Tres anys després de la invasió d’ Ucraïna, la relació comercial entre la UE i Rússia s’ha reduït a una fracció. Tot i això, els socis comunitaris no aconsegueixen trencar del tot la dependència d’alguns productes energètics i industrials russos, especialment el gas natural liquat i els fertilitzants.
Aquesta conclusió forma part de l’anàlisi publicada ahir per l’Eurostat sobre les actuals relacions comercials entre la UE i Rússia. L’estudi es publica un dia abans que avui la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, iniciï una gira pels set estats membre limítrofs amb Rússia i Bielorússia.
El bloc comunitari ha aconseguit reduir un 89% les importacions russes, limitades a pocs productes
L’Eurostat constata que Rússia continua aportant, malgrat les sancions, el 19% del gas liquat i el 34% dels fertilitzants que arriben a la UE, a més del 15% del níquel i el 6% del ferro i l’acer. Són la rèmora d’unes relacions comercials que s’han reduït en altres productes a la mínima expressió, com també mostra l’anàlisi.
Brussel·les ja acumula divuit paquets de sancions contra Rússia, l’últim dels quals aprovat al juliol. També ha imposat nous aranzels als fertilitzants, després que el pes de Rússia com a proveïdor, en contra de la resta de productes, hagi augmentat en sis punts percentuals des del 2021. Els aranzels als fertilitzants fa gairebé dos mesos que estan en vigor, ara per ara en una versió assumible. Parteixen d’un 6,5% aquest any i arribaran a prop del cent per cent el 2028. És una qüestió sensible, perquè poden encarir els aliments a la UE.
El que també s’aprecia en l’anàlisi de l’ Eurostat és que els Estats Units i en menor mesura Noruega han reemplaçat Rússia en el proveïment de productes energètics i minerals. És possible que aquesta tendència vagi a més després del recent acord comercial entre Brussel·les i Washington, en què la UE ha acceptat comprar als Estats Units uns set-cents cinquanta mil milions de dòlars addicionals en productes energètics durant els pròxims tres anys.
Un exemple del reemplaçament de Rússia pels Estats Units es veu en el níquel. Rússia ha passat de cobrir el 41% de les necessitats europees d’aquest metall al 15%, mentre que els Estats Units han passat del 13% al 25%. És una dinàmica que es repeteix en altres productes estratègics.
Pel que fa als minerals crítics, la Comissió Europea té el seu propi full de ruta i fa temps que redobla els esforços per tornar-los a extreure a la UE. Entre aquests minerals hi ha el liti, el cobalt i el níquel, i Espanya no escapa al pla, amb set dels 47 projectes miners identificats en territori comunitari.
En la desconnexió amb Rússia, també crida l’atenció el que ha passat amb el gas natural liquat, el que viatja amb vaixell. Si el 24% procedia abans dels Estats Units, ara és el 48%. En canvi, Rússia no ha reduït gaire el seu pes; ha passat del 22% al 19%.
En el gas que viatja per gasoducte, Rússia sí que ha reduït la seva aportació, ja que s’ha tallat l’enllaç del Nord Stream. Ha passat del 48% al 12%, mentre que Noruega ha elevat la seva quota del 15% al 26%. El Regne Unit, un país que produeix gas, que té regasificadores i que està connectat a la UE per gasoducte, està fent bon negoci: ha passat d’aportar el 2% del gas que viatja per tub al 18%. Algèria, connectada amb Espanya i Itàlia, lliura el 27%.
On Rússia ha desaparegut del mapa proveïdor és en el petroli, que és el producte en què Brussel·les ha estat més incisiva imposant sancions. Ha passat de proveir el 29% al 2%. I altre cop, els Estats Units i Noruega cobreixen part del buit. El primer ha passat del 8% al 13%. El segon, del 8% al 12%.
Al juliol, la Comissió va tornar a rebaixar, ara a 47,6 dòlars el barril, el preu màxim a què es permet comprar petroli rus. A això s’hi afegeixen vetos més estrictes als bancs russos i als operadors que financin el comerç amb Rússia. Mentrestant, Moscou compensa el forrellat de la UE venent més petroli a la Xina, l’ Índia i Turquia.
Malgrat el pes que encara manté Rússia com a proveïdor de gas o fertilitzants, la relació és ara molt més reduïda. Abans de la guerra, la UE importava béns per uns seixanta-dos mil milions de Rússia i exportava per prop de dinou mil milions. Ara les importacions han caigut un 89%, i les exportacions, un 61%. La UE ara té un petit superàvit de 500 milions.
