Les restes d’un tal cicló Erin aixequen aquí onades enormes que es despleguen en tons blaus i verds. A saber què va fer aquest huracà als esculls de corall vermell de les Bahames, quan acabava de néixer. Els moviments que van notar als seus cossets les estrelles de mar o aquells peixos damisel·la que, pel que sembla, aletegen amb mig cos groc i mig violeta. Aquí el blau espès de l’onatge gira amb força cap al cel i clareja fins a un verd diamant, gairebé translúcid, que acaba trencant en escumes blanquíssimes. Altres onades més joves arriben creuades i xoquen entre elles a contratemps, jazzístiques, amb ràfegues electritzants, crestes tremoloses que ens posen a mil.
Els banyistes desorientats, eixuts, vigilats pels guardacostes a cop de xiulet, veiem l’espectacle des de la vora del mar. Alguns fotògrafs espontanis lluiten per la primera línia de sorra humida; es deixarien la vida per captar, per a res, un salt d’ onada boja. Quan el mar es desboca i ensenya una mica la seva força descomunal, els humanoides perdem el nord definitivament. La bèstia aquàtica rugeix entre els vents i a aquella senyora ja se li ha mullat el telefonet, es veia venir. Ha tingut sort de no acabar submergida, jugant al mus amb uns calamars durant tota l’eternitat. O unes corbines.
Lee tambiénDies de vespes i ungles
Just ahir a la nit, sota les estrelles, un bussejador explicava com va pescar una corbina tan alta com ell. Veiem la foto de l’estranya parella: l’home sostenint pel coll el peix mort, que aguanta el tipus amb una ganyota fantasmagòrica marina. El bussejador explica com llança un primer arpó que l’animal aconsegueix treure’s del coll, com el dona per perdut quan puja a agafar aire (busseja amb tub), però, amb gran fortuna, el retroba ensangonat entre unes roques i, llavors sí, amb un segon tret li travessa el cap, l’arrossega amb una lluita acarnissada i el fica trossejat al congelador. Vam escoltar la gesta amb el cor igualment a trossos, dubtant si felicitar-lo o trucar a la Policia d’ homicidis. Però el bussejador somriu en la nit estelada i jo recordo aquestes coses amb una mà suosa subjecta a la barra del metro perquè quina altra cosa puc fer ja, de tornada al túnel, una vegada més?