La Unió Europa ha registrat el primer cop significatiu en la balança comercial pels aranzels que el president Donald Trump va començar a aplicar a l’abril sobre les exportacions al seu país. L’impacte ha començat a notar-se dos mesos després. Així, al juny, les vendes europees als Estats Units van caure un 10% i l’elevat superàvit comercial amb aquest país es va reduir un 48,1%, fins als 9.600 milions d’euros, segons va informar ahir Eurostat.
Des de l’abril, els drets de duana sobre les exportacions europees als Estats Units van augmentar un 10%, un percentatge que es va sumar al 5% fins aleshores vigent com a aranzel general. Per als automòbils l’increment va ser del 25% i per a l’acer i l’alumini, del 50%. El 7 d’agost passat, en virtut de l’acord aconseguit entre el president dels Estats Units i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va implantar un aranzel general total del 15% per a tots els productes, inclosos els automòbils, a excepció de l’acer i de l’alumini. De fet, les noves condicions suposen una reducció d’aranzels només per als automòbils, del 10%.
Encara és aviat per vaticinar l’impacte final que tindrà la política proteccionista de Trump en la balança comercial entre el seu país i la Unió Europea. Tot indica, però, que l’elevat superàvit comercial europeu amb els EUA s’anirà reduint progressivament amb passes de gegant per l’augment dels aranzels fins al 15%, que ja ha quedat consolidat, i també per la notable devaluació (-10%) que registra el dòlar respecte a l’euro d’ençà que va començar l’any. Amb tot això, el president Trump probablement aconseguirà a llarg termini l’objectiu d’equilibrar la balança comercial entre els dos blocs, que l’any 2024 va resultar negativa per al seu país, amb un dèficit de 235.900 milions de dòlars.
Per a la UE la reducció de les exportacions als Estats Units que suposarà l’esmentada pèrdua doble de competitivitat, l’aranzelària i la monetària, pot provocar una disminució del 0,3% del creixement econòmic anual, que el 2025 inicialment havia de ser del 0,9%, segons càlculs efectuats pel Banc Central Europeu (BCE). Cal tenir en compte que, fins ara, els Estats Units eren el soci comercial més important de la Unió Europea, perquè absorbia el 20,6% del total de les seves exportacions.
El superàvit comercial europeu amb els Estats Units es redueix a gairebé la meitat al juny
L’única alternativa que tenen les empreses europees per compensar la caiguda de les vendes als Estats Units és buscar altres mercats, per bé que això és difícil. Al juny, malgrat el descens del comerç amb els Estats Units, el conjunt de la UE va tenir encara un superàvit comercial de 8.000 milions d’euros davant tot el món, si bé aquesta xifra va ser un 60,6% més baixa que el mes anterior, de 20.700 milions d’euros.
És evident que la Unió Europea ha de redoblar els esforços per diversificar la destinació de les seves exportacions
als Estats Units i, paral·lelament, incrementar la productivitat per ajustar els preus. Malgrat això, però, a curt termini hi haurà sectors que poden resultar molt perjudicats, com és el cas de
la indústria alemanya de l’automòbil i l’agricultura. Val a
dir que la incertesa aranzelària afecta considerablement la confiança empresarial, la inversió i les cadenes de subministrament.
En el cas d’ Espanya, al juny, les exportacions als Estats Units també van caure. Ho van fer un 6,4% el mes i un 5,1% el semestre. Per pal·liar l’impacte de la política aranzelària de Trump, el president Pedro Sánchez va anunciar un pla de resposta i rellançament comercial per valor de 14.100 milions d’euros. D’aquesta quantia, 7.400 milions seran de nou finançament i els 6.700 milions restants es reconduiran des de fons ja aprovats. La dotació es canalitza a través de préstecs i avals de l’ Institut de Crèdit Oficial (ICO), així com d’ajuts i mecanismes de protecció laboral per als sectors afectats.
A nivell global, l’ Organització Mundial del Comerç (OMC) espera aquest any un creixement del comerç internacional de mercaderies del 0,9%. Això suposa un increment respecte a la contracció del -0,2% prevista a l’abril, però una disminució davant el 2,7% estimat abans de la pujada dels aranzels. Aquest augment es deu principalment a l’estratègia d’anticipació de les importacions als Estats Units. Tot i això, amb el temps, l’increment aranzelari acabarà reduint el comerç mundial.
La política proteccionista de Trump respecte a les exportacions de la UE comença a donar-li resultat
Les previsions, en aquest sentit, indiquen que la taxa de creixement del comerç mundial estimada per al proper any passarà del 2,5% a l’1,8%. I aquestes perspectives no són bones per a ningú ja que comporten menys activitat, menys creixement i menys ocupació.