Dinamarca treu targeta a Trump
La batalla pel control de l’ Àrtic
Copenhaguen denuncia activitats clandestines per aconseguir Grenlàndia
L’aeroport grenlandès deNuuk, on les sortides internacionals van quedar ahir temporalment suspeses
La tàctica europea amb Trump consisteix a fer-li la gara-gara, ensabonar-lo, fer-li massatges tailandesos i estimular el seu plaer d’altres maneres que, tractant-se d’un diari familiar, és millor deixar a la imaginació dels lectors majors d’edat. El britànic Starmer, el francès Macron, l’alemany Merz, Ursula von der Leyen i Mark Rutte en nom de la UE i de l’OTAN, l’adulen, l’entabanen, l’afalaguen, l’ensabonen i –en argot d’alguns països sud-americans– li fan la rosca o la barba, el lambisconean , li llepen les mitges, li carreguen el maletí o van d’arrossegats. Tot és el mateix.
Però no funciona, o a tot estirar serveix perquè en comptes de tarifes del 200% te les deixa com un favor al 15%, i a sobre amb l’obligació de comprar-li petroli i armament, i de fer màniga ampla a les empreses d’alta tecnologia que estan canviant la manera de pensar al món i impulsant l’extrema dreta. Un paquet que mostra Europa com un gegant amb peus de fang.
Tres personatges afins a Trump han elaborat una llista de grenlandesos que donen suport a la secessió
La teoria és que ensabonar Trump pot ser que no doni gaire bon resultat (ni en els aranzels, ni en el compromís dels Estats Units amb la seguretat d’Europa, ni en la guerra d’ Ucraïna o el genocidi de Gaza), però encara és pitjor irritar-lo, perquè llavors Déu t’agafi confessat. Però ara Dinamarca s’ha atrevit a treure-li una targeta groga per la seva ingerència en els afers del país per intentar adquirir Grenlàndia.
Els serveis d’intel·ligència danesos ( PET) han denunciat les activitats al territori autònom de l’ Àrtic de “tres individus pròxims a Trump” que estan fomentant les diferències entre el Govern de Copenhaguen i els grenlandesos, elaborant llistes de persones favorables a l’annexió de la gegantina illa pels Estats Units i de les que són contràries a Trump, i establint contacte amb gent influent. La idea és preparar el terreny perquè, quan se celebri un referèndum sobre la independència, el resultat sigui l’escissió. I d’aquí a caure als braços de Washington només hi hauria un pas.
El ministre d’Afers Exteriors danès, Lokke Rasmussen, va convocar ahir a l’encarregat dels Estats Units de negocis (màxima autoritat diplomàtica, ja que ara mateix no hi ha ambaixador) per advertir-lo que “la realització d’operacions encobertes en un país aliat i soci de l’OTAN i interferir en els seus afers interns a fi d’infiltrar-se en la societat de Grenlàndia i promoure’n la secessió és inacceptable”. Una entrada amb els renecs al davant. Targeta groga que el VAR podria elevar a vermella.
Però a Trump, per descomptat, la censura arbitral li entra per una orella i li surt per l’altra. Ell ha dit que aconseguirà Grenlàndia d’una manera o una altra, i en això treballa, malgrat que la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, li ha advertit que “un no pot annexionar-se cap altre país”. El mateix vicepresident J.D. Vance, en un polèmic “viatge de vacances” a Nuuk (capital del territori) va acusar sense embuts Copenhaguen de no invertir prou en el territori, no protegir-lo dels designis xinesos i russos, i descuidar el benestar dels seus 57.000 habitants, la majoria d’ètnia inuit. El missatge va ser que els Estats Units (on ni tan sols hi ha medicina universal) els cuidaria millor. S’ho creu ningú?
L’actitud de Trump es fa especialment dolorosa per als danesos, que han estat molt proamericans quan no estava de moda, han autoritzat la presència militar dels Estats Units a l’ Àrtic, i ara se senten traïts per aquest intent bast de sembrar la discòrdia a Grenlàndia, “explotant desavinences inventades o reals (com la usurpació de nens a famílies natives i la implantació de dispositius intrauterins a les dones sense el seu consentiment), i recorrent a la zitzània i la desinformació”. Si centenars de milions de nord-americans i europeus no estan vacunats contra això, els grenlandesos tampoc.
El Pentàgon té una base militar al nord-oest de Grenlàndia, de vital importància militar i estratègica des dels temps de la guerra freda, focus de rivalitats geopolítiques en la mesura que el canvi climàtic obre noves rutes comercials. La riquesa de l’illa en petroli, gas natural i minerals rars és objecte de la cobdícia de Trump. Els grenlandesos són majoritàriament partidaris de la independència (tot i que sense pressa i tenint molt en compte l’impacte econòmic), però no volen ser ni el 51è estat ni un estat associat com Puerto Rico.
A Veneçuela es diu als pilotes jalabolas (els presos portaven boles de ferro pesants a tall de grillons, i els que tenien diners pagaven d’altres perquè els ajudessin a arrossegar-les) o jalamecates (a Simon Bolívar li agradava que el gronxessin en una hamaca després de les batalles, i jalar el mecate era estirar de la corda que feia que es mogués d’un costat a l’altre. També hi ha l’expressió jala pero no te cuelgues . I amb Trump Europa, a còpia de ballar-li l’aigua, s’està penjant.