A mesura que decreix la població escolar infantil a Espanya, a causa del descens de la natalitat, augmenta la participació dels alumnes estrangers. Respecte a fa 10 anys, hi ha 317.000 nens menys de 3 a 5 anys (cursen el segon cicle d’infantil). Només en un curs caldrà treure gairebé 29.000 cadires a les aules. I aquesta reducció té lloc després d’haver-ne retirat moltes més durant anys anteriors. Les escoles van minvant en espera d’un repunt demogràfic.
Afortunadament, el baix índex de natalitat entre les parelles espanyoles està sent parcialment compensada per la incorporació de nens a les escoles d’altres nacionalitats, majoritàriament de famílies immigrants. Així, segons les estadístiques publicades recentment pel Ministeri d’Educació i FP, un de cada vuit alumnes d’ensenyament no universitari no tenen nacionalitat espanyola. En nombres absoluts, superen el milió sobre els 8.317.548 estudiants matriculats el curs passat. És a dir, representen el 13% del total.
El 38% procedeixen de Llatinoamèrica; el 28%, d’altres països europeus, i un 23%, del continent africà
En concret, sumen 1.124.767 alumnes, i han crescut un 4,5% més que el curs anterior. Pel que fa a la seva procedència, destaca l’alumnat de Llatinoamèrica (38,4%) i d’Europa (28,4%), davant del continent africà (22,9%).
Per països, el Marroc encapçala la llista amb gairebé 200.000 alumnes, cosa que suposa un descens del 3,6% respecte al curs anterior. El segueix Colòmbia, amb un fort increment del 16,3% (112.467); Romania, que baixa un 3,5% (96.944); Veneçuela (75.383, puja un 15,3%); el Perú (56.835, amb un increment del 19,5%); la Xina (44.547, 1%), i Ucraïna, amb 42.751, cosa que representa un 3,5% més.
En la xifra global de 8.317.548 alumnes, l’estadística reflecteix el descens demogràfic, que es manifesta en una baixada de 14.726 estudiants (-0,2%), 9.327 nois i 5.399 noies menys.
Per primera vegada, la població escolar decreix en totes les etapes. Fins al curs passat, l’etapa de secundària mantenia una tendència ascendent, però les estadístiques indiquen que descendirà a partir d’ara. Al curs 2024-2025, l’ESO va baixar un 0,6% i va registrar un total de 13.353 estudiants menys a les aules.
A la resta d’etapes, continuen els descensos que es van acumulant d’etapa a etapa, en què es redueix la població escolar. En educació infantil s’ha perdut el 2,6% (de 3 a 6 anys), a la primària cau un 1,7% (45.727 menys). Hi ha 2,7 milions a la primària i 2 milions a la secundària.
En el que sí que s’ha encoratjat és durant l’etapa de 0 a 2 anys, en què el Govern central, amb els fons europeus, ha invertit en la creació de places públiques per incentivar l’escolarització primerenca i ajudar la conciliació familiar dels pares.
L’augment al primer cicle d’infantil ha estat de 3.664 alumnes (un 0,8% més), i s’ha arribat a la taxa d’escolarització en aquestes edats més alta de la sèrie històrica, un 49,2%.
Així mateix, augmenta la matriculació en les postobligatòries com ara batxillerat i formació professional. Hi ha 12.582 estudiants de batxillerat més que no pas el curs anterior (gairebé un 2%) i 53.121 alumnes més d’FP, una pujada del 4,7% (semblant en cicles de grau mitjà i de grau superior). Aquestes etapes, que comprenen edats de 16 a 20 anys, encara no estan a la franja d’edat de caiguda demogràfica.
Cursen batxillerat un total de 704.256 joves, i FP, 1.188.901, el 40% dels quals són de cicles formatius mitjans.
El Ministeri d’Educació interpreta que “aquests augments consoliden la tendència registrada els últims anys i coincideixen amb el descens de l’abandonament educatiu primerenc”, que el 2024 va registrar el seu mínim històric i es va situar en el 13%, més a prop de l’objectiu europeu del 10%. Això significa que les polítiques públiques estan aconseguint que els joves continuïn formant-se. L’any 2014, aquesta taxa arribava
al 21,9%.
Malgrat la reducció a les escoles, les estadístiques revelen que hi ha un 1,1% de docents més. En conjunt, sumen 792.378 (8.424 més que el curs anterior), dels quals 575.879 imparteixen classe en centres públics, i 216.499, en privats.
