La relació amb els robots domèstics crea vincles contradictoris. Exemple: que siguem més cordials amb les assistentes virtuals Alexa o Siri que no pas amb les persones amb qui convivim. Diria que va ser el filòsof Clément Rosset qui ens va alertar que la condició robòtica ens obligui a practicar una amabilitat artificial i discriminatòria.
De fet, els humans sempre hem graduat els nostres codis d’amabilitat. Tots coneixem persones encantadores que, a casa, són uns perfectes miserables. La propaganda de la intel·ligència artificial desmenteix els tòpics immobilistes sobre els avenços d’aquesta tecnologia i ens recorda que fa dècades que l’apliquem en multitud d’àmbits domèstics.
Conservo una Contra (de Víctor-M. Amela) amb l’enginyera de la robòtica Kate Darling. L’enginyera explica que molts usuaris bategen la seva aspiradora Roomba com si fos una mascota. També vaticinava que aviat ens estimarem més relacionar-nos amb robots que amb persones, que és el que, sense que se’n parli gaire, està passant amb les aplicacions més accessibles de la IA. Portant el vaticini a l’extrem, ¿podem imaginar un món en què no solament ens estalviarem el tracte humà per gestions rutinàries sinó que substituirem els amics, els coneguts i els saludats?
Es compleix el vaticini: preferim relacionar-nos amb robots que amb persones
Fa poc un actor em comentava que els articulistes tenim els dies comptats. En legítima defensa, li vaig etzibar que els actors també. L’actor, de pell fina, em va dir que, encara que un actor repeteixi el mateix text cada nit, el públic va al teatre perquè sap que l’experiència serà única. És la mena de discussió estèril que no tindrien mai un columnista robot i un robot actor.
Lee tambiénPintures de superheroi
Dubtes: ¿la tecnologia ens permetrà tenir robots deliberadament talossos, estúpids, impuntuals, bocamolls, mentiders o cunyats que parlen a tothora de la IA? ¿Podran tenir halitosi? ¿Ens criticaran quan no hi siguem? ¿Ens demanaran llibres i diners que no ens tornaran? I després de desaparèixer sense donar cap explicació, ¿tornaran com si no hagués passat res i, amb un somriure (encara que sigui robòtic), pretendran que tot continuï sent com abans? Definició d’abans: quan ni tan sols ens plantejàvem que algun dia tot això ens semblaria normal.