L’estabilitat i l’impuls de la gestió, en tots els vessants, han estat les fixacions del president Salvador Illa des que va arribar al poder, fa poc més d’un any. La victòria electoral unida a la derrota de l’independentisme van posar les primeres pedres d’aquesta tasca, afermada aquests mesos per la “relació estable” amb els aliats d’investidura –ERC i Comuns– i la complicitat d’un
Govern central agraït per la
contribució d’ Illa a la permanència de Sánchez a la Moncloa. Sense perjudici del futur de la
legislatura espanyola, ara li toca al president passar el Rubicó: aprovar els primers pressupostos del mandat, crucials per afrontar amb garanties l’ambiciosa agenda.
Catalunya no té pressupostos des del 2023. Tenir-ne uns de nous el 2026 no només donaria oxigen a les arques públiques en un moment de bonança econòmica, sinó que segellaria sense dubtes l’estabilitat política que promulga Illa.
Catalunya té els comptes prorrogats des del 2023 i necessita posar al dia els ingressos en temps de bonança
Per això, el cap del Govern apel·la a la majoria progressista i a la “confiança” teixida amb el partit d’Oriol Junqueras, que ha permès avançar en acords que suposen canvis estructurals per a Catalunya, com ara la capacitat financera de la Generalitat, amb més marge a través d’un quitament del deute; el millor finançament dels serveis públics, amb un acord amb el Govern central per implantar un model “singular”; un gir a la mobilitat ferroviària catalana, amb una gestió “des de la proximitat”, o l’impuls a la política d’habitatge, amb el repte d’haver construït 50.000 habitatges el 2030.
Illa necessita els vots d’ERC i Comuns per tirar endavant els seus primers pressupostos, però aquesta dependència s’entrecreua amb la que el Govern central, que també preveu escometre la tasca pressupostària, té amb els republicans. La interdependència d’ Illa i Sánchez ha generat un saldo positiu per al president, que ha arrencat al Govern de coalició compromisos de pes, però per als més importants, com ara el finançament singular, el quitament del deute o el traspàs definitiu de Rodalies, encara queda. “No és una cosa que es faci en dues setmanes”, apunten a l’ Executiu català, i en molts casos la discrecionalitat parlamentària dictarà sentència. Malgrat tot, els republicans s’acullen a la falta de compliment per a rebutjar a priori tant els pressupostos d’ Illa com els que anhela Sánchez.
Els socialistes, en canvi, adverteixen que només amb l’actual Govern progressista tindran sortida les principals demandes d’ERC, i fins i tot de Junts. El finançament i l’amnistia han trobat sortida al tàndem Sánchez-Illa, però no gens en un PP que “ni tan sols es creu l’ Estat de les autonomies”, segons la número dos del PSC, Lluïsa Moret, veient el que ha passat amb els incendis i la dana valenciana.
Fonts del Govern vaticinaven abans de l’aturada de l’estiu que no hi haurà pressupostos a Madrid però sí a Catalunya. El neguit pel soroll judicial dominava aquells dies i caldrà veure si es reprèn. Per tornar a evitar l’absència de pressupostos a Espanya, el Govern central podria confiar en els fons europeus, una crossa en què s’ha emparat davant les últimes pròrrogues però que endinsa el panorama en la inestabilitat política.
Descartada la possible entesa amb Junts a Catalunya i malgrat que el Govern no ha començat a negociar el suport d’ERC i Comuns per als pressupostos, els socialistes es remeten a la “relació estable i de confiança” amb els aliats, mentre aquests insisteixen a accelerar els acords sobre finançament, habitatge o Rodalies. La creu que Junqueras ha posat sobre la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, amb qui els republicans no aconsegueixen establir una certa sintonia, tampoc no facilita les coses.
Les “proves palpables” dels avenços aconseguits fins ara, que remarquen al PSC, xoquen amb el que queda perquè aquests reptes siguin una realitat manifesta. El finançament singular tardarà, si arriba, però els socialistes se centren a cremar etapes, la pròxima avui mateix, quan el Consell Executiu aprova el decret per adaptar la normativa per desplegar la hisenda catalana.
D’aquí dues setmanes, el
Consell de Ministres aprovarà el projecte de llei que habilitarà la condonació parcial del deute autonòmic. Un total de 83.000 milions d’euros, dels quals 17.104 milions corresponen a Catalunya, però l’última paraula la tindran les Corts.
