Barcelona es resisteix a quedar-se de braços plegats davant la crisi humanitària provocada per Israel a la franja de Gaza.
L’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, va anunciar ahir que l’Ajuntament doblarà l’ajuda a la UNRWA, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina, que just en aquests moments està en una situació financera molt delicada a causa de la retirada de fons des del 2024 del que era el seu principal donant, els Estats Units. D’aquesta manera, dels 200.000 euros anuals que el Consistori barceloní destina actualment a aquest organisme passaran a 400.000. Aquests diners no només serviran per adquirir subministraments bàsics, com ara menjar i medicines, sinó també per reforçar el servei sanitari a la franja, sotmès a una gran tensió des que Israel va començar l’ofensiva militar.
L’alcalde, sobre el veto israelià: “És anecdòtic; el que és greu és que l’ajuda no entri a la franja”
“La situació als territoris ocupats de Gaza és desesperada”, va dir per justificar la decisió l’alcalde, que va triar un lloc carregat de simbolisme per comunicar la mesura: un dels magatzems d’ajuda humanitària que la UNRWA té a Amman, la capital de Jordània, el país que acull més refugiats palestins (2,3 milions). Aquestes instal·lacions estan atapeïdes de paquets d’aliments, medicines i altres productes bàsics per a la població gaziana, però, a causa del bloqueig que Israel ha imposat a la franja, no poden arribar als receptors. “L’ajuda es queda aquí, no ens la deixen entrar a la franja”, lamentava ahir Jonathan Fowler, portaveu de la UNRWA. “Acumula pols en espera que la puguem distribuir”.
La visita de Collboni al magatzem de la UNRWA ja estava prevista des d’un començament en el viatge institucional per l’ Orient Mitjà que hauria d’haver començat el cap de setmana passat amb estades a les ciutats palestines de Betlem i Ramal·lah, però es va haver d’avançar després que Israel decidís vetar-li l’entrada al país a l’alcalde i, per tant, li impedís de fer la primera part de l’itinerari. El Govern hebreu va afirmar que la decisió era una resposta al “boicot” promogut per l’Ajuntament de Barcelona, amb referència a la decisió adoptada pel Govern municipal al maig de trencar les relacions institucionals amb Israel i l’agermanament de la ciutat amb Tel-Aviv com a protesta per la situació a Gaza.
Ahir Collboni es va pronunciar per primera vegada davant la premsa sobre la revocació del seu visat per les autoritats hebrees i va voler treure ferro a la qüestió per posar el focus en el que considera realment important: “El veto d’Israel a l’alcalde de Barcelona és anecdòtic”, va dir. “El que és d’una gravetat cruel és que hi hagi més de 6.000 camions que no poden entrar ajuda humanitària a Gaza”.
Collboni –que va arribar a Jordània acompanyat per la segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay– també va voler remarcar que la gira frustrada per territori palestí no obeïa a un objectiu polític, sinó que la principal motivació era “afavorir i garantir que els més d’1,5 milions de persones que viuen aïllades a Gaza tinguin accés a l’ajuda humanitària”.
A més, l’alcalde es va declarar sorprès pel que va qualificar de “posició sobreactuada” d’Israel: “No pensàvem que érem tan importants, però demostra que Barcelona és una ciutat escoltada des de fa molts anys”, va dir l’alcalde socialista, que també va voler recordar que la capital catalana manté un vincle històric amb Palestina, que inclou més de tres dècades de col·laboració amb les principals ciutats del territori.
L’any passat l’Ajuntament va invertir al voltant de 800.000 euros en projectes de cooperació a Betlem, Ramal·lah i Gaza. Si a aquesta xifra s’hi afegeixen els 200.000 euros que va destinar a la UNRWA, el pressupost assignat al capítol palestí va arribar al milió.
