La cimera d’Alaska entre Donald Trump i Vladímir Putin va causar una ressaca estranya a Europa, que no havia estat convidada a la cita tot i que s’hi podia decidir el seu futur.
La reunió del president dels Estats Units amb el seu homòleg rus no va acabar amb el parany que molts temien, però tampoc no va servir per aclarir el futur de la guerra d’ Ucraïna. Així doncs, la sensació ahir era ambivalent: l’alleujament convivia amb la incertesa. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va ser potser la dirigent europea més explícita en aquest sentit: en una entrevista a la televisió pública del seu país va dir que, després de la cimera de divendres, la situació era “com a mínim tan incerta com sempre”. “No hi va haver alto el foc ni acord”, va lamentar la mandatària socialdemòcrata. L’alta representant de la UE per a Afers Exteriors, l’estoniana Kaja Kallas, coneguda per la seva línia dura contra Moscou, també va deixar entreveure la seva decepció: “La crua realitat és que Rússia no té intenció de posar fi a aquesta guerra en un futur pròxim”.
Els principals líders europeus veuen de bon ull la celebració d’una cimera trilateral
En vista d’aquest panorama, Europa de moment sembla decidida a aferrar-se al seu guió habitual. És a dir: fer pinya amb Ucraïna, reclamar una solució al conflicte que ofereixi garanties de seguretat per al continent i amenaçar Rússia amb més sancions si la guerra continua. Totes aquestes demandes –ja expressades dimecres en un document signat per tots els socis de la UE amb l’excepció d’ Hongria– van quedar plasmades en la declaració conjunta que els principals líders europeus van emetre ahir per valorar el resultat de la cimera d’Alaska. Un text que van consensuar després de la breu reunió virtual que Trump va mantenir amb ells per informar-los de com havia anat la trobada amb Putin.
Signada pel president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Friedrich Merz; el primer ministre britànic, Keir Starmer; la primera ministra italiana, Giorgia Meloni; el president finlandès, Alexander Stubb; el primer ministre polonès, Donald Tusk; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, António Costa; la declaració incideix en la necessitat d’arribar a un acord de pau que protegeixi “els interessos de seguretat vitals d’ Ucraïna i d’Europa” i reclama garanties “sòlides” per defensar la sobirania i integritat territorial ucraïneses. “Les fronteres internacionals no s’han de modificar per la força”, recalca el comunicat, que també subratlla que Rússia no pot tenir capacitat per vetar l’entrada d’ Ucraïna a la UE i l’OTAN.
Igualment, els mandataris europeus expressen la seva voluntat de mantenir la pressió sobre Moscou mentre duri el conflicte. “Continuarem reforçant les sancions i les mesures econòmiques més àmplies per pressionar l’economia de guerra russa”, afirmen els signants del text, que manifesten la seva “solidaritat indestructible” amb Ucraïna.
Més enllà d’aquest suport incondicional a Kíiv, els signants de la declaració agraeixen els esforços del president nord-americà per “aconseguir una pau justa i duradora”, i s’ofereixen a col·laborar perquè es pugui celebrar una cimera trilateral entre Trump, Putin i Zelenski.
En un intent de demostrar que Europa ha de tenir un paper important en les negociacions de pau, Macron va convocar per avui una reunió virtual de l’anomenada Coalició de Voluntaris, el grup que inclou una trentena de països que donen suport a Ucraïna –entre els quals Espanya. Aquesta trobada tindrà lloc dies abans del viatge a Washington de Zelenski i, segons el president francès, ha de servir per aconseguir progressos “concrets” en aspectes clau com ara les garanties de seguretat per a Kíiv. Respecte a aquest punt, Meloni va dir ahir que Trump estaria d’acord que Ucraïna pugui disposar d’un mecanisme de defensa col·lectiva semblant al que ofereix l’article 5 de l’OTAN, sense que això impliqui la seva incorporació formal a l’ Aliança Atlàntica, una de les línies vermelles traçades per Moscou.
Independentment del que es pacti en la reunió d’avui, hi ha una certesa: Europa encara va a remolc dels EUA.
