Cada dia, des que es van desencadenar els esfereïdors incendis a l’oest de la Península, arriben notícies de veïns que es neguen a abandonar les seves cases malgrat les ordres d’evacuació. L’argument és que ningú millor que ells no sap com defensar les seves propietats. El problema és que, en alguna ocasió, els bombers han hagut de jugar-se la vida per rescatar aquestes persones, quan de sobte s’han vist envoltades per les flames. Per molta experiència que hagi acumulat la població local, són els professionals els que coneixen de veritat les capritxoses fluctuacions del foc i la forma d’apagar-lo, així que, pel bé de tots, caldria seguir al peu de la lletra les seves recomanacions, encaminades sobretot a salvar vides humanes. Molt revelador, en aquest sentit, és el testimoni que es recull avui en un reportatge de la secció de Societat. És el d’una dona de San Martín de Castañeda ( Castella i Lleó) que no ha pogut aconseguir que el seu pare abandoni el poble malgrat que ha intentat convèncer-lo amb un argument que és aparentment irrefutable: “Papa, la vida val més que la casa”.
I, tot i això, un no pot deixar d’empatitzar amb els veïns que apareixen aquests dies als informatius de televisió dient que per res del món no deixaran enrere tot el que tenen. Potser és perquè, en el fons, hem interioritzat que la casa constitueix una mena de pàtria íntima on, més enllà de la part material, es concentra tot el que ens dona un sentit de pertinença, la memòria a partir de la qual es reconstrueix la pròpia història personal. És evident que la vida val més que la casa, però també és cert que amb la casa es crema una part essencial de l’existència viscuda. Per això poden entendre’s determinades actituds i, alhora, com de complicat que és abordar-les des del punt de vista de l’autoritat. L’impacte emocional de la casa és encara més rellevant en un país on l’escassetat i la carestia la converteixen en un objecte de desig. Qui perd una casa perd el seu ancoratge a aquest món tan injust i volàtil.
Però que hi empatitzem no implica que defensem els qui es resisteixen a les ordres d’evacuació. En definitiva, tot el sentit comú del món està concentrat en la frase de la filla que li diu al seu pare que la vida val més que la casa.
