L’hotel The Bell d’Epping (nord-est de Londres) no és a primera vista el lloc on un aniria a gaudir d’un cap de setmana romàntic (tret que vagi molt just de diners). Més aviat és un establiment per passar la nit abans d’un casament, un bateig o un funeral l’endemà.
El cap de setmana romàntic no és en qualsevol cas una opció perquè fa temps que és tancat al públic, totalment reservat pel Govern per allotjar 138 sol·licitants d’asil, en la immensa majoria africans i asiàtics, amb un cost de 200 euros la nit pagats pel contribuent. I sense ampolles de xampany o una safata de fruites per donar la benvinguda, ni una xocolatina al coixí després que t’obrin el llit. Cap bicoca.
El Govern té 30.000 sol·licitants d’asil repartits en hotels, per la falta de pisos on ubicar-los
Durant les últimes setmanes ha estat l’escenari de protestes i enfrontaments, en alguns casos violents, arran del fet que un dels hostes va ser acusat d’assetjar sexualment una nena de 14 anys (cosa que ell nega). A través de les xarxes socials, la ultradreta ha atiat el foc cridant a l’acció “per impedir que sirians i afganesos violin les nostres filles i les nostres dones”.
Ara un jutge ha obligat les autoritats a desallotjar els immigrants de l’hotel abans del 12 de setembre, acceptant una demanda de l’Ajuntament d’ Epping en què al·legava que l’establiment no tenia el permís administratiu per allotjar sol·licitants d’asil. I aquesta decisió pot provocar una allau de resolucions semblants a tot el país.
La sentència ha sembrat el caos en la política migratòria del Govern Starmer, que té 32.345 aspirants a l’asil repartits per 210 hotels (en general en contra del desig dels habitants de la zona). És l’alternativa a col·locar-los en pisos (n’hi ha uns 70.000 més en aquest tipus d’allotjament), una opció que permet que passin més desapercebuts en les comunitats, però cada vegada més difícil per l’escassetat d’habitatges de lloguer assequible.
El líder ultradretà Nigel Farage, padrí de la connexió entre immigració i violència al Regne Unit, ja ha dit que presentaran demandes semblants els dotze ajuntaments en els quals mana el seu partit. I per no ser menys els tories s’han apuntat a denunciar la situació, un moviment d’una considerable dosi de cinisme, ja que van ser ells els que van iniciar aquesta política, abans de treure el periscopi, ampliar les mires i pretendre enviar els immigrants a Ruanda.
Ara Starmer es troba la patata calenta de buscar alternatives als hotels, i s’estudien opcions com ara bases militars, ferris, creuers i barcasses. Llocs on un no passaria la nit per voluntat pròpia.
