El sector agroalimentari europeu es queda sense exempcions aranzelàries

El cava català, el xampany francès, el prosecco italià o el whisky irlandès es queden a la nevera. No hi ha motius per brindar.

El vi, els productes alimentaris i les begudes destil·lades euro­pees destinades al mercat nord-americà patiran un gravamen
tarifari del 15%. No hi haurà exempcions. Washington i Brussel·les van posar ahir negre sobre blanc el que havien pactat verbalment al juliol. El document suposa una galleda d’aigua freda per a un sector clau del Vell Continent que confiava que aconseguiria, igual que altres béns, beneficiar-se d’alguna condonació tarifària. No serà així.

Segons el document difós ahir, es confirma el nou aranzel del 15% com a taxa estàndard per a les mercaderies europees exportades més enllà de l’ Atlàntic, cosa que suposa multiplicar per cinc els nivells que hi havia abans de l’arribada de Trump a la Casa Blanca.

El pacte consagra a més un cert desequilibri a favor dels Estats Units. Perquè Europa es compromet a eliminar tots els aranzels als béns industrials nord-americans i a més assegura que comprarà productes energètics a Washington per uns 750.000 milions de dòlars fins al 2028, fet que suposarà per als europeus augmentar la dependència energètica respecte als EUA.

Cotxes, xips i farmacèutics aconsegueixen limitar els danys i entren en l’aranzel estàndard

No només això, les empreses europees preveuen invertir prop de 600.000 milions de dòlars en sectors estratègics nord-americans, entre els quals uns 40.000 milions en xips d’ intel·ligència artificial. També es plasma la promesa europea d’incrementar, en ple debat sobre l’autonomia estratègica de defensa, les compres d’equipament militar a la indústria armamentística dels EUA.

La Unió Europea, tot i que ara serà menys competitiva a l’hora d’exportar els seus vins o formatges als nord-americans, no tindrà problemes per obrir els seus propis mercats als productes agrícoles i pesquers dels EUA, que ara passaran a tenir “tracte preferencial”: nous, porc, lactis i altres productes.

“Sens dubte no sembla que sigui un acord que beneficiï agricultors i ramaders europeus”, comentaven fonts del sindicat UPA a Brussel·les. “Estem creant noves oportunitats per augmentar importacions de productes que la UE necessita, com ara fruits secs, oli de soja, productes processats o quètxup”, rebaten fonts de la UE.

I Washington? Què ofereix a canvi al Vell Continent? Els cotxes europeus i els seus components, que després de l’envit trumpista patien barreres duaneres del 27,5%, podran beneficiar-se de la taxa genèrica del 15%, si bé les parts van precisar que aquesta rebaixa s’aplicaria quan el bloc comunitari hagi pres mesures per reduir al seu torn els que imposa als EUA. Una victòria per a Alemanya i el seu sector de l’automoció. Europa pressiona perquè aquesta reducció sigui retroactiva amb data d’1 d’agost.

L’aviació i els fàrmacs genèrics queden fora del pacte aranzelari entre els dos blocs

Washington tampoc no aplicarà tarifes superiors al 15% a xips, fustes i productes farmacèutics (Trump va arribar a amenaçar en aquest últim cas amb unes taxes de més del 200%).

Sí que hi haurà exempcions a les tarifes –ja explicitades al ju­liol–, però recauran en altres sectors: fàrmacs genèrics, avions (i els seus components) i alguns recursos naturals com el suro tindran aranzels mínims. No hi ha menció de regulacions o impostos als gegants tecnològics nord-americans. Al contrari: els dos blocs es comprometen a abordar les “barreres comercials digitals injustificades”, segons el comunicat.

La primera versió de l’acord ja havia despertat escepticisme a les capitals comunitàries. Però la Comissió defensa que aquest pacte garanteix seguretat jurídica a les empreses, que així podran planificar millor les inversions. També subratlla que el límit del 15% inclou les tarifes bàsiques que s’aplicaven abans del xoc comercial, amb la qual cosa la UE no en surt malparada en comparació amb altres blocs.

Pel que fa al sector agroalimentari, Brussel·les destaca que continuarà negociant. “Els EUA són el segon mercat més important per a les exportacions agroalimentàries de la UE, ofereixen un creixement constant per a productes d’alta qualitat que tenen una gran demanda, i aquest acord proporciona als exportadors europeus estabilitat per continuar venent”. Acer i alumini, en canvi, queden fora del pacte: les barreres aranzelàries dels Estats Units continuaran en el 50%.

El vi i els destil·lats i els aliments d’Europa exportats als EUA confiaven en alguna condonació

“L’alternativa –una guerra comercial amb aranzels altíssims i una escalada política– no ajudaria ningú. Perjudicaria l’ ocupació, el creixement i les empreses tant a la UE com als E UA”, es va justificar el comissari Maros Sefcovic. Al Ministeri d’Economia veuen el vas mig ple. “És important que s’hagi aconseguit dissipar la incertesa entorn de sectors tan importants com el farmacèutic o els semiconductors”.

La Comissió recorda que l’importador nord-americà és qui paga la sobrecàrrega aranzelària i no el consumidor europeu. Però les empreses del Vell Continent hauran de buscar-se la vida i obrir-se, si ho aconsegueixen, a nous mercats.