchez va decidir continuar en el càrrec per fer front a les adversitats, va obtenir el suport de les reunions del comitè federal del PSOE, i va anunciar una cascada de mesures de regeneració política i lluita contra la corrupció. “Estic fort, estic amb les piles carregades”, va assegurar Sánchez després de donar per superada la garrotada política i personal que li va assestar el cas Cerdán, i que fins i tot es va reflectir en el seu aspecte físic. El 29 de juliol, no obstant això, la Sala d’Apel·lacions del Tribunal Suprem va confirmar el processament, per primera vegada en democràcia, del fiscal general de l’ Estat, Álvaro García Ortiz.
Si en els seus mandats Sánchez ja va afrontar grans crisis globals, com la pandèmia del coronavirus i la guerra a Ucraïna, o catàstrofes naturals com el volcà de La Palma, en aquests dos anys de legislatura es va registrar la devastadora dana de València –el president fins i tot va patir una agressió en la visita que va fer a Paiporta, el 3 de novembre del 2024, acompanyant els Reis– i la insòlita apagada elèctrica que va patir tot el país el 28 d’abril del 2025.
Sánchez, malgrat tot, insisteix que no es tracta de resistir per resistir, sinó d’avançar. Entre els èxits polítics d’aquest mandat hi ha, segons destaca, la desinflamació del conflicte polític català. Una estratègia que va veure coronada amb la investidura del socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, el 8 d’agost del 2024.
L’amnistia és “una de les principals lleis dela legislatura”, ja amb l’aval del TC, però no arriba a Puigdemont
El mateix Sánchez va definir l’amnistia com “una de les principals lleis d’aquesta legislatura”, i va celebrar que el Tribunal Constitucional avalés aquesta norma, el 26 de juny, contra el recurs d’inconstitucionalitat del PP. “Una extraordinària notícia per a un país que treballa pel retrobament i la convivència entre els pobles d’ Espanya”, va destacar. Continua pendent, però, que la llei arribi a Puigdemont.
Malgrat la dura confrontació entre el Govern central i el PP, aquesta legislatura també va registrar dos acords entre els dos contendents: la reforma de la Constitució per ampliar els drets de les persones amb discapacitat i eliminar el terme disminuït , el 18 de gener del 2024; i la renovació del Consell General del Poder Judicial, el 25 de juny del mateix any.
El Govern espanyol va reconèixer l’ Estat palestí, el 28 de maig del 2024, i prova de fer front a l’agenda ideològica, comercial i geopolítica de Donald Trump. També apuja cada any el salari mínim i, el 12 de febrer del 2025, va aconseguir convalidar la revalorització de les pensions. Hi ha 42 noves lleis al BOE, però continua sense haver-hi nous pressupostos –estan prorrogats els aprovats per al 2023–, malgrat que els fons europeus ja van injectar una pluja de 55.000 milions d’euros.
El gran compromísper al nou curs: els pressupostos per al 2026, que no tenenels suports garantits
I aquest és el gran compromís de Sánchez per al nou curs: presentar un projecte de pressupostos per al 2026. Aconseguir-ne l’aprovació imprimiria un fort impuls per poder esgotar el mandat el 2027. Però almenys de partida, l’aposta no té garantits els suports per veure la llum.
