“Som tots aquí i ningú no se n’anirà”, explica en Suhail a La Vanguardia per telèfon des de casa seva, al centre de la ciutat de Gaza.
L’ exèrcit israelià va anunciar la passada nit l’inici dels preparatius per a l’operació militar que vol prendre el control de tot l’enclavament palestí. A la capital de la franja, més d’un milió de palestins decideixen si abandonar la ciutat en direcció al sud o quedar-s’hi. Israel ha demanat als residents que abandonin la capital, així com als serveis mèdics que atenen ferits en aquesta part especialment castigada pels atacs aeris. “Tot anirà bé”, assegura en Suhail, que ja ha estat desplaçat almenys nou vegades des de l’inici de la guerra fa gairebé dos anys.
El Ministeri de l’Interior gazià qualifica la campanya militar com “un pla criminal”
“Ja hem començat les primeres operacions i les nostres forces són al voltant de Gaza capital”, va declarar el portaveu militar, general de brigada Effie Defrin, unes hores abans. Aquests últims dies, les Forces de Defensa d’Israel ( FDI) han intensificat els
bombardejos a la franja, que han causat la mort d’almenys 40 palestins des d’ahir. El
comandant va definir Hamàs com “una força guerrillera
que està debilitada” i va assegurar que l’exèrcit “aprofundirà l’atac” a Gaza capital, que va qualificar com un “bastió del terrorisme governamental i militar” de l’organització.
El gabinet de Benjamin Netanyahu, que s’ha enfrontat a una gran oposició per part del comandament militar i també d’una part de la societat israeliana, assegura que aquesta ofensiva és clau per arribar a derrotar Hamàs i poder rescatar els 50 ostatges que continuen segrestats (s’estima que només 20 d’ells continuen amb vida).
Els seus aliats més propers demanen de reconsiderar l’operació, però Netanyahu afronta la pressió de ministres d’ultradreta que rebutgen qualsevol alto el foc temporal i exigeixen continuar la guerra, fins i tot amb vista a una annexió del territori. El mateix dia, el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, va anunciar l’aprovació definitiva d’un projecte d’assentament a Cisjordània ocupada, molt criticat a l’exterior, i va afirmar que esborrava tota perspectiva d’un Estat palestí.
En aquest sentit, el primer ministre va afirmar ahir des de l’interior de la franja que Israel reprendrà les negociacions amb Hamàs malgrat la nova campanya militar. “He donat instruccions per poder iniciar immediatament negociacions per a l’alliberament de tots els nostres ostatges i el final de la guerra en termes que siguin acceptables per a Israel”, va declarar Netanyahu a un grup de soldats. “Ara mateix som en la fase de presa de decisions”.
El grup palestí va aprovar aquesta mateixa setmana una proposta d’alto el foc enviada pels negociadors egipcis i qatarians, però a què Tel-Aviv no ha respost encara formalment. La proposta preveu un alto el foc de 60 dies i l’alliberament de deu ostatges vius retinguts a Gaza per milicians de Hamàs, a més de 18 cossos.
A canvi, Israel alliberaria uns 200 presoners palestins de llarga condemna. El Govern israelià ha manifestat que han de ser alliberats d’una sola vegada els 50 ostatges restants en mans dels milicians a Gaza. Els responsables israelians creuen que uns 20 d’ells continuen amb vida.
La nova estratègia, àmpliament condemnada per la comunitat internacional, també ha implicat la mobilització extraordinària de 60.000 reservistes de les FDI, que s’incorporaran a finals de setembre. El temor d’una ofensiva sobre Gaza capital s’estén entre la població i els líders estrangers. Israel assegura que donarà temps als civils perquè abandonin la ciutat abans d’avançar. L’única parròquia catòlica de Gaza, dependent del Patriarcat Llatí de Jerusalem, va informar que alguns barris propers ja van rebre ordres d’evacuació.
El Ministeri de l’Interior palestí ha condemnat l’intent d’Israel d’apoderar-se de la ciutat de Gaza i desplaçar per la força prop d’un milió de persones, i l’ha qualificat de “pla criminal”. “Això constituiria una gran catàstrofe humanitària per als 1,2 milions de residents de la ciutat i desplaçats interns”, va assenyalar el ministeri en un comunicat, i va afegir que la comunitat internacional ha d’actuar per impedir “un crim de guerra premeditat”.
“Si l’ocupació (israeliana) continua amb el seu pla, condemnarà totes aquestes persones a la mort i al desplaçament, sense refugi ni lloc on anar”, adverteix.
