Els directius de les telecomunicacions semblen més atrafegats del que és normal aquest agost, sobretot pel que fa a fusions i adquisicions. A començament de mes el fons sobirà de Singapur GIC tancava un acord milmilionari per invertir en el negoci espanyol de la fibra òptica i, passats uns dies, el Financial Times informava que el gegant francès de la gestió d’actius AXA també prepara una gran operació en aquesta mateixa activitat. Tot això mentre Telefónica avança aquests dies en els preparatius d’una ampliació de capital que
li permeti abordar noves adquisicions.
Fa temps que les telecos espanyoles es mouen en dues direccions, i prometen novetats els pròxims mesos. D’una banda, prossegueix la inesgotable consolidació entre els grans operadors, amb la firma oportunista Zegona disposada a vendre Vodafone España a un competidor com Telefónica i dos destacats actors més, Digi i Masorange, temptejant els seus pròxims passos. D’altra banda, no deixen d’explorar-se operacions en negocis d’infraestructures, a la recerca de sinergies i enginyeria financera. Ja es va provar amb èxit la creació de filials de torres de telecos , les conegudes com a towerco , per vendre una part o fusionar-les, i ara arriba el moment de les fiberco , dedicades a la fibra òptica. Una oportunitat d’or per a inversors.
A final de l’any passat, Telefónica España i Vodafone España van acordar els termes per crear una societat conjunta de fibra òptica. Naixia Fiberpass. Molt poc després, al gener, altre cop Vodafone España va unir una altra part dels seus actius de fibra òptica amb Masorange per crear Surf. Les noves empreses, com va passar en el seu moment amb les torres, presenten economies d’escala i deixen anar amarres davant les matrius per oferir, a tall de marca blanca, serveis a altres operadors.
El capital forà no ha trigat a respondre a la crida de les fiberco . GIC acaba d’aconseguir el 25% de la societat conjunta entre Masorange i Vodafone España per 6.900 milions, una vegada inclòs el deute. Entra en una empresa amb 4,5 milions de clients, en una operació rodona per als propietaris. Masorange s’emportarà 3.200 milions, i Vodafone España, 1.400 milions.
AXA és ara la que podria fer el següent pas, amb la compra d’un 30% en la societat conjunta entre Telefónica i Vodafone España. La firma francesa, comprada recentment per BNP Paribas, gestiona actius per 879.000 milions i sembla haver detectat un bon negoci.
Aquesta arribada de capital forà s’afegeix a la de Saudi Telecom, Zegona i KKR els últims anys
Aquesta entrada de capital estranger no sol resultar problemàtica, ja que es tracta de participacions minoritàries i que està destinada en general a fons amb experiència en infraestructures. Sí que formen part d’un mètode de captació de capitals a què les telecos i les empreses energètiques solen recórrer, el d’obrir participacions minoritàries en negocis concrets. La particularitat de les telecos és que ve acompanyat de fusions, a la recerca d’operadors capaços de treballar per a qualsevol operadora, els coneguts com a agnòstics .
Cellnex i American Tower ja han demostrat l’èxit d’aquesta fórmula en el negoci de les torres, en què Telefónica va crear Telxius i va donar entrada a inversors com Pontegadea (Amancio Ortega) o el fons de capital risc dels Estats Units KKR. El 2021 American Tower va comprar les torres de Telxius, que ara només gestiona, ja sense KKR, els cables submarins.
Respecte a la fibra, KKR va ser precisament dels que van obrir camí el 2022, quan van aconseguir el 49% de Reintel, la xarxa de fibra òptica troncal de Redeia que fa servir els traçats del tren d’alta velocitat per vertebrar el territori.
L’arribada de GIC és un dels desembarcaments de capital estranger més importants en les telecos espanyoles dels últims anys, i la mostra que el sector bull per diversos flancs. L’any passat Zegona va comprar Vodafone España per 5.000 milions, i no va trigar a aplicar retallades de plantilla.
Tot i això, la inversió més sensible ha estat la de Saudi Telecom a Telefónica. Valorada en una mica més de dos mil milions, la compra sense avís previ del 10% de la principal teleco espanyola va encendre les alarmes del Govern, escamnat en vista de les intencions de l’ Aràbia Saudita. Va caldre crear un front accionarial espanyol amb Criteria i la SEPI, al marge de la participació financera que conserva el BBVA.
El fons sobirà de Singapur i la francesa AXA ofereixen milers de milions per entrar en les ‘fiberco’
Masorange és també una incògnita pel que fa als seus tripulants accionarials. Arran de la fusió entre Orange España i MásMóvil, té embarcats en el seu capital l’ Estat francès i els fons d’inversió KKR, Cinven i Providence, aquests últims necessitats d’una porta de sortida. Els plans exigeixen buscar una sortida a borsa el 2026.
