Trump buscarà aplicar la pena de mort als condemnats per homicidi a Washington
Estats Units
El president manté el seu pols punitiu contra la capital i torna a amenaçar a les ciutats demòcrates de Baltimore i Chicago
El president dels Estats Units, Donald Trump, al costat del secretari d'Estat, Marc Ros, i el secretari de Defensa, Pete Hegseth, durant la seva reunió de gabinet d'aquest dimarts.
Donald Trump ha anunciat aquesta tarda la seva enèsima mesura punitiva contra la delinqüència a la capital dels Estats Units, presa ja per més de 2.000 soldats de la Guàrdia Nacional, que patrullen armats els seus carrers juntament amb agents migratoris i de la policia metropolitana, que la Casa Blanca va posar fa dues setmanes sota el seu control. Durant la seva reunió de gabinet, el president ha comunicat els membres del govern que buscarà aplicar la pena de mort contra qualsevol persona condemnada per homicidi a Washington.
“Qualsevol que assassini algú a la capital, pena de mort, pena de mort, pena de mort. Si algú mata algú a Washington, sol·licitem la pena de mort i això és una mesura preventiva molt forta”, ha anunciat el republicà. “Tots els qui han escoltat això estan d'acord. No sé si estem a punt per això en aquest país, però no tenim cap altra opció. Els estats hauran de prendre la seva pròpia decisió, però si algú mata algú a Washington, rebrà la pena de mort”.
L'anunci forma part de la campanya de Trump contra el crim a la ciutat, els nivells de delinqüència del qual es troben en el seu punt mínim en 30 anys, malgrat l'exageració del president, que assegura que fa dues setmanes “era la ciutat més perillosa del país” i ara, després dels 1.500 arrestos executats des que va militaritzar la ciutat, és “una de les més segures del món”.
Trump no ha donat detalls de com pretén dur a terme l'aplicació de la pena de mort a la capital, on –a més de la gran quantitat de restriccions per sol·licitar-la en qualsevol Estat del país– va ser abolida el 1981 (i els seus ciutadans van ratificar la seva oposició en un referèndum de 1992).
Des d'aleshores, els crims comesos a Washington només poden ser castigats amb pena capital si es processen com delictes federals. A la pràctica, no s'ha executat cap pena de mort a Washington en els últims 44 anys. Aquest tipus de sentència continua sent legal en 27 estats, en els quals durant el primer mandat de Trump es va establir un rècord d'execucions.
Trump repeteix que ell no és “un dictador”, aunque “algunas persones” ho preferirien si els assegura que “aturarà el crim”
L'anunci arriba un dia després de la firma d'una ordre executiva que criminalitza la crema de la bandera americana, una acció que el Tribunal Suprem va dictaminar el 1989 que està protegida per la llibertat d'expressió. A més, ahir Trump també va firmar una altra ordre que permetrà el desplegament ràpid de la Guàrdia Nacional en cas de protestes, un moviment que els seus crítics temen que sigui utilitzat a gran escala en un futur.
Responent als seus opositors, Trump ha repetit que ell no és “un dictador”, encara que “algunes persones preferirien tenir un dictador” si els assegura que “aturarà el crim”, i ell és “bo responent al crim”. Són declaracions similars a les que va fer dilluns, per primera vegada en els seus set mesos de mandat, normalitzant la idea d'un règim autoritari al seu país.
Entre els qui l'acusen d'estar duent a terme mesures cada vegada més repressives, es troben el governador de Maryland, Wes Moore, i el d'Illinois, J.B. Pritzker, dos possibles candidats a les primàries demòcrates. Com ha tornat a fer avui, fa dies que el president amenaça d'enviar la Guàrdia Nacional a les seves principals ciutats, Baltimore i Chicago, una cosa que per llei requeriria l'autorització de tots dos, que li han respost que no hi ha la necessitat, ja que la delinqüència també s'ha reduït allà.
“Estic disposat a anar a Chicago, que té un gran problema, però tenim un governador que es nega a admetre que té problemes”, ha dit Trump al seu gabinet, caracteritzant la ciutat com un “escorxador”. “A Baltimore, Wes Moore em va dir que vol caminar amb el president. Però primer hauran de netejar el seu crim, perquè jo no caminaré per Baltimore ara mateix. És un desastre infernal”.
Amb les seves accions punitives, i amb la militarització dels carrers de la capital, el president empeny dia a dia els límits de la seva autoritat cap a noves cotes, amb mesures de dubtosa legalitat, que no tenen precedents en la història del país. Amb això, està normalitzant un tipus de resposta que els demòcrates consideren desproporcionada contra una suposada “epidèmia del crim”, amb la que justifica l'expansió del seu control social.