El jou del ‘fair play’

La competitivitat del Barça

El club protesta perquè el zel financer de LaLiga afecta les seccions

FC Barcelona's President Joan Laporta (R) greets Barcelona's Spanish midfielder #11 Alexia Putellas at the end of the UEFA Women's Champions League final football match between Arsenal FC and Barcelona FC at Jose Alvalade stadium in Lisbon, on May 24, 2025. (Photo by FILIPE AMORIM / AFP)

Decepció.Joan Laporta animant Alexia Putellas després de perdre la final de la Champions League femenina a Lisboa al maig mentreAitana Bonmatíespera el torn de pujar a recollir

FILIPE AMORIM / AFP

Al Barcelona, malgrat la pèrdua d’Iñigo Martínez o la lesió de llarga durada de Ter Stegen, encara no estan inscrits Szczesny i Gerard Martín, que es van quedar a casa i es van perdre la primera jornada. Al futbol femení se n’han anat jugadores com Jana Fernández, Engen o Rolfö. Al bàsquet es va acabar l’era Parker. I a l’handbol van marxar dos emblemes com Pérez de Vargas i Ariño. El Barcelona continua estrenyent-se el cinturó i sembla que mai no n’hi ha prou. Sota la lupa constantment, sempre necessiten un nou esforç, una retallada més. A Can Barça hi ha problemes que són transversals.

Per això, les seccions del club blaugrana es van unir ahir per elevar una queixa davant el restrictiu control econòmic que LaLiga exerceix, sigui directament (primer equip) o sigui indirectament (seccions), sobre ells. De fet, el límit de massa salarial que assigna la patronal a cada club, també el Barça, afecta en les confeccions de les altres plantilles tot i ser considerades sota el concepte massa salarial no inscriptible.

Per aquest motiu, la junta directiva s’ha vist obligada a avalar 7 milions d’euros de la seva butxaca aquest estiu per corregir una desviació en aquesta partida no inscriptible, que inclou les seccions però també el Barça Atlètic, el futbol formatiu i gran part de l’equip de treballadors del primer equip, excepte Flick i el segon entrenador. “El que et diu LaLiga és: ‘Si tu no avales, et trec massa salarial inscriptible’. Per això s’avala, per protegir el primer equip”, va revelar Xavier O’Callaghan, responsable d’esports professionals del Barcelona. El 2023 es va viure una situació semblant.

El club va explicar que la temporada passada aquest apartat de sous de les seccions i no inscriptibles va treballar amb la quantitat de 91 milions de límit, però hi va haver variables i es van desviar 7 milions del que estava pressupostat. “ Com que LaLiga no pot controlar la zona no inscriptible i no pot influir abans, el que fa és influir després. A posteriori, l’única manera de controlar de LaLiga és demanar un aval per aquesta quantitat excedida”, va detallar l’executiu. És a dir, que segons les fonts barcelonistes també s’hauria hagut d’avalar encara que el club hagués entrat en la regla 1:1.

En presència dels directors esportius Mario Bruno Fernández (bàsquet), Marc Vivés (futbol femení), Jordi Torras (futbol sala) i Gaby Cairo (hoquei patins) –només va faltar l’handbol, a Alemanya–, va quedar de manifest el malestar de les seccions davant les regles del joc net financer que imposa la patronal de Javier Tebas. “Tots estaríem més còmodes si LaLiga no estigués per sobre de tots els esports”, va explicar O’Callaghan sobre aquesta preeminència del futbol. En aquest sentit, la Lliga F ja ha començat els contactes perquè el futbol femení quedi exclòs d’aquest càlcul en un futur pròxim. “Les normes del fair play no són justes amb els equips amb la singularitat i vocació poliesportiva del Barça”.

El desfasament que va motivar l’aval de 7 milions no va ser al bàsquet sinó a l’equip de treball de Flick

Mentre les seccions del Barça veuen retallades les inversions, els competidors van creixent. “Ens sentim totalment en desavantatge. El bàsquet és un mercat en expansió amb l’arribada de l’ Orient Mitjà, al futbol femení hi ha la Premier anglesa... Això fa que ens costi més de mantenir el nivell, ens complica cada vegada més les coses”, va lamentar.

El curs passat el Barcelona no va conquerir cap de les Copes d’Europa. El paradigma ha can­viat una mica per tanta limitació. “A cap secció no serem el que més gasta d’Europa, però amb el nostre estil i política volem lluitar per guanyar”.

De cara a aquesta nova campanya, la xifra destinada augmentarà a 95 milions, 56 dels quals es repartiran entre les seccions: 28,75 al bàsquet, 13,75 per al futbol femení, 7,5 per a l’handbol, 4 per al futbol sala i 2 milions es destinaran a l’hoquei patins. D’altra banda, el futbol formatiu i l’equip de treball del primer equip s’emporten 32 milions.

No s’ha d’oblidar que es va reforçar el cos tècnic de Hansi Flick amb la contractació de quatre preparadors físics: Julio Tous, Pepe Conde, Rafa Maldonado i Germán Fernández. A més, el tècnic alemany va implicar tres homes de confiança: Sorg, Tapalovic i Westermann.

O’Callaghan va voler treure l’estigma de deficitari al bàsquet, que tindrà tres milions menys per gastar en salaris aquesta temporada que comença. “El bàsquet s’ha ajustat al que es preveia. Ha gastat el que tenia. El futbol femení tampoc no s’ha passat. Van ser altres apartats. El masculí sí que ha tingut desfasament. Les primes formen part d’aquest càlcul”, va puntualitzar.

El club diu que continua ferm en l’aposta pel futbol femení tot i les baixes de tres jugadores importants

El club vol deixar clar que l’aposta pel futbol femení continua sent ferma per la junta. “Té un milió més destinat a la massa salarial perquè el mercat està inflacionat i has de gastar més per retenir les més importants”, va raonar, encara que aquest estiu hi hagi hagut adeus durs com els de Jana Fernández, Engen, Rolfö o Vilamala. En canvi, torna Laia Aleixandri i aviat caldrà negociar renovacions clau com la d’Alexia Putellas.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...