Les queixes de veïns i comerciants per l’abundància de persones sense llar que es refugien a l’espai públic creixen per Barcelona. El malestar que durant mesos tanta gent en dificultats va desencadenar a Fort Pienc s’ha convertint en inquietud entre molts veïns de l’Esquerra de l’Eixample. “És que vindran més ferrovellers a viure aquí? S’acabaran quedant tot el parc?”, diuen uns. “És una vergonya que com a societat no puguem oferir a aquestes persones cap alternativa, estem així des de fa deu anys!”, es lamenten d’altres.
Molts veïns d’aquesta zona de la ciutat temen que els desallotjats aquest dilluns del parc de l’ Estació del Nord busquin ara refugi al campament de ferrovellers del parc de Joan Miró, muntat des de fa gairebé deu anys. Uns quants desallotjats del parc de l’ Estació del Nord van dir que provarien d’instal·lar-s’hi mentre recollien els estris que podien portar amb ells sota l’atenta mirada dels policies municipals i de treballadors dels serveis de neteja. Els serveis municipals de neteja van retirar aquell matí aproximadament 1.400 quilos de residus. L’efecte rebot és un fet. Quan estrenys un costat d’un globus sempre s’infla l’altre.
“Al parc de Joan Miró pràcticament cada matí s’hi presenten efectius de la Guàrdia Urbana i dels serveis de neteja”, detallen a l’associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample. D’un temps ençà els voltants de la biblioteca municipal ubicada al parc ha esdevingut una mena de ferralleria. Les baranes del canal que acompanya l’equipament funcionen com a estenedors. Els carretons de supermercat acumulen cables, filferros, una banyera... Fins i tot una rentadora en espera de ser desballestada. Últimament es deixen veure per aquí uns vint joves principalment subsaharians. “Però no podem traslladar els problemes d’un costat a l’altre de la ciutat eternament –reprenen a l’associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample–. Les administracions públiques hi han de trobar solucions estructurals. No hi podem posar pegats tota l’estona”.
Davant les protestes de veïns i comerciants de Sant Antoni, l’Ajuntament està retirant bancs
La situació al parc de l’ Estació de Nord es va agreujar notablement després que a mitjans de juliol l’Ajuntament desmuntés, en una operació especialment discreta que gairebé no va transcendir, com a mínim una vintena de tendes de campanya disposades al parc de la Ciutadella, un dels aparadors principals de Barcelona. Llavors molts dels que vivien al parc de la Ciutadella es van instal·lar sota els ponts del parc de l’ Estació del Nord. A més, els que acostumaven a dormir al costat dels murs d’aquesta zona verda tan singular, al passeig Picasso, també van buscar altres refugis. Des d’aleshores l’Ajuntament acostuma a tancar el parc de la Ciutadella una estona abans, i la presència policial als accessos és molt més freqüent que no pas fa setmanes, per evitar que persones sense llar hi muntin tendes de campanya.
Mentrestant, al cor de Sant Antoni, davant les insistents protestes de les principals associacions de veïns i de comerciants de la zona, l’Ajuntament està retirant bona part dels bancs, tarimes i grades de la superilla del barri. Els que els feien servir per dormir s’estiren aquestes últimes nits a les voreres. I almenys fins a aquesta mateixa setmana els toxicòmans que han generat molta inquietud entre tants veïns i comerciants continuen pul·lulant per aquests carrers.
En realitat, a mesura que creixen en nombres absoluts, els perfils de les persones que viuen als carrers són cada vegada més variats, sobretot després de la pandèmia. A finals de l’any 2023 la Fundació Arrels calculava que 1.384 persones vivien als carrers de Barcelona, 153 més que l’any anterior. El 2019 parlàvem de 1.195 persones. La primavera passada l’Ajuntament estimava que les persones que viuen als carrers d’aquesta ciutat ja són 1.583. Fonts municipals relacionen aquests increments amb el preu de l’habitatge i la precarització de les condicions laborals.
Desallotjats de la Ciutadella, van anar al parc de l’Estació del Nord, fins que els van fer fora poc després
De manera que aquests dies als carrers un hi troba gent que ha viscut tota la vida al ras, immigrants en situació irregular, rodamons que ja no tenen cap lloc on tornar, persones que han perdut l’habitació de lloguer després d’haver perdut la feina temporal... La veritat és que per a molts cada vegada és més fàcil acabar al carrer, encara que sigui per una temporada. Per això aquests últims anys abunden les tendes de campanya a tot arreu, i les petites estructures de cartró en qualsevol espai a recer, i els assentaments ja no s’amaguen únicament en racons recòndits de l’urbs. “El Consistori no pot assumir en solitari aquest problema –prossegueixen les fonts municipals–. Les persones sense llar que s’atenen a Barcelona provenen de tot Catalunya i de la resta d’ Espanya”. El problema, destaquen les fonts, és que aquí a Barcelona troben molts més recursos assistencials que en altres llocs.
