La diplomàcia i preparació de Donald Trump no estan a l’alçada d’un president dels Estats Units. La seva intervenció per a la pau a Ucraïna podria semblar positiva, una via per desencallar el conflicte, per asseure a Putin a negociar, parar la guerra, però sembla que la tasca és massa complexa per a ell i tot el cansa de seguida. Si surt malament, en culparà els altres, si va bé, pregonarà els seus mèrits, com ja fa el web de la Casa Blanca. El mateix a Gaza on, sota la seva supervisió, Netanyahu fa el que vol.
Trump,el dilluns, de guia per la Casa Blanca pels líders europeus
El que ha transcendit de la reunió del dia 18 amb el president ucraïnès i diversos líders europeus només confirma la seva vacuïtat. Qui diu que s’assembla a Elvis i per això parla posant morrets es va preocupar més que Zelenski anés amb jaqueta que de quants morts hi ha hagut a Ucraïna; els menors ucraïnesos portats a Rússia, cosa de les dones; a Macron, li va dir sobre Putin: “Crec que vol arribar a un acord. Crec que és per mi, saps, per més boig que soni”; i va concloure que: “Crec que realment tenen respecet novament pel nostre país (els líders europeus). Fa un any no haurien vingut. Ara ens hem convertiten en el país més atractiu del món. Tothom vol ser aquí”, cosa que avala les converses fictícies que John Carlin fa tenir a Trump de vegades en aquest diari.
Lee tambiénQuè faríem de diferent?
Trump va a la seva. Amb Ucraïna, com un estraperlista qualsevol, vol fer caixa, sigui obtenint llicències d’explotació minera i reserves energètiques, sigui fent comprar als països europeus als EUA el material militar per a la defensa, almenys d’entrada, 100.000 milions de dòlars. Els EUA no pagaran més armament, han dit des de Washington. De la guerra o la pau, els EUA i la seva indústria militar en trauran rèdit. I els líders europeus s’ho empassen perquè necessiten el país americà i col·laborar evita que els costos siguin més grans. Igual que amb els aranzels.
Les fotos del despatx oval distribuïdes per la Casa Blanca, que han generat controvèrsia, on es veu els líders europeus com a alumnes incòmodes davant la taula del professor, amb Macron i Merz, amb cara de circumstància, i fins i tot amb Meloni en actitud defensiva, donen pocs arguments als europeus per mantenir el cap alt. Ve a la memòria aquella foto del primer mandat de Trump, el 2018, en una reunió del G-7 en què ja se les tenia amb els altres líders, però llavors semblava el nen malcriat davant Angela Merkel, mentre que ara, actua com l’abusananos.
Foto que es va fer viral d'una reunió del G-7 a Canadá el 2018 amb Angela Merkel i altres mandataris lidiant amb Trump
I aquí no hi ha protocols contra el bullying que valguin, ningú, ara per ara, pot posar-lo al seu lloc. Mana l’estat més poderós del planeta, perquè a més interessa als que grimpen a la seva ombra, com els potentats que tenen prou diners per fer la pilota a Trump, mentre li arrenquen polítiques de la seva conveniència. Sembla que només podem cridar com en l’acudit d’Eugenio: “però hi ha algú més?”
