És una situació que ja s’està donant. Estudiants que obtenen bona nota en la selectivitat i que es garanteixen una plaça a la universitat desitjada acaben triant una altra opció per culpa de l’alt preu de l’allotjament en ciutats com Barcelona o Madrid. La plataforma especialitzada en habitacions d’estudiants Live4Life detecta pujades de preus de fins al 14% a les grans ciutats i assegura que gairebé el 50% dels alumnes que han de canviar de ciutat ja elegeix universitat en funció del cost de residència. Els economistes avisen que el problema és greu, amb derivades que afecten la igualtat d’oportunitats i l’atractiu de les mateixes universitats.
Segons les dades de Live4Life, el preu mitjà de l’habitació d’estudiant a Barcelona ja arriba als 600 euros al mes, i a Madrid, als 550, amb increments en els dos casos de prop del 10%. A València ha pujat un 14%, fins a 400 euros, però és a Alacant on hi ha els increments més grans, del 23% en tot just un any. Un passeig per Idealista il·lustra el drama: hi ha qui ofereix aquests dies una habitació per més de 1.000 euros a la zona de la ciutat universitària de Madrid.
Les inversions en residències i l’augment del lloguer de temporada poden alleujar la tensió
“És un tema que m’amoïna” i “cada vegada és més seriós”, afirma Santiago Carbó, catedràtic d’ Economia de la Universitat de València i investigador de Funcas. “Pot tenir efectes sobre la mobilitat a curt i llarg termini, i per descomptat té efectes econòmics. Confiem que no siguin permanents, però poden adquirir un rang estructural, de manera que cal actuar”.
Carbó explica que el problema d’accés a l’habitatge “s’ha anat traslladant a totes les capes”. El que va començar com una dificultat per comprar va passar després als lloguers i, ara, a les habitacions. Per les universitats, l’allotjament és “una infraestructura fonamental, com la de tenir transport, i no s’ha cuidat”. Només ara, indica, les universitats i els ajuntaments comencen a reaccionar.
Un estudi de Live4Life mostra que el 64% dels universitaris consideren el lloguer com el principal obstacle a l’hora d’arribar a una ciutat, i el 58% descarten alguna destinació perquè resulta car. “Vam veure que un mateix client ens feia sol·licituds per a diverses ciutats, i parlant amb ells ens vam trobar que el motiu era l’allotjament”, explica el conseller delegat de l’empresa, Alberto Añaños. No només hi ha un problema de preu, sinó també de disponibilitat. Ja hi ha hagut casos d’estudiants que al setembre es troben que no tenen on dormir.
El problema afecta de ple la igualtat d’oportunitats i també l’atracció de talent internacional. Espanya rep cada any gairebé cent cinquanta mil estudiants, sobretot d’Europa i Amèrica Llatina, gràcies a una equació en
què la qualitat de les universitats i el cost de l’allotjament resulten decisius.
Julián Salcedo, president del Fòrum d’ Economistes Immobiliaris, al·ludeix al “gran perjudici” per als estudiants de la falta d’oferta de lloguer d’habitacions i dels preus que tenen. Falten places en residències d’estudiants i col·legis majors, indica.
El Govern central ha anunciat que no autoritzarà noves universitats o escoles de negocis privades si no garanteixen places d’allotjament per als seus estudiants. “El problema és que no es poden crear més places de la nit al dia, es trigarien diversos anys, i el dèficit voreja les cent mil o cent cinquanta mil places”, explica Salcedo. Cal incrementar l’oferta per “continuar sent un país de referència per als estudiants estrangers, que suposen grans avantatges en termes de multiculturalitat, atracció d’inversió o turisme”.
Les residències es presenten com la fórmula per protegir aquesta particular demanda estudiantil de les tensions immobiliàries. La plataforma Tagaste cita un estudi segons el qual el preu mitjà d’una habitació compartida en una residència amb pensió completa és de 897 euros. Allotjar-se pot oscil·lar entre 600 i 750 euros, i arriba als 1.000 euros si s’hi afegeixen serveis. A això caldria afegir-hi 300 euros més de pensió completa.
El conseller delegat de Live4Life aporta una mica d’optimisme. “Aquest any serà l’últim de pujades grans i els preus es mantindran o fins i tot baixaran”, vaticina. Ho argumenta amb tres motius. El primer, la potent inversió en residències d’estudiants, que no hauria de trigar a alleujar el mercat. El segon, el temor dels propietaris de pisos a l’okupació, cosa que fa que optin pel lloguer de temporada, de fins a onze mesos, en què els estudiants són llogaters interessants. El tercer, les polítiques d’habitatge, que limiten els pisos turístics.
