Això que els extrems s’acaben tocant té la seva traducció barcelonina entre la sis i les set del matí. En l’albor del dia coincideixen els que esgoten la nit i es resisteixen a anar al llit i els que han matinat per començar la jornada practicant esport. L’hora canalla i l’hora healthy mariden sobretot a primera línia de mar, i el Somorrostro, on es concentren les principals discoteques de mar, és la platja on aquesta estampa és especialment vistosa i habitual. L’areny és ple d’escombraries. Hi ha baralles, furts, robatoris amb violència, algun detingut. I un consum molt estès d’òxid nitrós, conegut com a gas del riure, que genera un estat efímer d’eufòria. És un producte legal que s’inhala a través de globus, cosa que brinda una escena força peculiar, amb grups de nois amb gomes a la boca, les mateixes amb les quals no fa gaires anys jugaven en festes d’aniversari. Entre el passeig i el Mediterrani, desenes d’ampolles d’òxid nitrós –s’adquireixen fàcilment per internet– s’arremolinen per tot arreu. Barcelona es desperta bruta i incívica, però, per sort, el rasclet no trigarà a arribar.
Aquest diari va passar el matí d’un dijous a la platja que queda entre el Port Olímpic i la Barceloneta, en concret, als peus de les freqüentades discoteques Carpe Diem, Opium i Shoko. A les sis, quan tanquen els locals, els excessos de la nit es traslladen a l’exterior. La gresca continua fora, on molts ja la van començar unes hores abans amb l’enciclopèdic botellot. El públic és en gran part d’origen estranger. Abunden els joves àrabs, però també n’hi ha d’africans i llatins. La sensació no és ni de bon tros d’inseguretat, però la sobrietat casa malament amb tanta alegria, tot sovint descontrolada. Una gresca que en molts casos
acaba en baralla. Com la que protagonitzen dos nois que
no arriben a pegar-se, però sí que intercanvien insults i empentes. Molta fressa i poca endreça.
Sanitat va advertir de les “greus seqüeles” del consum recreatiu de l’òxid nitrós, però continua sent legal
Una altra baralla s’acaba amb un menor de 17 anys detingut. Com a dany col·lateral, dues noies resulten ferides per l’impacte –quina casualitat– d’una ampolla d’acer d’òxid nitrós, un objecte contundent. Una de les víctimes necessitarà punts de sutura i se l’emporten en ambulància. L’agressor marxarà en un vehicle de la Guàrdia Urbana cap a les dependències policials, però abans, els dos agents d’aquesta patrulla de Ciutat Vella (el Silicon Valley del xivarri barceloní) expliquen que no hi ha cap nit d’estiu en què no hagin de fer front a algun aldarull. “Al marge de les baralles, tenim furts, robatoris amb violència, molts turistes borratxos... cada nit hi ha coses”. Tenen de sobres identificats els lladres que freqüenten el Somorrostro; s’aprofiten que juguen amb avantatge per l’estat etílic dels seus assaltats. Petits retalls de mala vida, però per norma general, i si no hi ha una situació d’evident perill o la comissió d’un delicte flagrant, la policia no hi sol intervenir, ja que podria ser pitjor el remei que la malaltia.
Sobre el gas del riure, que es va començar a popularitzar a Barcelona el 2021, els agents indiquen que no hi poden fer res, més enllà de requisar les ampolles si se’n fa un ús indegut. Molt ha alertat la comunitat sanitària sobre els riscos de consumir òxid nitrós, utilitzat per a procediments mèdics i als obradors per preparar la nata muntada. El Ministeri de Sanitat va publicar una guia el 2023 en la qual posava nom i cognom a les “greus seqüeles” de l’ús recreatiu d’aquesta “droga juvenil”. L’informe indica que pot causar “danys al sistema nerviós central i als pulmons”, i també parla de “convulsions, arrítmies o fins i tot parades cardiorespiratòries, sobretot en persones amb epilèpsia o antecedents cardíacs”. Per si no n’hi hagués prou, l’òxid nitrós és, a més, un potent gas d’efecte hivernacle. Tot malament. I aquí n’hi ha, a Somorrostro, a tot arreu.
Les escales que baixen a la sorra a penes són transitables per l’acumulació d’ampolles i llaunes. També hi ha vasos trencats i restes de menjar que les gavines es disputen de males maneres. Tanta cançó i poemari per a un ocell sagaç que més val no emprenyar.
Passades les set arriben al Somorrostro caminant des de la Sagrera la Carme i en Paco. Venen a banyar-se a la coneguda com “la platja dels vells”, la més petita i enganxada al Port Olímpic. “Cada dia és dolent, però avui no és dels pitjors. Avui la merda està més repartida”. Ho confirma el personal de neteja, que a aquella hora ja fa una estona que arregla la platja. N’hi ha tres. Diuen que han vist de tot, però que a ells els solen respectar. Del dia anterior, a les vuit del matí ja només queden els borratxos més perjudicats, adormits en postures inversemblants. La platja, sense ostentacions, és neta i arriben els banyistes matiners. Barcelona canvia de pell. Les furgonetes comencen a repartir als bars de la zona. També arriben els llençols nets als hotels. Bon dia. I bona nit.