Al dissenyador de videojocs David Jaumandreu li va venir la idea mentre jugava amb un tren de joguina amb les seves dues filles petites. Què passaria si, en comptes de mantenir-se enganxat a la via, el vagó pogués saltar i fer piruetes a l’aire? Aquí se li va encendre la bombeta. Dos anys més tard, la pensada s’ha convertit en Denshattack! , un videojoc que barreja dos conceptes tan diferents com el món ferroviari – densha és tren en japonès– i els esports extrems i que, de tan original, ha estat la gran sensació de la Gamescom, la fira més important del sector del lleure electrònic que se celebra aquesta setmana a Colònia.
“Estem molt il·lusionats”, afirma Jaumandreu entre l’esvalot ensordidor d’un dels pavellons del centre de convencions d’aquesta ciutat alemanya. “Quan presentes una proposta tan diferent, per molt que et sentis validat per la teva editora de videojocs, no saps mai com reaccionarà el públic, i davant d’un escenari tan competitiu com és la Gamescom sempre queda el dubte de com respondrà”, explica el director del joc.
Tenint en compte les cues que es generen contínuament al voltant de les tres pantalles on es pot provar Denshattack! , és fàcil intuir que està agradant; però el que potser no esperaven el veterà desenvolupador i el seu equip és l’impacte que el títol està tenint entre els mitjans i els creadors de contingut d’arreu del món. Anunciat durant la cerimònia d’obertura de la Gamescom, una retransmissió seguida per més d’un milió d’espectadors simultanis, Denshattack! compartia espai amb colossos de l’entreteniment digital com ara Resident evil o Call of Duty i, malgrat que és una producció moltíssim més humil, ha aconseguit destacar gràcies a un vibrant tràiler que mostra la seva esbojarrada proposta en tota l’esplendor. I de fet, el joc –que està previst que surti a la venda durant la primavera de l’any que ve– és fruit d’una curiosa barreja de gèneres, però, per damunt de tot, és una carta d’amor a l’emblemàtica xarxa ferroviària japonesa i a la cultura d’aquest país.
Ambientat en un món distòpic, el joc uneix la cultura nipona del tren amb els esports extrems
“Des dels meus primers viatges al Japó a finals dels noranta, una de les meves obsessions ha estat sempre viatjar per tot el país en tren”, comenta Jaumandreu. Això és una cosa que es nota des del moment que un descobreix que el mapa del joc està basat en la xarxa ferroviària real, i que mentre l’usuari avança pels frenètics nivells, en realitat, està recorrent cada un dels racons del país nipó, des de les zones rurals de Kiu-Shiu fins a les muntanyes nevades d’ Hokkaido, sense oblidar els castells repartits per tot el país o les grans metròpolis com ara Tòquio o Osaka.
Imatge del videojoc 'Denshattack'
La premissa argumental també destaca per l’originalitat: en un món postcatàstrofe climàtica, la xarxa de tren local del Japó ha estat abandonada i presa per bandes urbanes que competeixen entre si mentre lluiten contra enemics forts. “L’objectiu és recórrer el país anant d’estació en estació sense descarrilar”, afirma el productor, Àngel Beltrán. Tot i això, afirma, hi ha un altre factor important: “No s’hi val només a arribar al final de cada nivell, sinó que cal arribar-hi amb estil”. Aquest és, precisament, el gir que fa que Denshattack! deixi de ser un d’aquells simuladors de trens tan populars al Japó per convertir-se en un esbojarrat joc arcade en què els vagons, com si fossin skates, llisquen sobre les vies a tota velocitat mentre fan piruetes a l’aire.
CrònicaGamescom 2025: Acomiadaments i tancaments, però més jocs que mai
Undercoders, l’estudi de desenvolupament barceloní darrere d’aquest insòlit videojoc, va ser fundat el 2005 i des d’aleshores ha estat un dels principals puntals a l’escena del desenvolupament independent a Catalunya. Fundat pel mateix Jaumandreu, fa dues dècades que llança jocs que subverteixen els gèneres tradicionals per fer-los fer un gir crític i humorístic. Entre els seus molts títols, destaquen Conga master (2017), que –en efecte– parteix d’aquest popular ball; SuperEpic (2020), una aventura en què un os rentador i una flama s’enfrontaven a les grans –i perverses– corporacions del videojoc per a mòbils, o Treasures of the Aegean (2021), un títol d’exploració ambientat en les restes de la civilització minoica. Durant tot aquest temps, cap de les produccions de l’empresa no havia aconseguit cridar l’atenció d’aquesta manera, i per això aquesta rebuda tan entusiasta ha estat un alleujament per a l’equip d’uns deu professionals que al llarg dels dos últims anys ha donat vida al nou projecte.
A més de formar cues a la fira, el títol ha obtingut ressò als mitjans i creadors de contingut de tot el món
Part de l'equip de 'Denshattack!' a la Gamescom 2025 de Colònia
Malgrat l’èxit sobtat, Jaumandreu és molt conscient de la situació complicada que travessa el sector. “Es respira incertesa, perquè, òbviament, els desenvolupadors que són aquí són els que continuen en actiu després que moltes empreses hagin tancat”, comenta. “Tothom sent inquietud perquè poden ser els següents i, tot i això, aquest any la zona indieés encara més gran que en edicions anteriors”.
Durant aquests dies de fira, en David, l’ Àngel i la resta de membres de l’equip fan torns per poder veure com els assistents juguen al seu videojoc i per prendre notes sobre elements a millorar abans del llançament. La seva pròxima parada és d’aquí un mes, quan mostrin al Tokyo Game Show Denshattack! a un públic tan clau com el japonès. Al final, aquesta és una de les particularitats del mitjà interactiu: que les obres es construeixin, en gran part, gràcies a l’experiència dels mateixos jugadors.