L’hospital de cartró del Pirineu

Un hospital aixecat entre el 1912 i el 1913 amb plafons de cartró i fusta de l’empresa alemanya Christoph & Unmack ha sobreviscut 113 anys a la Torre de Capdella malgrat la pluja, la neu i temperatures extremes del Pirineu lleidatà. Té dos espais: una sala de cures i una altra de cirurgia. Del mateix material es van construir hospitals de campanya a la Primera Guerra Mundial. Instal·lat per Energia Elèctrica de Catalunya per donar servei sanitari als 4.000 treballadors que construïen la central hidroelèctrica i a les seves famílies, l’hospital, ara deteriorat i declarat bé cultural d’ interès local, és icona de l’arquitectura prefabricada.

L’Ajuntament, que fa anys va arreglar la teulada, el protegirà amb una nova coberta sobre tota la instal·lació. L’actual, provisional, només defensa l’àrea de cirurgia. “Les obres començaran aviat, ja les hem adjudicat per 142.000 euros”, explica l’alcalde, Josep Maria Dalmau.

En l’última campanya de restauració, les arqueòlogues han localitzat materials d’ús sanitari

L’arquitecta Sígrid Remacha sol dir que va redescobrir l’edifici en una conversa amb Eva Perisé, la directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, al qual pertany l’hospital de cartró. El llibre de Remacha, Hospital de cartró de Capdella. Una icona de l’arquitectura prefabricada , va obrir la porta a campanyes arqueològiques i de restauració en col·laboració amb el Museu Molí Paperer i el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) de Terrassa.

L’hospital va deixar de donar servei el 2022. Al llarg del segle XX, ha tingut diferents usos. Després de la Guerra Civil, va ser residència de famílies de guàrdies civils i després va servir de menjador per als treballadors que van construir la Central Reversible de Sallent a la dècada del 1980. Els últims anys, va ser utilitzat com a magatzem on es van guardar trastos, palla i menjar per a animals. El terra del mòdul de la sala de cures, el que està en més bon estat, estava cobert de palla, cosa que ha ajudat en la conservació.

La sala de cures i la de cirurgia estan unides per una estructura de maó a la qual les arqueòlogues i restauradores han accedit aquest estiu. Són les anomenades zones humides, utilitzades inicialment com a àrees de desinfecció. “Allà hem trobat per primera vegada materials associats a l’ús sanitari: un parell de flascons de vidre, un amb una insígnia amb un nom gravat, Recasens, corresponent a la farmàcia, ampolletes d’un sol ús de vidre que possiblement contenien medicaments i estris, com ara fulles d’afaitar. I en un sostremort, dues lliteres plegables al costat d’unes persianes que possiblement són de l’època, estem molt contentes”, diu l’arqueòloga i conservadora Julia Servera. Es refereix a l’equip coordinat per Eva Perisé, en què participen també Sígrid Remacha, les conservadores i restauradores Violant Bonet i Marta Freixa, Caridad de la Peña, l’arqueòloga Ana Pastor i l’arqueòloga, conservadora i restauradora del laboratori del MNACTEC Mercè Gual.

La recuperació de l’hospital és un repte per a l’equip per no haver trobat cap altra construcció semblant. “Hem fet una primera prova pilot desmuntant dos plafons de cartró per portar-los al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica per estudiar-ne les capes de policromia. Una vegada restaurats es tornaran a col·locar, i s’estan fent proves per fabricar un cartró com més semblant a l’original millor”, explica Bonet. L’edifici no està obert al públic, però es pot visitar a través del Museu Hidroelèctric de Capdella, que cada estiu organitza jornades per fer públics els treballs de restauració.