Tres anys i mig després de la invasió russa d’ Ucraïna, la guerra a Europa podria estar arribant a la fi. Hi van coincidir ahir, en una inèdita cimera a la Casa Blanca, els principals mandataris europeus i de l’OTAN, reunits a la sala est de la residència presidencial amb Donald Trump i el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski. Lluny de la tensió esdevinguda al febrer, quan Zelenski va sortir expulsat a crits, va regnar la cordialitat i la diplomàcia en la reunió bilateral prèvia, a la qual el president del país envaït va anar en vestit, sense l’habitual abillament militar, i de la qual se’n va anar amb un important compromís de Trump: garanties de seguretat després de la guerra.
“Si tot surt bé avui, en tindrem una de trilateral”, va dir Trump, optimista amb la possibilitat d’asseure a negociar Zelenski i el president rus, Vladímir Putin. “I crec que hi haurà una possibilitat raonable de posar fi a la guerra”, va sentenciar, afegint que trucaria a Putin quan s’acabés la jornada. Tot i això, finalment va passar abans del que està previst: el president va interrompre la reunió dels dignataris per trucar a Putin, tot i que al tancament d’aquesta edició no havia transcendit el contingut de la conversa.
Trump, Zelenski i els líders europeus es mostren optimistes sobre una possible trilateral amb Putin
Preguntat per si està disposat a enviar tropes a Ucraïna com a garantia de seguretat després d’un hipotètic acord, Trump va dir que aquest era un dels temes de què parlarien durant la trobada: “L’hi farem saber, potser avui”. En tot cas, quan hi hagi pau, “els donarem una bona protecció, molt bona seguretat”, va prometre, remarcant que Europa “serà la primera línia, perquè són allà, però els ajudarem”. Després de la cimera, el Financial Times va avançar que Ucraïna compraria, amb finançament europeu, 100.000 milions de dòlars en armes als EUA.
Zelenski, que quan va arribar al despatx oval va lliurar a Trump una carta de la seva dona dirigida a la primera dama, Melania, va agrair el compromís del president amb la seguretat d’ Ucraïna. “ Necessitem aturar aquesta guerra, aturar Rússia. I necessitem el suport dels nostres socis dels Estats Units i europeus”, va subratllar. “ Donem suport a la idea dels EUA, del president Trump, d’ aturar aquesta guerra, de buscar una via diplomàtica per posar fi a aquesta guerra”, va confirmar, obrint-se a la idea de la cimera amb Putin. “Espero que hi pugui haver una reunió trilateral. Ucraïna estarà molt agraïda si el president Trump hi assisteix”.
El president interromp la cimera amb els líders europeus per trucar al seu homòleg rus
Tot i això, perquè arribi, primer s’han de tancar alguns punts de conflicte. Els dies posteriors a la reunió amb Putin a Alaska, Trump va comprar algunes peticions clau de Moscou: ha abandonat la idea d’un alto el foc i ara només preveu un acord de pau immediat en el qual Kíiv lliuri territori, cosa que suposaria una derrota política per a Zelenski i un precedent perillós per a Europa.
Rússia reclama la regió del Donbass ( Luhansk i Donetsk) completa, però l’exigència és inassumible per a Zelenski, ja que Kíiv encara controla grans extensions de Donetsk, a les ciutats de la qual hi ha les principals defenses del seu exèrcit. Si cedeix aquesta fortalesa, Ucraïna quedaria molt debilitada si Rússia torna en un futur per a més.
Els líders europeus insisteixen que és necessari un alto el foc abans de l’acord de pau
Davant la pressió de Trump per assolir un final immediat de la guerra, el canceller alemany, Friedrich Merz, va comunicar al mandatari la posició dominant dels líders europeus: “A tots ens agradaria veure un alto el foc. No puc imaginar que la pròxima reunió, que hauria de ser la trilateral, tingui lloc sense una treva prèvia. Així doncs, treballem-hi i intentem pressionar Rússia, perquè la nostra credibilitat en depèn”. Segons el canceller, un acord de pau precipitat deixaria Kíiv en una posició feble en la negociació amb Moscou.
En l’esperada cimera, crucial per a la seguretat i sobirania d’Europa, van ser presents els líders de França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Finlàndia, així com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. No hi havia hagut mai a la Casa Blanca una multilateral amb tants dignataris.
Regna la cordialitat en la bilateral entre Trump i Zelenski, en contrast amb la reunió de febrer
Entre compliments i agraïments a Trump per “acostar la pau més que mai els últims tres anys i mig”, els convidats van insistir en la necessitat d’una treva com l’únic escenari que pot donar lloc a una pau “justa i duradora”. És a dir, en què no s’acceptin les condicions imposades pel país invasor, que Trump ha assumit des d’Alaska.
“Si volem la pau i garantir la justícia, hem de fer-ho units”, va dir la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. “ Fem costat a Ucraïna”. Aquest suport a Kíiv es traduirà després de la guerra, si s’assoleix un acord de pau, en les garanties de seguretat promeses tant pels EUA com Europa. En la cimera d’ahir, s’havia d’aclarir “qui farà què”, va afirmar Trump, tot i que “Europa suportarà la càrrega més gran” en l’ajuda militar a Ucraïna.
Mentre Washington es mostra obert a oferir a Ucraïna un paraigua semblant al de l’article 5 de l’OTAN, encara no ha decidit si enviarà tropes al país per mantenir-hi la hipotètica pau. Per la banda europea, el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el president francès, Emmanuel Macron, encapçalen l’anomenada coalició de voluntaris , que ahir van posar en relleu i “està preparada per fer un pas endavant”, va afirmar Starmer. “Quan parlem de garanties de seguretat, parlem de la seguretat de tot el continent europeu”, se li va afegir Macron, que va afirmar que a la hipotètica reunió trilateral hi faltaria un quart assistent: Europa.