Les autoritats de Mauritània ja han rescatat 69 cadàvers i 17 supervivents –la majoria tenen 18 i 19 anys– després del naufragi a les seves aigües atlàntiques dimecres a la nit d’una embarcació que transportava més de 160 migrants cap a les Canàries, on desenes de persones van ser donades per desaparegudes. La portaveu de l’ONG Caminant Fronteres, Helena Maleno, va situar el nombre de víctimes –entre morts i desapareguts– en 144.
Fonts de la Guàrdia Costanera mauritana van indicar a EFE que les tasques de recerca continuen a l’altura de la zona de M’haijratt, situada a uns 60 quilòmetres al nord de Nuakxot, on va tenir lloc el naufragi.
Dels 160 migrants que anaven a l’embarcació de moment només hi ha 17 supervivents
Segons van explicar els supervivents, es desplaçaven en un grup de més d’un centenar de persones, majoritàriament de nacionalitat gambiana, zambiana i senegalesa, que havien salpat d’aquest país sis dies abans cap a les illes Canàries. Les fonts van lamentar que l’esperança de trobar nous supervivents és mínima.
El cap de la Guàrdia Costanera de Mauritània va apuntar a l’agència AFP que el que probablement va provocar el gir de l’embarcació va ser el moment en què els migrants van començar a veure la llum de M’haijratt: “Es van situar tots cap a un dels costats i possiblement això va causar el naufragi”.
Aquesta seria una de les tragèdies més grans de la ruta canària. El juny del 2024 van morir més de 80 migrants després de més de dues setmanes a la deriva a més de 600 quilòmetres de l’illa d’ El Hierro. Van ser un petrolier i un creuer els que van ajudar al rescat.
Mauritània, un país amb més de 700 quilòmetres de costa atlàntica, és un dels principals punts de partida dels migrants del continent africà per provar d’arribar a Europa pel mar.
La ruta migratòria des de la costa africana fins a les Canàries, coneguda com a ruta atlàntica, és considerada una de les més perilloses del món, amb milers de morts cada any. El 2024 van arribar a través d’aquesta ruta 46.843 migrants a Espanya, segons dades oficials, mentre que 9.757 van perdre la vida en l’intent, d’acord amb l’ONG espanyola Caminant Fronteres.
Després de l’acord entre Mauritània i Espanya per controlar els fluxos migratoris, la xifra d’arribades de migrants ha baixat un 34,4% respecte a l’any anterior. Aquest any, entre gener i mitjans de maig, s’havien registrat 10.882 arribades.
Per la seva part, CC.OO. Canàries va emetre ahir un comunicat en el qual va reclamar “la necessitat urgent de vies
legals i segures per a la migració” després d’aquest tràgic succés. Precisament el sindicat va voler fer èmfasi en la “cruesa” de la ruta atlàntica cap a les Canàries per ser “una de les més perilloses i mortíferes del món”. Al text insten a no oblidar que la fan servir “milers de persones que el que volen és fugir de la pobresa, la violència, la falta de treball i l’absència d’oportunitats als països d’origen”.
L’organització demana a les institucions espanyoles, europees i internacionals que “implementin polítiques migratòries basades en la justícia social, la defensa dels drets humans i la cooperació al desenvolupament”. En aquest sentit, conclouen que “l’odi mata i la política no pot ser còmplice de la deshumanització”. “Cap persona no és il·legal i cap vida no s’hauria
de perdre al mar”, indiquen.