La població directament exposada a incendis forestals va augmentar un 40% a escala mundial entre el 2002 i el 2021, malgrat que durant aquest temps es va registrar una disminució del 26% a la superfície cremada a escala global, segons la investigació que aquesta setmana es publica a la revista Science. Els investigadors conclouen que els desastres d’aquesta mena, amb més víctimes mortals i pèrdues socials, han passat en zones de climes mediterranis del sud d’Europa, Austràlia, Sud-àfrica o l’oest d’ Amèrica, malgrat que aquestes regions no són punts crítics respecte a l’exposició humana a incendis, que és més gran a l’Àfrica tropical.
Els autors, de diverses institucions nord-americanes, destaquen que la immensa majoria d’exposició humana a grans incendis (fins a un 85%) tenen lloc a l’ Àfrica, però no així les catàstrofes. Entre el 1990 i el 2021, arreu del món estimen que els grans focs van causar almenys 2.500 morts directes, 10.500 ferits i més d’un milió i mig de morts indirectes, aquests últims atribuïts a la contaminació atmosfèrica que generen, tot i que les zones de les víctimes no coincideixen sempre amb les dels més exposats.
L’exposició humana al foc creix malgrat que la superfície cremada ha minvat en dues dècades
Moji Sadegh, un dels científics implicats, de la Universitat Estatal de Boise (Idaho, EUA), assenyala a La Vanguardia que volien posar el focus en el fet que “l’àrea cremada no és un bon indicador del risc del foc per a humans i propietats” i posa d’exemple el que es va veure als incendis de Los Angeles, on, “malgrat que l’àrea global cremada pot estar disminuint, els incendis intensos i destructius augmenten”.
El científic recorda que el foc forestal és un fenomen natural “que ha estat part dels processos de la Terra des dels inicis de la vida i continuarà sent-ho”, però el problema sorgeix quan se li creuen pel mig les comunitats humanes; llavors, el risc augmenta per una varietat de factors, incloent-hi desenvolupaments històrics i recents en paisatges que ja són propensos, i per una intensificació del comportament del foc impulsada pel canvi climàtic”. De fet, apunten que aquest canvi climàtic augmenta més del 54% les condicions meteorològiques extremes, i per tant el nombre de dies propicis per a incendis, amb temporades de foc més llargues i nits més inflamables, perquè no refresca.
Per quantificar on passa, van analitzar més de 18,6 milions de registres d’incendis de l’ Atles Global d’ Incendis, que recull els que detecten els satèl·lits, i els van creuar amb dades de la població i la cobertura i ús del sòl.
A Europa, els investigadors recorden que el 90% dels focs tenen origen humà (intencionat o accidental) i que són les activitats de les persones les que estan modificant els règims regionals d’incendis. No és diferent del que passa a l’ Amèrica del Nord. També allà la introducció d’espècies forestals alienes al territori, invasores, està sent un factor important de risc. És un fet que s’afegeix a l’increment de l’anomenada interfície urbana i forestal, és a dir, àrees de transició entre nuclis urbans i boscos o muntanyes. En total, aquestes zones suposen només el 4,7% de la superfície terrestre mundial, però no deixen d’augmentar. Es dona la paradoxa a Europa que hi hauria menys població exposada a grans focs forestals a causa de l’abandonament rural, però, com que pugen en intensitat, generen grans impactes regionals, amb riscos per a vides i béns, argumenta Sadegh.
El treball publicat a Science també fa recomanacions per a aquestes zones propenses, com ara incorporar modificacions estructurals tant en infraestructures com en els paisatges i així millorar la resistència a grans focs. També aconsellen augmentar l’ús intencional del foc com a eina de gestió, com fan a l’ Àfrica. Per al sud d’Europa, Sadegh recomana “restablir la cobertura vegetal natural amb espècies natives”, sobretot en terres de cultiu que estan abandonades.