El còctel per a la pujada del preu de l’habitatge no deixa de sumar ingredients. A l’escassetat d’oferta, les expectatives de revalorització i la creixent demanda s’hi afegeix un Euribor a la baixa que ja impulsa amb força la firma d’hipoteques. No és encara un còctel explosiu, però el crèdit sempre afegeix graus d’alcohol.
El nombre d’hipoteques sobre habitatges inscrits als registres de la propietat va pujar un 31% al juny respecte al mateix mes de l’any anterior, segons les dades publicades ahir per l’ INE. Venen acompanyats d’un augment de l’import mitjà de les hipoteques del 15%, fins a nivells molt pròxims al màxim històric del 2007,
Els bancs concedeixen crèdits al ritme més elevat en 14 anys, però encara molt per sota dels nivells del 2007
Si les 41.834 hipoteques noves del juny s’afegeixen a les dels mesos anteriors, també hi ha sorpresa. La constitució d’hipoteques va arribar a les 243.257 el primer semestre de l’any, un 24% més que durant el mateix període de l’any anterior i la xifra més alta en catorze anys, des del 2011.
L’augment interanual del juny no és nou, ja que és el tercer més gran des de començament d’any. Al maig la pujada va ser del 54%, i a l’abril, del 44%. Amb tot, aquest augment assenta una tendència en què l’activitat al mercat immobiliari s’aproxima als nivells anteriors a la Gran Recessió, tot i que amb matisos.
En total, els bancs van prestar al juny 7.043 milions d’euros, la xifra més alta des del segon semestre del 2008 si s’exclou l’octubre de l’any passat, quan es van concedir préstecs per 7.758 milions. Tot i això, el 2007 hi va haver mesos en què els bancs van arribar a prestar més de disset mil milions per a la compra d’habitatge, segons les dades històriques de l’ INE.
Les baixades de tipus d’interès sembla que animen ara l’endeutament de les famílies, malgrat els elevats preus provocats per la falta d’habitatge, a què al·ludeixen amb insistència el Banc d’Espanya i tots els experts. Les estimacions apunten a un dèficit de 600.000 allotjaments a Espanya.
L’import mitjà de les hipoteques ja és de 168.363 euros, una xifra especialment elevada. Seria la més gran des de la dada mitjana de 168.738 euros que ofereix l’ INE per a l’exercici el 2007, si s’exclou el que va passar durant un mes especialment atípic, el febrer del 2020. En aquell moment, poc abans del confinament de la pandèmia, l’estadística de l’ INE va comptabilitzar un preu mitjà de 175.114 euros.
Per María Matos, directora d’ estudis de Fotocasa, les baixades de tipus d’interès estan “reactivant la demanda d’habitatge d’aquest 21% de compradors a qui se’ls havia refredat l’accés a hipoteques després de l’anterior pujada de tipus”. El mercat hipotecari, afirma, recupera el seu atractiu i consolida el canvi de cicle.
Sobre l’ànim dels compradors pesen ara dues variables. D’una banda, els preus no deixen de pujar mentre que, de l’altra, els tipus d’interès es moderen després de les retallades del BCE, cosa que eleva la propensió a l’endeutament.
L’ INE calcula que el tipus d’interès mitjà en les noves hipoteques sobre habitatges va ser del 2,99% al juny, amb un termini mitjà d’amortització de 25 anys.
Com que els tipus van en retrocés, també creix el percentatge d’hipoteques que se signen a interès fix, que ara són el 72%. El tipus d’interès mitjà de les hipoteques de tipus variable va ser del 3%, davant el 2,98% de les de tipus fix. També hi va haver 12.977 canvis en les condicions de les hipoteques, el 75,5% de les vegades, per les caigudes en els tipus d’interès.
Pel que fa a l’evolució dels preus, un informe de la firma de dades Gloval calcula que el segon trimestre hi ha hagut pujades del 17,1% a Madrid i del 10,5% a Barcelona. L’ INE estima que, durant el primer trimestre, els preus dels immobles van accentuar la seva escalada, amb una pujada del 12,2% interanual.
“Cada cop és més difícil accedir a un habitatge en propietat a Espanya”, lamenta Simone Colombelli, director d’ hipoteques d’iAhorro. Amb les pujades de preus, s’aprecia un augment de la ràtio d’endeutament de les famílies. La solució, explica, podria ser “donar més diners per endavant per a l’entrada perquè l’import finançat baixi”.
Tot i això, les famílies tenen una capacitat d’estalvi limitada. “És el peix que es mossega la cua: com més alt és el preu de l’habitatge, més diners caldria donar per a l’entrada. I els sous no pugen en la mateixa proporció, de manera que la capacitat d’estalvi de les famílies és més reduïda”, assenyala.
