A l’hora de l’aperitiu, un diumenge d’agost qualsevol, el bar restaurant El Majo, a pocs metres de la riba del llac de Sanabria (Zamora), hauria d’estar a vessar de turistes –i autòctons que tenen aquest indret com a punt de trobada (imprescindible) setmanal. El seu propietari, Miguel Ángel Fernández, exhaust pels dies que fa que ajuda a lluitar contra les flames, explica que durant el pic de la temporada estival –just quan el maleït llamp va originar l’incendi de Porto el 14 d’agost– la mitjana és de tres-cents dinars al dia.
Ahir a l’hora que havia de ser punta, quan la cuina comença a ser un formiguer i la barra un anar i venir de plats, la imatge era completament diferent: ningú a les taules.
La cendra tenyeix d’un color groguenc les aigües cristal·lines del llac, envoltades per una forta olor d’àcid
La viva imatge de com l’ onada d’incendis, a més de muntanyes, també ha abrasat la temporada d’estiu a les zones turístiques afectades. Sandra Carbajo, que escolta el seu cap –i cunyat– lamentar com de complicat serà recuperar-se, buscarà el llibre de reserves perquè dues simples imatges evidenciïn la dramàtica situació. “ Mira, ple”, mostra una pàgina de la mida d’un foli amb noms de clients escrits a bolígraf. La cambrera passa unes pàgines. “I ara això”, ensenya fulles en blanc. “El nostre estiu s’ha acabat el 14 d’agost”.
La situació no és més esperançadora una mica més endavant. Rocío Otero, que regenta l’hotel Don Pepe Sanabria, no tenia ahir ni un sol hoste allotjat a les 17 habitacions de què disposa. S’anuncia com “un lloc perfecte per als que busquen natura, tranquil·litat i desconnexió”.
El problema, segons explica, no és l’allau de cancel·lacions que han patit durant aquesta setmana –amb les devolucions econòmiques per força major que suposen–, sinó que des de mitjans de mes, quan el parc natural va ser amenaçat pel foc, que no rep noves reserves. Més pàgines en blanc, que contrasten amb el negre que pinta el setembre per als hotelers. Otero ha llegit que la Junta de Castella i Lleó ha anunciat que els afectats pels incendis rebran una ajuda directa mínima de 5.500 euros per reactivar l’activitat. “Amb això no pago ni les nòmines”, assegura l’empresària, que té vuit treballadors.
Buscar a Google “ llac de Sanabria” té com a resultats principals fotografies de l’aigua cristal·lina abraçada per les verdes muntanyes del parc natural, on hi ha més de mil cinc-centes espècies vegetals. Ara les cendres han tenyit d’un color groguenc la superfície. Ahir va tornar l’olor d’àcid a envoltar l’ambient després d’un parell de dies de treva. Continuen les prohibicions de bany. Per la mateixa raó el negoci de barques a pedals també està tancat i barrat. Tres germanes que van arribar fa nou anys de Romania treballen a El Chiringuito de César. La imatge es repeteix: netegen el bar,
malgrat que pràcticament no tenen clients. Tres joves,
clientes habituals de Puebla de Sanabria, són les úniques
assegudes a la terrassa. La Rosana, que porta la veu cantant, assegura que tenen ànims
per remuntar, tot i que s’acosta una època complicada. El
bar ha servit durant la setmana de refugi per a veïns evacuats de la zona que hi van portar
els nens per sortir del poliesportiu on van ser allotjats. Aquests han estat els seus únics clients, a qui gairebé no els han cobrat.
“El problema ve ara, quan ens oblidin”, pensa el propietari d’ El Majo, que veu com els megaincendis estan remetent a tot el país, tot i que amoïnen algunes reactivacions.
Fernández considera que pot ser que a curt termini hi hagi un pic de turistes atrets per saber “com ha quedat això” després de les flames, però veu complicat tornar a omplir durant el queda de temporada que, en alguns casos, s’allarga fins al desembre. “Si entren al camí acaben plens de cendre”, avisa. Una teoria que no comparteix la propietària de l’hotel Pepe, que anima a tornar “al paradís” que va resistir a les flames.
