Tan rotund com estrany

Si l’espectador s’esperava un debut de la Lliga del Barça a Mallorca fresc i amb emoció fins a l’últim minut, possiblement es va sentir decebut. La història va acabar en tot just 39 minuts, amb els blaugrana dominant la sufocant sauna de Son Moix –35 graus insuportables que a ningú dels que manen va semblar que els importés, perquè ja se sap: l’espectacle ha de continuar–, gràcies als gols de Raphinha i Ferran Torres, contra un Mallorca amb nou jugadors després de les expulsions de Muriqi i Morlanes. Quan tot semblava que estava resolt, amb el Barça perdonant ocasions i molt sufocat, va aparèixer l’incansable Lamine Yamal per marcar el 0-3 a l’últim sospir i arrodonir un marcador que, ateses les circumstàncies, havia quedat curt.

I això que el Barcelona va començar la defensa del títol amb paciència, bon futbol i un onze de gala. Sense Lewandowski, lesionat, va ser Ferran Torres qui va ocupar la punta de l’atac al davant del debutant Marcus Rashford. Flick va apostar pel polivalent Eric Garcia al lateral dret i va deixar a la banqueta l’acabat de renovar Koundé. Sí que va debutar, en canvi, Joan Garcia, una mica incòmode per molèsties a la mà esquerra, tot i que va ser ell qui va iniciar la majoria de les jugades. Al mig del camp, Pedri i De Jong van portar la batuta i amb Fermín una mica desaparegut.

Després del gol de Raphinha i el controvertit de Ferran, Muriqi i Morlanes van ser justament expulsats

Al davant, el Mallorca de l’exblaugrana Pablo Torre dubtava entre mantenir la possessió o replegar-se enrere. Més d’una vegada es va perdre en el seu propi desordre, sobretot quan Lamine Yamal rebia la pilota: aleshores el ritme s’accelerava i arribava a les notes més vibrants. En una d’aquestes entremaliadures, el nou 10 del Barça va penjar una pilota al segon pal. Va ser una centrada suau, neta, quirúrgica i precisa. El missatge el va entendre un indetectable Raphinha, que va aparèixer entre els centrals balears i, com si fos un davanter centre partint des de la banda esquerra –part de la seva metamorfosi futbolística al Barça de Flick–, va rematar de cap i va marcar el primer des del cor de l’àrea. Aleshores, l’espectacle semblava que seria molt desitjable. Una passada molt perillosa de Darder cap a la internada d’ Asano va obligar a intervenir un excels Pedri, que va regalar un recital de girs quan el Mallorca ja vorejava l’empat. Es va unir al recital un sòlid Araújo, que, seguint les instruccions de Tapalovic, lligava curt Muriqi. No és Iñigo Martínez, però, fidel al seu estil, pot funcionar. Això sí, se la va jugar amb accions molt atrevides, al límit de la falta.

Llavors tot es va enredar. Després del canvi de normativa arbitral, el nom de José Luis Munuera Montero sonarà molts dies a Mallorca. Tot va començar amb Raíllo, que, veient davant Lamine Yamal, es va interposar i va rebre un cop de pilota al cap. Es va quedar una estona a terra –potser exagerat, tenint en compte que després va continuar jugant–, i Ferran Torres, per pura inèrcia, va caçar el rebot i va marcar el 0-2 des de fora de l’àrea. També per inèrcia, els jugadors del Mallorca es van aturar quan van veure el seu company estirat a la gespa. El gol, tan legal com confús, va encendre Son Moix, que va començar a entonar el “fora, fora” contra l’àrbitre. El Barça amb prou feines es va atrevir a celebrar el gol. El debat és servit per a tota la setmana.

Els de Flick es van relaxar i Lamine Yamal va acontentar l’entrenador amb un gol al tram final

L’espectacle definitivament es va acabar quan el Mallorca es va quedar amb nou jugadors en tot just cinc minuts. Primer, Morlanes es va autoexpulsar: ja amonestat, no se li va ocórrer res més que carregar contra Lamine Yamal quan l’extrem se n’anava de tres defensors. Tres minuts després, els tacs d’un rabiós Muriqi van impactar a la cara de Joan Garcia. Amb prou feines era el minut 39 de la primera part.

El Barça es va deixar dur pel context i es va relaxar. A Flick no li va agradar gens l’actitud del seu equip i va voler agitar la competència amb Olmo –que va buscar el gol– i Koundé, substituint Fermín i Eric Garcia. També van debutar Rashford, a la punta de l’atac, i Jofre Torrents, que va reemplaçar Balde. Fins i tot va endarrerir De Jong per fer entrar Gavi. Amb Son Moix buidant-se i a l’últim sospir, Lamine Yamal va acontentar una mica Flick: va controlar la pilota, va driblar i va superar Leo Román amb l’esquerra per maquillar un marcador que havia quedat curt. En tot cas, el Barça va guanyar els primers tres punts de la temporada.