El Ministeri de Joventut i Infància va decretar ahir la contingència migratòria a les Canàries, Ceuta i Melilla, després que els tres territoris ho sol·licitessin formalment perquè estan a més del triple de la seva capacitat d’acollida de menors migrants.
Amb aquesta mesura el Govern central posava en marxa el reial decret, aprovat pel Consell de Ministres, que fixa la capacitat ordinària dels sistemes d’acollida de les comunitats i que permetrà traslladar des de les Canàries i les dues ciutats autònomes a la resta de l’ Estat 4.000 menors migrants no acompanyats.
Les Canàries, Ceuta i Melilla compleixen els requisits per declarar la contingència migratòria, ja que actualment els seus centres d’acolliment tenen una ocupació que multiplica per tres la seva capacitat ordinària, calculada partint de la seva població.
No és el cas de les Balears, que amb les condicions fixades pel Govern central no pot sol·licitar entrar en contingència migratòria. Tot i això, l’ Executiu que presideix Marga Prohens, del PP, no tira la tovallola i continuarà plantant cara jurídicament contra la reubicació de menors migrants que promou el Govern d’ Espanya i que ha posat en marxa gràcies a una modificació de la llei d’Estrangeria que obliga les comunitats a acollir un mínim de nens i adolescents migrants i a crear un mínim de places d’acollida.
El Govern de Prohens autoritza l’Advocacia a recórrer al Suprem contra el decret estatal de trasllat
En la seva reunió d’ahir, el Consell de Govern balear va autoritzar la direcció de l’ Advocacia autonòmica que presenti un recurs davant el Tribunal Suprem contra el reial decret que va establir el procediment per a la reubicació de menors i que demani la suspensió cautelar del mecanisme que estableix el procediment de repartiment de menors, que ha de començar al setembre.
Balears ja va presentar un primer recurs davant el Tribunal Constitucional. Però Prohens va anunciar que desplegaria totes les armes jurídiques per evitar l’arribada dels menors. De moment, el que vol articular és una mesura intermèdia, ara per ara molt imprecisa, perquè les Balears entrin en contingència migratòria: no vol acollir menors procedents de les Canàries, però tampoc no demana distribuir els 680 que hi ha a les Balears entre altres territoris, cosa que suscitaria incomoditat a altres comunitats del PP, com la de Madrid, que es neguen en rodó a acollir aquests menors.
El recurs promogut per la presidenta balear argumenta falta de pressupost per adoptar mesures d’urgència, vulneració de la reserva de llei orgànica i invasió de les competències exclusives de la comunitat en matèria de tutela i protecció dels menors d’edat. Afegeix que la regulació afectaria greument l’autonomia financera de l’arxipèlag, cosa que, s’afegeix, posa en perill el sistema de protecció de menors i dificulta la gestió dels recursos destinats a aquesta finalitat.
Els dos vicepresidents de les Balears, Antoni Costa i Antònia Maria Esterellas, van comparèixer ahir per anunciar el recurs. Tots dos van lamentar l’arbitrarietat del repartiment, que en la seva opinió s’aplica sense tenir en compte les especificitats i capacitats de cada territori. “Pot suposar un repartiment opac i fins i tot discriminatori, tal com alerten els experts jurídics de la comunitat autònoma”, va assenyalar el vicepresident.
“Hem fet el pas per garantir els drets de milers de nens”, constata la ministra Rego
Balears es basa en un informe propi de la Conselleria de Famílies que alerta de la pressió que suporta el sistema de protecció de menors de les Balears. Ara per ara atén 680 menors. El Govern central xifra en 406 el nombre de places disponibles que hauria de tenir; per poder entrar en contingència, les Balears haurien d’atendre més de mil dos-cents menors.
Després de decretar la contingència migratòria per a les Canàries i les dues ciutats autònomes, la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, va agrair ahir a la societat canària, de Ceuta i de Melilla el tracte ofert a la infantesa migrant. “Després de mesos de feina, avui fem el pas definitiu per garantir els drets de milers de nens i nenes migrants no acompanyats que actualment són en aquests territoris”, va destacar Rego.