Tot just a quaranta metres en línia recta del dic d’abric del Port Olímpic de Barcelona, i a deu de profunditat, creix a un ritme vertiginós una flora i fauna marina esplèndida i generosa. On fa quatre dècades tot era una capa densa de fang negre residual incompatible amb qualsevol expressió de vida, ara s’hi reprodueixen i expandeixen més d’un centenar d’espècies marines.
No és un miracle. La presència de pops, escórpores, pagres de bandes, verades, castanyoles, blènnids, rajades o tremoloses, o nudibranquis més grans que un polze, entre altres espècies, respon a un treball sostingut en el temps. I a un compromís de l’Ajuntament amb la recuperació de la biodiversitat marina que ahir va reivindicar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, acompanyat d’un dels homes que en les últimes dècades ha estat present en aquesta gran revolució blava, el director del zoo de Barcelona, Sito Alarcón.
“La vida al mar s’obre pas quan generes les condicions necessàries”, apunta l’alcalde Collboni
L’última intervenció humana a les aigües del litoral barceloní es va fer fa un any, quan s’hi van col·locar 50 esculls artificials, repartits en grups de deu. Cada estructura de formigó pesa una tona i té una forma semblant a una rosassa amb cavitats interiors per les quals es colen, apareixen i desapareixen tota mena de peixos i algues que han colonitzat completament els esculls.
“Abans aquí no hi havia res i la presència de tota aquesta flora i fauna el que fa és facilitar la regeneració de la vida marina”, va explicar un emocionat Sito Alarcón. D’alguna manera, com també va apuntar l’alcalde, la capacitat de filtració de les noves espècies contribueix al bon estat de l’aigua del mar. És a dir, els banyistes de Barcelona no descendiran a aquest paradís submergit, entre altres coses perquè és zona portuària i està prohibit bussejar-hi i pescar-hi, però sí que se’n beneficiaran perquè l’aigua és més transparent, en definitiva, més neta.
Ahir al matí no hi havia una gran visibilitat, el mar estava una mica picat, però un grup de bussejadors, capitanejats per Alarcón, es van submergir a deu metres per presenciar l’espectacle de vida que ofereixen els nous esculls.
Tan bon punt van descendir, l’expedició va ser rebuda per un gran exemplar de pop parapetat sota un bloc de formigó que ha convertit en casa seva.
Els nous esculls estan completament envoltats d’algues, fins i tot alguna esponja, que atreuen una vida que s’ha multiplicat amb el pas dels dies. Una altra de les intervencions recents va ser la instal·lació d’unes gàbies de xarxes metàl·liques que a dins guarden closques de crustacis. Unes estructures repartides en les aigües de l’interior del Port Olímpic i que serveixen de guarderia per als peixos més diminuts i de poca edat.
“Barcelona sempre ha estat una ciutat vinculada a un mar que des de l’administració respectem, cuidem i ens comprometem a regenerar”, va dir l’alcalde, que va assegurar que la vida marina “s’obre pas quan generes les condicions adequades”. El projecte, va afegir, té a veure amb l’esperit del nou Port Olímpic, un espai ciutadà que aposta per la restauració, el lleure familiar, la cultura i la sostenibilitat i que gestiona l’empresa municipal BSM
El manteniment i seguiment de tota aquesta vida marina que s’obre pas l’està fent el zoo, amb la col·laboració de l’ Institut de Ciències del Mar (ICM), el Consell Superior d’Investigacions Científiques, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. El biòleg de l’ICM Xavier Salvador, encarregat de classificar tots els éssers que s’han mudat a viure als nous esculls de Barcelona, el que ve a ser un taxònom, es va unir a l’expedició submarina i de fet és el responsable dels retrats de les espècies que il·lustren aquestes pàgines, en què també apareix una imatge de Roger Punsola, del centre de busseig Blaumar de Mataró.
“La primera vegada que hi vam baixar, fa mes i mig, ja vam comptar en una immersió un centenar d’espècies”, va recordar Alarcón. “Avui ja hi pot arribar a haver entre 150 i 200 espècies que han colonitzat els esculls”. El més emocionant? “La rapidesa amb què avança la vida al fons del mar”, i afegeix entre rialles: “Després d’això ja ve tot. El tauró blanc d’aquí tres anys...”. L’esperarem amb impaciència.
