Les Balears i Madrid lideren la rebel·lió del PP contra el repartiment de menors

Els nens i adolescents migrants que fa mesos que esperen als desbordats centres de les Canàries una destinació a la Península s’han convertit en una arma política en la lluita sense parar entre el Govern del PSOE i Sumar i els executius autonòmics del PP, la immensa majoria.

Els criteris de repartiment, pels quals comunitats com Madrid o Andalusia, que han creat menys places que les que els correspondria segons la seva població i nivell de renda, haurien de rebre un nombre més alt de menors que els que anirien a Catalunya o el País Basc, on ja s’han aconseguit els objectius fixats, han posat en peu de guerra els barons populars, als quals l’ Executiu central recorda que les lleis hi són per complir-les i que, altrament, hi haurà conseqüències.

Les Balears demanen equiparar-se amb les Canàries i que s’activi la contingència migratòria

I ahir es va afegir a aquesta batalla política, en què els drets humans passen a un segon pla i els nens i adolescents africans són tractats com a incòmoda mercaderia, el Govern de les Balears, la presidenta del qual, la popular Marga Prohens, en bona mesura pressionada per la ultradreta de Vox i atès que a les seves costes hi arriben cada vegada més pasteres des d’ Algèria, fa mesos que insisteix que no rebrà ni un sol migrant de les Canàries.

Prohens demana que s’activi la contingència migratòria també a les Balears, on haurien d’arribar 49 menors dels centres
canaris, i així ho formalitzarà demà el Consell de Govern. Argumenta que ja acull 680 menors migrants no acompanyats per als quals, no obstant això, assegura que no demanarà el trasllat a la Península.

Tot i això, el delegat del Govern a les Balears va descartar de ple aquesta possibilitat, perquè no es compleixen les condicions per declarar l’emergència en funció de la quota de menors: Balears, que addueix dificultats per trobar personal qualificat i ampliar els espais d’acollida en un territori sota gran pressió urbanística, hauria de tenir més de 1.200 joves migrants per entrar en els criteris de repartiment, perquè té 430 places assignades tot i que només en disposi de 186.

Com altres comunitats del PP, el Govern balear va recórrer davant el Tribunal Constitu­cional, un front judicial que ahir va ampliar Madrid després d’elevar al Suprem un recurs contra el reial decret del Govern espanyol que estableix els barems de repartiment entenent que “infringeix principis de solidaritat i lleialtat entre administracions”.

A més d’al·legar invasió de competències, el dilema de fons és econòmic, ja que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, acusa la Moncloa de no aportar els recursos necessaris per a la correcta atenció dels 647 joves assignats, la manutenció i educació dels quals hauria de costejar la Comunitat. I per descomptat, també polític, perquè Madrid addueix el presumpte tracte de favor a Catalunya i Euskadi per les “cessions” de Pedro Sánchez als seus aliats.

Davant l’amenaça que una petició de cautelars paralitzi l’aplicació de la llei, que entra en vigor avui, el Govern central va reaccionar per partida doble: el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i el de Justícia, Félix Bolaños, van ad­vertir que, si algun territori es negués a acollir els menors, “lògicament” intervindrien les forces de seguretat, per “fer que es compleixi la legislació”.

I tot i que el dirigent popular Elías Bendodo va qualificar de “vergonya” que Madrid, Andalusia o la Comunitat Valenciana hagin de rebre “la majoria” dels menors, va garantir que els presidents autonòmics del PP sempre compliran la llei.