La rentrée en teatres d’òpera i sales de clàssica tindrà els seus must i els seus menys, però, en conjunt, la varietat de motivacions permet tunejar-se al gust de cadascú un bon itinerari d’imperdibles. Per Barcelona hi passarà part del bo i
el millor de l’escena internacional: Mutter, Currentzis, Rattle, Bartoli, Jaroussky... I entre els suggeriments següents, veuran certa afluència de Janácek i Xostakóvitx.
ÒPERA
La guineueta astuta
De Leos Janácek
Gran Teatre del Liceu
Fidel al seu segell d’avantguarda, el coliseu líric de la Rambla torna a inaugurar temporada amb un clàssic del segle XX, una de les últimes òperes del compositor txec, composta el 1923, que suposa una reeixida síntesi de romanticisme, atonalitat i impressionisme musical, tot narrant amb humor filosòfic les relacions entre animals i éssers humans. Al podi hi haurà Josep Pons, que ja ha demostrat amb Rusalka que es un as en repertori txec. Aquesta coproducció del Liceu amb Múnic que signa el sempre genial Barrie Kosky serà el seu darrer inici de curs com a director musical del teatre. Del 20 al 30 de setembre .
Otello
De Verdi
Teatro Real
Madrid obre temporada amb un Otello d’armari –producció de l’estimulant David Alden– lluint al tenor de moda, Brian Jagde, a qui el Liceu va presentar la tardor passada amb La forza del destino (abans que la Scala li donés el mateix paper i ell al·legués mal d’esquena per no cantar l’última funció a Barcelona). Ara l’americà debuta aquest rol verdià al Real amb Asmik Grigorian com Desdèmona. Dirigeix Nicola Luisotti. Del 19 de setembre al 6 d’octubre .
Akhnaten
De Philip Glass
Liceu
Estrenada el 1984, forma part de l’anomenada “trilogia dels retrats” de Philip Glass (juntament amb Einstein on the Beach i Satyagraha ), i no cal ni dir que no s’havia vist a Barcelona. Narra la història del primer faraó que va passar d’adorar un panteó de déus a centrar-se en un de sol: el Sol, Râ. El personatge històric l’encarna el premiat contratenor Anthony Roth Costanzo juntament amb Rihab Chaieb com Nefertiti, especialistes que l’han cantat al Met de Nova York i aquí es combinen amb veus locals. Del 16 d’octubre (funció Under 35) al 3 de novembre .
Recital Puccini de Roberto Alagna
Liceu
És l’últim gran tenor d’una generació que beu d’una escola clàssica que ja no existeix. 30 d’octubre .
Il Mitridate Eupatore (per Espasa)
D’Alessandro Scarlatti
El Liceu inaugura amb un Janácek del segle XX mentre el Real aposta per l’‘Otello’ de Verdi i les veus
Palau de la Música Catalana
Entre les òperes barroques en versió concert que tindran lloc aquest últim trimestre de l’any, n’hi ha una de factura catalana que brinden el mestre Dani Espasa i Vespres d’Arnadí. És un tragèdia d’inspiració clàssica que revela la riquesa musical de l’òpera napolitana del segle XVIII, i la cantaran Marie Lys, Anna Devin, Ann Hallenberg o Sonja Runje, entre d’altres. 15 d’octubre .
Faust / Un enemic del poble
De Ch. Gounod / De Francisco Coll
Palau de les Arts de València
València bé mereix una escapada, ja sigui per la inauguració de temporada, amb un Faust en la veu del tenor peruà Iván Ayón-Rivas –i l’atractiu Lorenzo Viotti al podi (mestre que va sonar com a possible director musical del Liceu)–, o bé per veure el nou muntatge d’Àlex Rigola sobre aquest clàssic d’ Ibsen que es Un enemic del poble, al qual Coll va posar música el 1985 i que per fi s’estrena mundialment. Faust, del 3 al 15 d’octubre / Un enemic del poble, del 5 al 9 de novembre .
El mandarín maravilloso / El castillo de Barbazul
De Béla Bartók
Teatro Real
Un ballet i una òpera del segle XX que són obres clau del compositor hongarès. El Real les presenta plegades amb Christof Loy a la regie –a la capital l’adoren després dels èxits d’ Eugene Oneguin i Arabella– i amb Gustavo Gimeno al podi. El mestre valencià s’estrena com a director musical del coliseu madrileny amb l’ombrívol món de fades de Bartók, que aquí aborda el poder de l’amor infinit i veritable. Del 2 al 12 de novembre .
Alcina (per Jaroussky)
De G. F. Händel
Palau de la Música Catalana
El carismàtic Philippe Jaroussky reapareix com a director del seu Ensemble Artaserse en una versió en concert d’ Alcina. El qui ha estat un dels contratenors més exquisits de la interpretació barroca en fa una lectura refinada amb veus com la de Kathryn Lewek, Lauranne Oliva o Carlo Vistoli. 9 de novembre .
Orfeu d’Eurídice (per Bartoli)
De Ch. W. Gluck
Palau de la Música Catalana
La inabastable diva del barroc Cecilia Bartoli torna amb els Musiciens du Prince-Monaco en aquesta òpera (fa la versió de Parma del 1769) en què es transmuta en Orfeu per transmetre un missatge de dolor i redempció. Versió semiescenificada amb Gianluca Capuano al podi. 25 de novembre .
L’elisir d’amore / Carmen
El Liceu ha aliat Savall i Santi Moix per oferir una festa criolla musical amb l’artista visual creant en directe
De G. Donizetti / De Georges Bizet
Liceu / Real
Les superproduccions de Nadal volen assegurar l’èxit: el Liceu desempolsega L’elisir d’amore de Mario Gas ( del 22 de novembre al 15 de desembre ), que cantarà Javier Camarena, amb Pretty Yende i Serena Sáenz, i que serà debut de rol per a Michael Spyres (la mateixa temporada canta Tristany al Met!). Mentrestant, el Real llueix la nova Carmen – la de Damiano Michieletto estrenada a Londres– amb l’expansiva Aigul Akhmetshina i amb Charles Castronovo. La titular de l’ Òpera de San Francisco, Eun Sum-kim, serà la primera dona que puja al podi del Real. Del 10 de desembre al 4 de gener.
Tristany / Ariadna i Barba Blava
De R. Wagner / De Paul Dukas
Liceu / Real
Tot i que, si és imperatiu estalviar, es poden reservar per al gener: l’exfurer Àlex Ollé estrena al coliseu madrileny una Ariadna i Barba Blava de Dukas que qüestiona les percepcions de la llibertat individual ( del 26 de gener al 20 de febrer ). Alhora, Barcelona protagonitza el sonat debut de rol de Lise Davidsen com Isolda. Dirigeix en escena Bárbara Lluch, per desig de la soprano noruega, i al fossat hi ha Susanna Mälkki, que apuntava com a excel·lent relleu de Pons al Liceu. Del 12 al 31 de gener.
MÚSICA CLÀSSICA
OBC, concert inaugural
Novena de Beethoven
L’Auditori
Ludovic Morlot dona el tret de sortida a la temporada de la Simfònica de Barcelona amb l’esperançadora Novena simfonia del geni de Bonn. Hi posen les veus la soprano libanesa Joyce El-Khoury, la mezzo Silvia Tro Santafé o el tenor Elgan Llyr Thomas. Com a preàmbul, l’obertura de Sesostri, re d’Egitto de Domènec Terradellas (1751), la que va ser la primera òpera d’autoria catalana vista a Catalunya (tres anys després del seu èxit a Roma). 3 i 4 d’octubre .
Dos Jordi Savall, un amb Santi Moix
Mendelssohn / Festa Criolla
L’Auditori / Liceu
El mestre igualadí s’endinsa en el repertori romàntic al cicle El So Original amb una festa musicoliterària: la 3a Simfonia Escocesa de Mendelssohn i la seva balada Primera nit de Walpurgis , sobre poesia de Goethe (14 d’octubre) . Dies després, al Liceu, una cosa singular: l’artista visual Santi Moix posarà la seva característica explosió de colors i formes orgàniques en diàleg amb el mestissatge sonor de Savall, sorgit del xoc cultural entre indígenes, africans i europeus al Nou Món. 6 novembre .
Quartet Casals
Xostakóvitx, Beethoven
L’Auditori
Gustavo Dudamel porta l’Orquestra Nacional Juvenil de Veneçuela per tocar la simfonia ‘Leningrad’
La formació internacional amb seu a Barcelona –que, per cert, no veu assegurada la continuïtat de la Biennal de Quartets que impulsa des del 2020 a L’Auditori– conclou la seva integral de Xostakóvitx i a més recupera l’últim moviment original del Quartet núm. 13 de Beethoven: una fuga complexa i majestuosa. 15 d’octubre .
Mutter, Bronfman, Ferrández
Trios de Beethoven i Txaikovski
Palau de la Música Catalana
Palau 100 trepitja fort en el pla cambrístic amb la violinista Anne-Sophie Mutter envoltant-se del pianista israelià Yefim Bronfman i del violoncel·lista madrileny Pablo Ferrández, un dels seus pupils, per oferir el Trio Arxiduc de Beethoven i el Trio a La menor que el compositor de Sant Petersburg va fer en memòria del seu amic Nikolai Rubinstein. 20 d’octubre .
musicAeterna & Currentzis
Händel
Ibercamera - Palau de la Música
La batuta avantguardista de Teodor Currentzis es capbussa en l’univers händelià amb àries, cors i passatges orquestrals d’exuberància barroca. De la Música aquàtica a Theodora, Giulio Cesare i Orlando . 21 d’octubre .
Sinfónica Nazionale della RAI
Berlioz i Mozart
BCN Clàssics - Palau de la Música
Andrés Orozco-Estrada dirigeix l’orquestra de Torí en la Fantàstica de Berlioz i en el Concert per a violí núm. 4 de Mozart, que suposa el debut a Barcelona como a solista de Michael Barenboim (fill del mestre argentí). 3 de novembre .
Simon Rattle & Simfònica de la Ràdio Bavaresa
Bruckner i Janácek
Palau de la Música Catalana
So monumental s’espera que tregui el director anglès al capdavant de l’orquestra alemanya de la qual és titular. Tocaran l’expansiva i espiritual 7a Simfonia de Bruckner, precedida per la rapsòdia Taras Bulba de Janácek. Un programa pur contrast. 21 de novembre .
Haïm & Le Concert d’Astrée
‘Stabat Mater’ de Pergolesi
Àlex Rigola dirigeix per primer cop una estrena mundial operística: la recreació d‘Un enemic del poble’ d’Ibsen
BCN Clàssics - Palau de la Música
La soprano Emöke Baráth i, de nou, el contratenor Carlo Vistoli canten Scarlatti, Leo i aquest Pergolesi, l’obra més difosa del segle XVIII, tot amb la mestra francesa Emmanuelle Haïm i el seu conjunt barroc . 1 de desembre.
Dudamel & Juvenil de Veneçuela
Xostakóvitx
BCN Clàssics - L’Auditori
El mag veneçolà no oblida els orígens al sistema que va fundar el mestre Abreu fa 50 anys. Ha dirigit diversos dels conjunts, i aquesta vegada porta la Simfònica Juvenil, en la simfonia Leningrad, que reflecteix la brutalitat de la II Guerra Mundial. 10 de desembre .
Kian Soltani & OBC
Elgar i Xostakóvitx
BCN Clàssics - L’Auditori
El virtuós violoncel·lista austríac aborda el Concert d’ Elgar que va popularitzar Jacqueline du Pré. El programa que dirigeix Jakub Przybycien inclou la 10a de Xostakóvitx. 20 i 21 de desembre .
BALLET
Giselle
Bayerisches Staatsballett
Gran Teatre del Liceu
Què aporta al públic liceista una Giselle clàssica, després d’haver vist la de David Dawson (pel Ballet de Dresden) o la més contemporània d’Akram Khan, amb Tamara Rojo? No és pregunta fútil, però la versió de la troupe bavaresa convidada ara pel Gran Teatre la firma un històric, gairebé centenari, sir Peter Wright, fundador del Birmingham Ballet i hereu estilístic de John Cranko, amb qui va col·laborar als seixanta, en què des de l’Stuttgart Ballet van revolucionar l’escena internacional, amb el seu equilibri de tradició i modernitat. Amb Cranko, els personatges van deixar de ser arquetips per ser humans. Wright va aprendre a pensar en termes teatrals, a donar fluïdesa a la dramatúrgia i a utilitzar cossos de ball com a part activa de l’acció. La seva Giselle és, doncs, història viva del ballet. Del 21 al 26 d’octubre .
Llac dels cignes: la nova generació
Matthew Bourne New Adventures
Teatro Real
Després de presentar l’any passat la versió de Helgi Tomasson a càrrec del Ballet de San Francisco, el Real insisteix en aquest clàssic de Txaikovski en la versió audaç que Matthew Bourne va estrenar el 1995. És el mític llac en clau masculina amb què finalitzava la pel·lícula Billy Elliot (2020): tors nus i pantalons amb plomes de cigne per subvertir els termes del ballet més icònic. Ara arriba a Madrid per la companyia New Adventures. Del 19 al 22 de novembre .
Gran Gala de Dansa
De Petipa a Balanchine
Liceu
El Liceu ha fet seu el format –de vegades injuriat– de gala d’estrelles de la dansa. La institució ha entès que, en una ciutat poc donada al ballet, una gala de primer nivell permet si més no estar al dia i veure debutar les principals figures de l’escena internacional, però fent-ho comme il faut , amb l’orquestra al fossat. Sonarà sobretot Txaikovski amb coreografies icòniques que van de Petipa a Balanchine. 9 i 10 de novembre.
