Als vuitanta i noranta apareixia un parell de vegades cada any una pel·lícula que feia que els adults anessin al cinema a sentir-se això, adults, i que després donava material per a la conversa. La immediata, la que es tenia sortint del cinema, i la mediata, la que es donava en editorials de diaris i xous nocturns. Nou setmanes i mitja, Atracció fatal i Una proposició indecent pertanyen a aquest grup. I cal agrair en aquests temps de continguts franquiciats i reescalfats que alguns directors estiguin ressuscitant aquell subgènere, encara que sigui amb films irregulars, com Materialistas, de Celine Song.
Lluny feliçment de l’engrut pretensiós que va ser l’última pel·lícula que va fer, Vides passades, aquí Song mina la seva curta experiència com a matrimoniera en una agència per pintar un panorama tan lúcid com depriment del mercat de l’amor, èmfasi en mercat .
‘Materialistas’ pinta un panorama tan lúcid com depriment del mercat de l’amor
Que la pel·lícula transcorri en un Nova York menys desitjable que mai i en un ambient de persones majoritàriament riques i blanques no la fa menys aplicable a qualsevol. Només que tot hi passa en mode turbo. La idea, que Lucy, la protagonista, té claríssima, és que tothom té un valor calculable amb una senzilla equació que factoritza ingressos, nivell acadèmic, edat (amb calendaris òbviament dispars per a homes i dones, perquè la pel·lícula se centra en una heteronorma de malson), altura i atractiu físic, i que, a partir d’aquí, un pot sortir a adquirir un bé d’acord amb el seu estatus. Les aplicacions de cites poden haver accelerat i alterat el procés, però la idea en si mateixa existeix i es perpetua des que el primer ric del poble es va casar amb la primera guapa del poble.
Lee tambiénEstiu hipernormal
Aquesta Lucy, interpretada per Dakota Johnson amb una impavidesa que només s’aconsegueix després de diverses generacions de genètica creuada a Hollywood, té un arsenal de frases amb què consola o renya els clients capritxosos, i, de totes, la que més arrela –li auguro un futur memètic similar al “potser no li agrades tant” de Sexe a Nova York – és una que ella fa servir amb el milionari que la porta a sopar. “Em fas sentir valuosa”, li diu. Qui no es voldria saber mercaderia a l’alça, sòl requalificable, loft amb vistes.