Les dades estadístiques de l’ Agència Estatal de Meteorologia ( Aemet) mostren clarament una tendència en què les onades de calor es fan cada vegada més llargues i intenses a la Península i les Balears. Els esdeveniments de calor extrema es concentren en els anys més recents, cosa que es pot comprovar analitzant tant el nombre de dies de durada com les temperatures rècord a què s’ha arribat en aquests episodis al llarg dels últims 50 anys. L’onada de calor d’agost és la més intensa des que van començar aquests registres el 1975.
L’onada de calor viscuda entre el 3 i el 18 d’agost del 2025 (amb una durada de 16 dies) és la tercera més llarga de la sèrie (juntament amb la d’agost del 2022 i del 2003), per sota de la de juliol del 2015 i el 2022, que van durar 25 i 18 dies respectivament.
Els primers vint dies d’agost del 2025 van ser el període de l’1 al 20 d’agost més càlid des de, almenys, 1961 en el conjunt d’ Espanya.
Ha estat la tercera onada més llarga; però sobretot la més intensa. Va tenir una anomalia de 4,6 °C, de manera que va superar per una dècima de grau la de juliol del 2022. Les següents onades de calor més intenses van tenir lloc l’agost del 2021 (+4,1º C) i el 2019, el 2023 i el 1987 (amb +4º C).
L’anomalia de l’onada de calor és la diferència entre la temperatura màxima a què s’ha arribat i el llindar d’onada de calor fixat per a cada zona geogràfica, segons un càlcul amb totes les anomalies a les estacions involucrades. Per exemple, Madrid té un llindar de 36,5 °C. Per això, si durant una onada de calor arribés als 40,5 °C, l’anomalia hauria estat de 4 °C.
Des del 1975 s’han registrat a la Península i les Balears 77 onades de calor. Sis d’aquests episodis han tingut una anomalia de 4°C o més; però el rellevant és que cinc han tingut lloc recentment, des del 2019.
La situació viscuda és “atribuïble al canvi climàtic induït per l’activitat humana i els gasos hivernacle”
“Està constatat que a Espanya les onades de calor augmenten en durada, extensió i intensitat. Al país sempre ha fet calor a l’estiu, però els últims anys es registren més sovint episodis de temperatures molt altes, tant diürnes com nocturnes”, resumeix l’ Aemet.
El període comprès entre el 8 i el 17 d’agost va ser el conjunt de deu dies consecutius més càlid registrat a Espanya des de, almenys, el 1950, afegeix l’ Aemet. El resultat és que dels 20 períodes de deu dies més càlids cinc corresponen a la recent onada de calor i 15 s’han viscut des del 2022.
“L’increment de la temperatura mitjana a Espanya i de les onades de calor, l’extensió i intensitat són atribuïbles directament al canvi climàtic induït per les activitats humanes, les emissions de gasos d’efecte hivernacle de les quals modifiquen la composició química de l’atmosfera”, explica a aquest diari José Angel Núñez, portaveu de l’ Agència Estatal de Meteorologia. “No hi ha causes naturals que justifiquin aquests increments als extrems càlids. Per tant, les dades són coherents amb les projeccions que es fan des de fa dècades” i, segons aquestes dades, “aquests episodis d’onada de calor continuaran en augment a mesura que avanci el segle”, afegeix Núñez. “La dimensió d’aquest augment depèn de les decisions que prenguem actualment en el nostre model energètic i, per tant, en les emissions de gasos d’efecte hivernacle”, afegeix aquest expert.
La relació del canvi climàtic amb més freqüència i intensitat de les onades de calor és, doncs, “inequívoca” per a l’ Aemet. A Espanya aquestes onades de calor augmenten de durada uns tres
dies per dècada, i d’intensitat aproximadament 0,3 °C per decenni. A més, afecten zones més àmplies, de manera que incrementen la superfície en unes tres províncies cada deu anys, conclou l’ Aemet.
Els portaveus d’aquesta Agència Estatal van relacionar ahir la persistent onada de calor amb una proliferació “més alta d’incendis”. La situació creada “va donar lloc a unes condicions meteorològiques propícies per als incendis forestals”, a la qual cosa també van contribuir les altes temperatures registrades durant bona part de juny i la primera quinzena de juliol. “L’abundant vegetació que va créixer gràcies a una primavera plujosa es va anar assecant i va passar a ser combustible per a aquests incendis”, diu l’ Aemet.
La predicció assenyala que el més probable és que l’agost del 2025 se situï entre els quatre més càlids de la sèrie. Quatre dels cinc agostos més càlids han estat els quatre últims.
La previsió és que l’estiu del 2025 serà un dels dos més càlids de la sèrie, que comença el 1961
A més, amb les dades observades i, segons aquesta mateixa predicció, l’estiu del 2025 serà, amb gairebé total seguretat, un dels dos més càlids de la sèrie. Pràcticament hi ha un empat amb l’estiu del 2022, el més càlid fins ara. Tots dos superarien àmpliament el del 2003.
Mentrestant, l’última setmana d’agost comença amb inestabilitat atmosfèrica que deixarà precipitacions a la meitat oriental de la Península i les Balears, tempestes que es repetiran els pròxims dies al nord peninsular després de l’arribada d’un tàlveg acompanyat d’una baixada de temperatures, abans de tornar el temps estable el pròxim cap de setmana.
