Una de les peces més suggeridores de la Tate Modern és la instal·lació Babel , de l’artista brasiler Cildo Meireles. Composta per centenars de ràdios de diferents èpoques, cada una sintonitzant una emissora diferent, Babel és una escultura en forma de torre circular, que s’alça gairebé fins a tocar el sostre. Per Meireles, és una “torre de la incomprensió”. En una Tate que ha perdut el factor sorpresa dels seus inicis, Babel és rabiosament contemporània. Vivim en un món en el qual el soroll no desisteix, noquejats per la doctrina del caos de Donald Trump, que aclapara mitjans i ciutadans amb tanta informació per impedir-nos de discernir l’important de l’accessori.
Però Babel també és evocadora del que representa avui el projecte europeu. Una torre que anhelava assolir el cel de la pau i el progrés, però que s’està convertint en una cacofonia de veus que la fan irreconeixible, amb una Ursula von der Leyen incapaç d’assumir el lideratge polític en un dels moments més greus de les últimes dècades.
Siguem justes. Europa no té avui les condicions per desplegar la seva sobirania econòmica, energètica i de defensa, i d’aquí ve la infausta foto escocesa entre Von der Leyen i Trump, o l’absència europea a la cimera d’Alaska. Però el que sí que pot fer Europa és situar-se al costat correcte de la història. Em refereixo a Gaza. Per a desesperació de tants europeistes, la vicepresidenta de la Comissió, Teresa Ribera, és l’única integrant de l’Executiu comunitari que s’ha atrevit a qualificar de genocidi el que està fent Israel. Als cercles de Brussel·les la seva claredat ha estat rebuda amb sorpresa, però també amb alleujament. Perquè la passivitat de la Comissió està qüestionant els mateixos fonaments de la Unió Europea i incomodant cada vegada més funcionaris comunitaris.
Lee tambiénEl gran moment crucial
Europa podria suspendre de forma immediata l’ Acord d’ Associació amb Israel. Tot i això, la Comissió, en espera que els estats membres acordin una posició, prefereix continuar callant. Von der Leyen hauria de saber que, davant un genocidi, el silenci equival a complicitat i desposseeix, dia rere dia, del lideratge moral i polític que té, tenia, el projecte europeu.