Espanya ja està destinant a despesa en defensa el 2% del seu producte interior brut (PIB), segons una estimació publicada per l’OTAN ahir. Tot i que Espanya és dels aliats que destinen menys proporció del PIB a aquest àrea, per primera vegada compleix amb l’objectiu de despesa que els membres de l’organització van acordar l’any 2014 per a la dècada posterior.
L’informe de l’OTAN fa una estimació amb dades recopilades fins al 3 de juny i les compara amb les de l’any 2014, quan en una cimera celebrada a Gal·les es va fixar el límit mínim del 2%, ja assolit per tots els països membres de l’Aliança. Tot i això, el compliment arriba mesos més tard del que estava previst, ja que fins a l’any passat només 19 dels 31 estats membres de l’Aliança arribaven a aquesta fita.
Un informe assenyala que tots els països de l’Aliança cobreixen aquest any l’objectiu fixat el 2014
Per aconseguir l’objectiu, Espanya ha hagut d’augmentar la despesa en defensa un 43,11% en tot just un any, dels 22.693 milions d’euros invertits el 2024 als 33.123 milions que es preveuen en aquest exercici.
Amb Espanya, en el 2% de despesa en defensa se situen altres països europeus, com Bèlgica, la República Txeca, Macedònia del Nord, Luxemburg i Portugal. També Alemanya, tot i que el seu compromís per assolir el 2% de despesa encara està pendent de ser aprovat pel Parlament alemany.
Una desena més de països registren percentatges de despesa en defensa d’entre el 2% i el 2,1% del PIB, entre els quals França, Itàlia o el Canadà. Per sobre se situen una altra dotzena, liderats per Polònia (el que més percentatge gasta en defensa, el 4,48%), seguits de Lituània (4%), Letònia (3,73%), Estònia (3,38%) i Noruega (3,35%).
Curiosament, els EUA haurien reduït la despesa en defensa des del 2014. Si bé l’informe no indica el percentatge de despesa d’aquest any, els gràfics reflecteixen una reducció fins a situar-se el 2025 en el 3,22% del PIB, per sobre, en tot cas, del percentatge que hi dediquen països com Dinamarca (3,22%), Grècia (2,05%), Suècia (2,51%) Finlàndia (2,77%), el Regne Unit (2,40%) o Turquia (2,33%). En canvi, els EUA dediquen a despesa militar un import més elevat que tots els països de l’OTAN junts: 845.000 milions
de dòlars davant els 559.000 milions de la resta de membres de l’Aliança.
Sota la pressió combinada del president dels Estats Units, Donald Trump, i l’esforç rus de la guerra a Ucraïna, els països de l’OTAN van acordar al juny un increment radical de la despesa militar fins al 5% del PIB respectiu d’aquí al 2035. Però Espanya veu inassumible aquestes xifres.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, es va felicitar ahir pel resultat de l’informe de l’OTAN. En una compareixença a Berlín amb el seu homòleg alemany, Boris Pistorius, va remarcar l’“esforç importantíssim” fet en aquest àmbit per Espanya, que “demostra que estem compromesos amb l’ Aliança Atlàntica” i “amb la pau”. “Som un aliat seriós, fiable, responsable i compromès”, va remarcar.
Tot i això, després d’apuntar que Espanya té desplegats més de 3.000 militars en missions de l’OTAN, Robles va relegar la possibilitat que el Govern central restauri el servei militar voluntari com ha anunciat Alemanya. “Cada país té el seu model. Tenim unes forces armades professionals, compromeses i nosaltres donem suport al sistema que tenim en aquest moment”, va concloure la ministra.
